Hi ha diverses vacunes contra la COVID-19, però serà més complicat trobar-ne una per sanar el Govern del Botànic. Després d’una primera onada en què la incidència del virus va ser inferior que a la majoria d’autonomies i d’una segona en què ja van plasmar-se les diferències de criteri sobre la manera de frenar els contagis de Ximo Puig i Mónica Oltra, el País Valencià travessa ara una tercera onada perillosíssima.
Perillosíssima des d’una visió estrictament sanitària, amb xifres diàries rècord tant d’infectats com de morts, però també pel que fa a la cohesió interna del Consell. S’ha evidenciat que Compromís i Podem se situen una posició diferent —i no coincident entre ells— a la que mantenen el president i la consellera de Sanitat, Ana Barceló, guiats pel comitè d’experts que els assessora.
El juny de 2015, durant les negociacions que van propiciar el Botànic I, es va plantejar la possibilitat que Compromís assumira la cartera de Sanitat, però la coalició valencianista va declinar-la en favor de la d’Educació i Cultura. Tal com ha succeït a escala estatal, on Podem també va refusar en el passat una cartera de Sanitat que els semblava menor, això ha fet concentrar la gestió de la pandèmia en mans socialistes. Pedro Sánchez i Salvador Illa a l’Estat, i Puig i Barceló al País Valencià.
En aquest cas, president i consellera s’han envoltat d’un nombrós grup d’experts, no estrictament mèdic. A banda d’epidemiòlegs, microbiòlegs, oncòlegs o cardiòlegs, hi ha perfils de diversa índole, amb profusió de catedràtics: Joan Romero, de geografia; Adela Cortina, d’ètica; Francisco Pérez, d’economia, o Rafael Tabarés, de psiquiatria. També en formen part quatre científiques valencianes de primer nivell: la química Pilar Mateo, del CSIC, les referents en intel·ligència artificial Nuria Oliver i Aurelia Bustos, i la biòloga Gloria Sánchez. Totes aquestes opinions i l’anàlisi de models matemàtics sobre l’evolució del nombre d’infectats i d’hospitalitzats —en especial, els que elabora la Universitat Miguel Hernández d’Elx— ajuden a bastir una visió de conjunt sobre la situació a cada moment i les mesures que convé aplicar-hi.
Visions enfrontades
Al si de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, la relació entre els alts càrrecs del PSPV i Compromís és cordial. A banda de la consellera, els altres tres pilars del departament són la sotssecretària —l’exsenadora del PSC i exgerent de l’hospital La Fe, Mónica Almiñana— i les secretàries autonòmiques: la socialista Concha Andrés al capdavant de l’àrea d’Eficiència i Tecnologia Sanitària, i Isaura Navarro, de Compromís, que és la secretària autonòmica de Salut Pública. La coalició valencianista també controla la direcció general de Salut Pública, que ocupa Ofèlia Gimeno.
La Conselleria emet un missatge unívoc. Les alts càrrecs de Compromís no contradiuen la línia oficial. I malgrat que la vicepresidenta, Mónica Oltra, té una relació tibant amb la consellera Barceló, no ha arribat als enfrontaments frontals que sí que ha protagonitzat amb el titular d’Hisenda, Vicent Soler, i la de Justícia, Gabriela Bravo. De fet, Oltra valora i molt tant la tasca com l’esforç que hi posen les dues secretàries autonòmiques.
Davant l’augment continuat dels contagis, però, la vicepresidenta va mostrar-se explícita el 6 de novembre, sol·licitant, en la seua conferència de premsa setmanal com a portaveu del Consell, mesures més estrictes. Pocs minuts abans, en una altra compareixença, Puig i Barceló s’havien limitat a prolongar el confinament perimetral del País Valencià, mantenir el toc de queda de les 0 a les 6 hores i reduir l’aforament dels locals de restauració a un màxim del 50%. En aquells moments, Catalunya i Aragó ja havien decretat el tancament temporal de tots els bars i restaurants, cosa que va afavorir una caiguda important de la corba de contagis.
Oltra va ser encara més contundent una setmana més tard, al programa A la Ventura, d’À Punt. “Preferisc unes mesures més estrictes ara que no un col·lapse sanitari en unes setmanes”, va dir. Amb les dades in crescendo com a argument, Oltra censurava l’actitud del seu Consell —“no em sembla prou dir ‘retire vostè una taula del seu bar’”— i deixava clar que la interlocució amb el president era “manifestament millorable”.
La número 2 del Govern valencià se sentia bandejada. Ja feia sis mesos, des del 23 de març, que Puig no convocava la Mesa Interdepartamental creada per al seguiment i gestió de la pandèmia, en què, a més del president i la consellera de Sanitat, hi havia sis membres més del gabinet i tres secretaris autonòmics.
