El rostre desencaixat i abatut de Susana Díaz, fins aquell moment presidenta de la Junta d'Andalusia, era el símptoma de la mort d'una carrera política. Després de fracassar en el seu intent de conquerir la secretària general del PSOE amb el favor dels poders fàctics espanyols i d'estavellar-se contra la versió esquerrana de Pedro Sánchez en les primàries del 2017, Díaz obtenia una derrota històrica en els comicis autonòmics del 2018. La formació del puny i la rosa perdia el govern d'un territori que havia dirigit des de la represa democràtica. Tot i situar-se com a primera força amb 33 escons, la suma de PP, Ciutadans i l'extrema dreta Vox, la qual irrompia de manera inèdita en un parlament de l'Estat espanyol, aparcava el progressisme del palau de San Telmo. Andalusia, on els socialistes tenen la federació més nombrosa i des de la qual s'havia comandat l'organització durant els temps vetustos de Felipe González, deixava de tenir la qualificació de bastió del PSOE.
A pesar que la clatellada sense precedents feia preveure una dimissió immeditada de Díaz, la jerarca socialista va aferrar-se a la secretaria general del PSOE d'Andalusia. No importava la desbandada d'alts càrrecs que havien estat fidels a la seua figura, especialment quan va maniobrar per apartar Sánchez en aquell fatídic comitè federal d'octubre del 2016. L'anterior candidata de l'establishment va mantenir-se impassible al canvi de bàndols de dirigents socialistes. «En les eleccions autonòmiques del 2 de desembre, molta gent va quedar-se en casa. Aquell dia ens van dir que volien altres propostes i altres lideratges», va afirmar en declaracions a El Paísl'actual vicepresidenta de la cambra andalusa, Teresa Jiménez, qui com a secretaria general del PSOE a Granada va treballar del bracet de Díaz. «El PSOE andalús necessita un revulsiu per tornar a ser allò que vam ser: el partit referent d'Andalusia. Necessitem noves idees, noves formes i un nou projecte», va complementar al mencionat rotatiu Miguel Ángel Heredia, senador socialista i vell integrant del cercle més íntim de l'encara secretària general.
Díaz, pocs mesos després, va rebre una doble gerra d'aigua freda amb les eleccions estatals del 28-A i del 10-N, ambdues celebrades l'any 2019. En les dues ocasions, Sánchez, com a candidat a la presidència del Govern espanyol, va superar en Andalusia els registres de l'actual secretària general en els comicis autonòmics del 2018. Si en les primeres votacions estatals va treure-li una diferència de 554.583 sufragis, en les segones conservaria si fa no fa la distància en obtenir 415.883 vots més que Díaz a l'urna territorial. La continuïtat a La Moncloa de Sánchez després d'un inèdit pacte de coalició amb Unides Podem la condemnaria a la irrellevància i marcaria un punt d'inflexió en l'opinió d'alguns membres de la seua camarilla. La seua carrera política havia entrat en coma. Els resultats de Sánchez, no debades, remataven un procès de decadència iniciada quan el desallotjament de San Telmo pel conservadorisme espanyol i l'extrema dreta l'havia privat de la seua condició de baronessa territorial del PSOE. A partir del 2018, el títol de referent territorial del socialisme espanyol va recaure en el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, qui en les primàries del 2017, curiosament, havia estat un dels aliats més ferms de Díaz.
Amb la seua influència minvant a passos gegantins, però mantenint el lideratge orgànic del PSOE d'Andalusia, la vella candidata de l'aparell ha desenterrat el manual de resistència del seu enemic i ha decidit presentar-se per revalidar la seua condició de líder del socialisme andalús a les primàries orgàniques que se celebren aquest diumenge. Tal com va fer Sánchez per derrotar-la en les primàries federals del 2017, Díaz ha recorregut el territori andalús de punta a punta per guanyar-se el vot dels 46.577 militants socialistes. Ho ha fet, sobtadament, amb un discurs pràcticament calcat en presentant-se com a una víctima de l'aparell estatal del PSOE, com l'aspirant de les bases i, especialment, com la guardiana de l'autonomia del PSOE d'Andalusia envers el suposat centralisme de Ferraz. «El pròxim 13 de juny triarem quin model de partit volem. Si volem que es dirigisca des de Madrid o des d'Andalusia. Els andalusos ens hem guanyat tindre veu pròpia», ha repetit de manera incansable durant tota la campanya.
