Tres claus de l'operació Volhov contra empresaris independentistes

L'1 fa de 13

El jutjat que porta la instrucció del cas és el número 1 de Barcelona. De fet, es tracta d'una peça separada que va obrir fa un any i mig el jutge Joaquín Aguirre a partir de la causa contra les suposades subvencions irregulars concedides per la Diputació de Barcelona a entitats properes a l'antiga Convergència. Aquesta peça separada s'ha mantingut en secret fins aquest dimecres i, aparentment, té poca relació amb la causa investigada. El possible fil conductor serien les relacions amb organitzacions russes d'un dels investigats en aquesta causa, l'exresponsable de relacions internacionals de Convergència Democràtica de Catalunya i president de la fundació Catmón, Víctor Terradelles. Unes relacions que ara s'imputen, també, tot i que de manera més feble, a Vendrell, Madí, Vinyals i Soler.

La mecànica utilitzada per investigar la causa contra els empresaris afins a l'independentisme, de fet, recorda molt a la que va utilitzar en el seu dia el jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona per investigar el procés independentista i l'organització del referèndum de l'1 d'octubre sense que hi hagués cap causa específica oberta. Ho va fer després de negar que estigués investigant tal cosa i emparat en la investigació contra el jutge Santiago Vidal (ex-senador d'ERC) per haver obtingut dades fiscals dels catalans de forma irregular, tal com ell mateix va dir en públic. Cal tenir en compte que sobre les indagacions que va fer en aquell moment el jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer es va construir bona part de la causa contra els presos polítics independentistes jutjada al Tribunal Suprem espanyol. Uns fets que van ser denunciats per les defenses dels líders sobiranistes.

El paper de Rússia

El país que governa Vladímir Putin és clau en tota batalla internacional on pren partit. Ser proper al dirigent o favorable als interessos de la Federació Russa no està ben vist entre les potències occidentals. Per tant, que l'independentisme mantingués relacions amb Rússia obertament podria ser vist amb mals ulls des de la Unió Europea. És evident que, en diferents ocasions, des de diferents sectors del nacionalisme espanyol s'ha intentat traçar aquesta relació amb voluntat de desprestigiar el moviment polític sobiranista en ple context de pugna pel relat internacional, més encara tenint en compte la presència d'exiliats polítics catalans a diferents països del vell continent i la possibilitat que la causa contra els presos polítics arribi a instàncies judicials europees.

En aquest context, agafades pel boc gros, les informacions aparegudes al llarg d'aquest dimecres són un incentiu per a la diplomàcia espanyolista. A la interlocutòria, el jutge Aguirre parla d'una suposada conxorxa russa per afavorir els interessos del procés independentista i diu que "Rússia hauria ofert suport a Carles Puigdemont si hagués declarat la independència, fins al punt d'haver traslladat 10.000 soldats". Aquestes informacions, tal com detalla l'escrit, però, no provenen de fonts russes ni del mateix govern de la Generalitat, sinó de converses interceptades entre Víctor Terradelles i Xavier Vendrell -empresari, exdirigent d'ERC i una de les persones que va formar part de l'estat major del procés. A la vegada, tal com la mateixa interlocutòria explica seguint la versió de la Guàrdia Civil, la persona amb qui hauria parlat Terradelles no seria ningú directament relacionat amb el Kremlin, sinó un "grup rus" creat en "en l'època de Gorbatxov" per desenvolupar una plataforma de criptomonedes i que estaria disposat a col·laborar amb l'independentisme que estaria interessat en aquest tipus de monedes per "evitar el control de l'Estat en els moviments de capital". Aquest grup rus s'hauria ofert, segons aquesta versió, a aportar els esmentats soldats i "pagar el deute català". La conversa mai no hauria anat més enllà perquè, en paraules atribuïdes, segons l'escrit, a Terradelles, Puigdemont "es va cagar a les calces". Dit en altres paraules, s'hi hauria negat.

Cinc paràgrafs després d'aparèixer el "grup rus" dedicat a les criptomonedes, el jutge passa a referir-se a ells directament com a Rússia, sense cap mena de justificació.

L'altre suposat vincle amb Rússia que estableix l'escrit refereix una reunió celebrada el 9 de novembre de 2017, després de la fallida declaració d'independència. S'hi haurien trobat Oriol Soler i l'impulsor de WikiLeaks Julian Assange a l'ambaixada de l'Equador al Regne Unit, on aquest estava refugiat. En aquesta, segons el jutge, s'hauria planejat una estratègia "de desinformació i desestabilització en la qual hauria participat el govern del Kremlin". Aguirre sustenta aquesta informació en el fet que l'editora en cap dels mitjans russos Russia Today i Sputnik seria "l'editora" de Julian Assange i Edward Snowden.

Tant si aquests contactes perseguien aquesta intenció com si no, el cert és que, tal com ja va explicar EL TEMPS l'any 2017 a la revista 1746 en un article, l'anàlisi de "188 peces publicades sota les etiquetes "Catalonia's Independence Referendum" en les versions en anglès d'RT i Sputnik fins al passat 17 de novembre qüestiona la hipòtesi de la guerra de propaganda contra l'Estat espanyol a compte del Principat".

Les afirmacions del jutge instructor, però, podrien anar en la línia d'intentar imputar als investigats l'article 592 del Codi Penal, que castiga amb penes d'entre quatre i vuit anys de presó aquells que "amb el fi de perjudicar l'autoritat de l'Estat o comprometre la dignitat dels interessos vitals d'Espanya, mantinguin intel·ligència o relació de qualsevol gènere amb governs estrangers o amb els seus agents o amb grups, organismes o associacions internacionals o estrangeres".

Aiguabarreig

Una altra de les coses que destaca de la peça judicial que ha desencadenat les detencions d'aquest dimecres és que no se centra en un tema concret, sinó que toca molts fronts diferents que, aparentment, no tenen connexió entre ells. Dificultant, d'aquesta manera, la distinció entre aquells temes que fan referència a l'independentisme i d'altres que assenyalarien a possibles corrupcions empresarials.

D'un costat, hi ha la investigació del finançament del Tsunami Democràtic, així com la possibilitat que aquests empresaris haguessin rebut contractes o subvencions a canvi d'ajudar l'independentisme en diferents fronts, entre ells, la sustentació econòmica de Waterloo. Sobre aquest punt, però, una lectura de la interlocutòria permet veure que es tractarien de "contractes menors" i que, a més a més, la hipòtesi seria provinent d'una informació "que caldria verificar amb els expedients administratius corresponents".

A banda d'això, de la ja esmentada derivada russa i de les qüestions prèvies relacionades amb la Diputació, la causa obre dos fronts més. El primer és el que fa referència al presumpte cas de corrupció en el qual es veuria involucrat Xavier Vendrell arran dels seus negocis a la coneguda com a Villa Bugatti de Cabrera de Mar (Maresme) i en el fet que també s'hi haurien vist involucrats l'alcalde i altres càrrecs municipals de la població.

Finalment, hi ha el cas del professor d'història de la Universitat de Barcelona, director de l’oficina de Waterloo i amic estret de Carles Puigdemont -en especial durant l'exili-, Josep Lluís Alay. Segons haurien explicat fonts de la seva defensa a RAC1, se l'estaria investigant per haver cobrat una factura com assessor en un simposi del Fòrum Internacional de Crans Montana (Suïssa) l'any 2017 on va organitzar una conferència sobre relacions comercials internacionals.