Després d’una trobada conjunta amb Puig, el 2 de desembre, la Mesa va tornar a reunir-se. No obstant això, dimarts de la setmana passada, 12 de gener, els quatre coportaveus de Compromís emetien un comunicat en què exigien un confinament parcial —amb les escoles obertes— i la clausura de tot el sector hostaler. Una de les que rubricaven el document era la pròpia Oltra, qui l’endemà s’encarregava de recordar que les de la Mesa “no són decisions del Consell”. “Les decisions que s’estan prenent per fer front a la pandèmia, tal com va dir el president, depenen de dos departaments, no del Consell en el seu conjunt”, va especificar Oltra.
El 7 de gener Podem ja havia publicat un comunicat en què anava més enllà, demanant un confinament total de tres setmanes, escolars inclosos. Una decisió unilateral de la direcció liderada per Pilar Lima de la qual no tenia constància el vicepresident Rubén Martínez Dalmau, l’únic membre del partit al Consell.
Així funciona la Mesa
A més de Puig, Oltra, Martínez Dalmau i Barceló, formen part de la Mesa els consellers Rafael Climent (Economia), Vicent Marzà (Educació), Gabriela Bravo (Justícia) i Arcadi España (Política Territorial), així com els secretaris autonòmics Alfred Boix (Promoció Institucional), Francesc Colomer (Turisme) i Isaura Navarro.
A l’inici de les reunions, la consellera de Sanitat exposa la situació i a continuació proposa mesures en funció dels informes tècnics de què disposa, elaborats pels alt directius de la Conselleria amb què s’ha entrevistat prèviament. El president és qui s’encarrega de plantejar les mesures que afecten els drets fonamentals dels ciutadans, com ara el perimetratge, l’aforament dels locals comercials i de restauració, els horaris, el toc de queda...
A les últimes reunions, Marzà ha insistit en la conveniència de mantenir les aules obertes —una observació compartida pel grup d’experts amb què conversa Puig— i Climent ha parlat de tancar els centres comercials en cap de setmana, ja que esdevenen centres de reunió.
A banda de deixar oberts els centres educatius, alguns altres plantejaments de Compromís també han estat acceptats. Per exemple, que les taules dels bars i restaurants siguen, com a màxim, de quatre comensals. En d’altres casos, en canvi, les propostes de la coalició fins i tot han quedat superades per la realitat: la suspensió de les competicions esportives en què participen alumnes d’infantil i de primària, suggerida per Marzà, va ser ampliada per la pròpia Federació Valenciana de Futbol, que ha suspès totes les seues lligues.
Siga com siga, l’ambient de les trobades és cordial. Compromís hi ha exposat la necessitat del confinament parcial per aturar en sec les reunions socials, amb els bars i restaurants al punt de mira. Tots els locals de més de 800 metres quadrats dedicats a activitats no essencials també haurien de quedar tancats transitòriament, segons la coalició. Aquestes postures són replicades pels representants socialistes a la Mesa, els quals reparen en les conseqüències econòmiques desastroses que tindrien per milers i milers de petits negocis i molts treballadors per compte aliè.
Els darrers 15 dies han insistit a dir-los que les mesures implantades el 7 de gener —toc de queda de 22 a 6 hores, tancament de l’hostaleria a les 17 hores, reducció de l’aforament dels comerços al 30% i perimetratge d’una trentena de municipis especialment afectats— haurien de donar fruits a partir d’ara, tot justificant que l’elevació de contagis a velocitat de creuer es devia, sobretot, a les reunions familiars de Nadal, en què moltes famílies no han estat prudents com deurien.
Els socialistes pensen que el tancament de l’hostaleria al novembre, quan va suggerir-ho Oltra, haguera estat perniciós per molts petits negocis que en aquests mesos sí que han pogut obrir cada dia. Els recorden, als seus socis, que la corba d’incidència acumulada no s’ha disparat, diuen, fins que hi han arribat les festes.
No debades, l’evolució de la pandèmia als estats de la Unió Europea de l’últim mes denoten un augment generalitzat de casos com a conseqüència del Nadal. Hi ha casos amb una incidència acumulada desbocada, com ara Irlanda, el Regne Unit, Suècia o Portugal. El País Valencià encara hi era lluny, tot i que alguns municipis ja es trobaven en xifres homologables. Que se n’haja disparat la mitjana autonòmica ha provocat la convocatòria immediata de la Mesa Interdepartamental per aquest dimarts, 19 de gener. Se’n redoblaran les restriccions, però, sense el permís del Govern estatal, no podran ser tan severes com reclamen de fa setmanes alguns socis del Botànic.