La dirigent socialista, amb unes intervencions emotives, d'apel·lació a la felicitat com a moral i argument de victòria, ha renascut políticament. O, si mes no, així ho afirma als mítings celebrats per la pugna orgànica: «Sóc una altra persona. He après de les errades, estava segrestada, mal assessorada. Ara em sent lliure, sóc humil, he recuperat els pols de la meua gent, del barri, no tinc poder que repartir, només ganes de representar a la militància». Com si es tractara de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, la secretària general del PSOE andalús invoca cada vegada que pot el concepte, darrerament manifassejat, de la «llibertat». «Cal viure en llibertat, debatre en llibertat i votar en llibertat. Jo tinc la llibertat de somiar l'Andalusia que desitge, tinc la llibertat de poder defensar allò en què crec. Tinc la llibertat de ser rebel i tinc la llibertat de fer un pas al capdavant per a liderar un partit que des d'Andalusia alçarà la veu del que vol i del que desitja», va pronunciar en un acte de campanya.
El concepte de «llibertat», en boca de Díaz, ha estat emprat per a reivindicar l'autonomia del socialisme andalús enfront de Ferraz: «Visc aquesta campanya amb valentia, sense veu, sense força, però amb energia, amb convicció i amb principis. Perquè el que farem el diumenge és molt gran. El que farem el diumenge és alçar-nos, posar-nos en peus, i dir-li a Andalusia que nosaltres som el PSOE d'Andalusia, autònom, lliure, valent, compromès. Que volem el millor per a la nostra terra i que ho farem possible». Una estratègia que ha combinat amb un retronant silenci envers els indults, el qual ha permès a Díaz mantenir un equilibri sobre una qüestió que podria erosionar a l'executiu espanyol, però que amb el gest del republicà Oriol Junqueras pot convertir-se en actiu electoral de Sánchez.
El candidat auspiciat per Ferraz, el batlle de Sevilla Juan Espadas, també ha practicat certa ambigüitat amb els indults, malgrat mostrar la seua «confiança» en el «criteri» de l'executiu espanyol del PSOE i Unides Podem. De tarannà moderat, pactista i pacient, ha sabut projectar una imatge de candidat gens histriònic que pot competir en les pròximes eleccions andaluses amb l'actual president de la Junta, el popular Juanma Moreno Bonilla. Un caràcter que ha acompanyat amb un discurs de reconstrucció dintre de la federació més nombrosa del PSOE, de confeccionar una organització autònoma de Madrid, però, al seu torn, connectada (i no enfrontada, com amb Díaz) amb la direcció federal. Com a rèplica a les afirmacions de Díaz, qui va expressar que una victòria d'Espadas significaria «controlar amb comandament a distància el PSOE d'Andalusia», va respondre: «No és un problema de comandaments a distància, sinó que no sintonitzem amb audiència i, en aquest cas, cal canviar el programa o el presentador o presentadora». L'afirmació va pronunciar-la en Dos Hermanas, bressol del sanchisme amb l'alcalde José Toscano.
Per defugir, tanmateix, de l'apel·latiu d'aspirant ungit per Sánchez, Espadas ha evitat durant les primàries qualsevol desembarcament dels ministres andalusos als seus mítings. La vicepresidenta primera Carmen Calvo, la ministra d'Hisenda Maria Jesús Montero, el ministre d'Agricultura Luis Planas i el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, estan alineats amb l'alcalde sevillà, però no han fet acte de presència en unes primàries que mostren els realineaments tàctics a dintre del socialisme andalús. Qualificat de juntero, és a dir, quan ha ocupat durant dècades càrrecs a l'administració autonòmica meridional, Espadas va accedir com alcaldable a la capital andalusa per decisió de Díaz. En aquell moment, la líder socialista va entregar el seu suport al seu actual enemic orgànic per entrebancar les aspiracions d'Alfonso Rodríguez Gómez de Celis, ara vicepresident del Congrés dels Diputats. Eren els temps en els quals Díaz pronunciava «Mi, Juan», en referència a Espadas. Va ser, precisament, Rodríguez Gómez de Celis, com a sanchista pota negra, l'encarregat, junt amb altres afins al president socialista, de pilotar la renovació al socialisme andalús i buscar el candidat que s'adaptara. Espadas fou el seleccionat, especialment arran d'un discurs en la cimera mundial d'acció climàtica organitzada per l'ONU. Aquella intervenció fou un punt d'inflexió perquè Sánchez l'escollira.
Contra ambdós candidats i sense pràcticament opcions d'imposar-se, s'ha presentat l'economista Luis Ángel Hierro, amb un perfil nítidament d'esquerres i amb un missatge de retorn a l'essència ideològica socialdemòcrata que sembla no quallar entre els afiliats. Mentre Díaz ha aconseguit el suport dels secretaris provincials de Sevilla, Màlaga, Còrdova i Almeria, Espadas compta amb Jaén, Granada i Cadis. Huelva, en canvi, està dirigida per una gestora. La divisió també és patent entre els expresidents de la Junta d'Andalusia. Amb Manuel Chaves i José Antonio Griñán suspesos de militància, el primer cap de l'executiu autonòmic, Rafael Escuredo, ha manifestat a través d'una carta el seu alineament amb Espadas. «Sé del teu andalusisme. Un andalusisme que no és sobiranista, ni folklòric, sinó que es basa en la defensa del 28 de febrer», va escriure, per agregar: «Sense deixar de ser un home d'esquerres, sempre has buscat la transversalitat en el teu discurs polític, per entendre que és el millor camí perquè una franja important de la societat andalusa, aliena a l'extremisme i el populisme, s'incorpore al projecte que defenses». José Rodríguez, l'altre expresident, s'ha mantingut en silenci, tot i que en els darrers anys s'havia situat al costat de Díaz.
Malgrat que Espadas sembla erigir-se en favorit, no es descarta qualsevol escenari, com ara una segona volta de les primàries si cap candidat assoleix una distància suficient per a imposar-se. Després d'aquesta teòrica segona votació, la qual se celebraria el pròxim 20 de juny, pot haver-hi una bicefàlia fins al congrés de finals d'any, amb Díaz ocupant la secretaria general de manera interina i Espadas sent de facto el líder de la federació andalusa de la formació del puny i la rosa. També és probable que, en cas de triomf del batlle de Sevilla, l'actual jerarca socialista abandone i es conforme una gestora per a pilotar el PSOE d'Andalusia. Si Díaz s'imposa a la votació interna d'aquest diumenge, Sánchez tindria un problema orgànic prou gros. La dirigent es convertiria en un autèntic maldecap en cas que la imatge de l'executiu espanyola experimente una forta erosió.
La pugna andalusa del PSOE no només s'observa amb inquietud des de Ferraz. El socialisme mediterrani està ben atent al resultat, amb el PSC i el PSIB confiant en una victòria del candidat de Sánchez per estalviar-se nous problemes orgànics. Des del comandament del PSPV, que en el passat va posicionar-se del bracet de Díaz, observarien amb bons ulls un triomf d'Espadas. Atès l'actual alineament estratègic amb Sánchez, el socialisme valencià sortiria guanyant amb l'arribada de l'alcalde de Sevilla al lideratge del PSOE d'Andalusia. «Cada persona té el seu temps i els seues possibilitats d'actuar per l'interés general», va expressar Puig aquest divendres en una entrevista a Onda Cero, amb un missatge que semblava amagar un retret cap a Díaz. La militància resoldrà una cruïlla andalusa amb irradiació estatal.