Les cornetes i els tambors de ritmes castrenses marquen el pas recte, disciplinat i inflexible dels soldats. La plaça Neptú de Madrid, habitual terra de pelegrinatge dels seguidors de l'Atlètic de Madrid per celebrar l'obtenció d'un títol, estava envaïda l'any 2019 d'uniformes, tancs i fusells. Amb el monarca Felip VI oficiant des de la tribuna com a comandament de les forces armades, les institucions militars celebraven, com ocorre de manera tradicional d'ençà de la represa democràtica, la desfilada castrense del 12 d'octubre, l'anomenat dia de la Hispanitat. Una exhibició militarista que enguany s'ha suspès per la pandèmia del coronavirus.
Entre els centenars i centenars d'uniformats que participaven de l'acte castrense del 12 d'octubre, hi havia una bossa important de votants de la formació ultradretana, xenòfoba i defensora de la privatització dels serveis públics Vox. O, si més no, així ho indica l'extinent de l'exèrcit espanyol, Luis Gonzalo Segura, qui a l'obra El ejército de Vox (Foca, 2020) elabora una detallada radiografia dels resultats del partit d'extrema dreta a les eleccions espanyoles del 28 d'abril i del 20 de novembre als districtes en els quals hi ha casernes o habitatges corresponents a membres de les forces armades.
«Analitzades 117 seccions electorals en les quals es troben 111 emplaçaments militars dels tres exèrcits, és a dir, Terra, Aire i Armada, localitzats en 16 comunitats autònomes (totes llevat de Cantàbria) i 38 províncies, trobem que 94 dels emplaçaments militars tenen una mitjana de vot a Vox superior al resultat electoral de la ultradreta en la província, en sis casos es produeix el mateix i només en 11 és menor», afirma l'extinent expulsat de les forces armades per les seues denúncies sobre l'opacitat i les irregularitats a dintre del cos. «D'aquesta manera, en el 84,68% dels casos, el vot a Vox és superior a la mitjana provincial, en el 5,4% és similar i en el 10% n'és inferior», referma respecte dels comicis estatals del 28 d'abril del 2019.
La dissecció electoral, a més, indica com en les ubicacions castrenses hi ha una clara tendència cap a les opcions conservadores. «El vot al PSOE baixa del 28,68% al 23,82% i el d'Unides Podem passa del 14,31% al 12,17%. Els sufragis del PP, en canvi, s'eleva del 16,7% al 20,88%, el de Ciutadans del 15,86% al 18,29% i, finalment, la ultradreta Vox passa del 10,26% al 17,11%», desgrana. I conclou: «Els resultats són tan inapel·lables que tant el centreesquerra com l'esquerra descendeixen». No debades, el bloc de la dreta aconsegueix retenir més paperetes.
La inclinació cap a la força ultraconservadora i xenòfoba dels militars s'evidencia gràficament quan només aconsegueix la victòria en els districtes amb emplaçaments castrenses i no en les zones electorals annexes. «Un dels aspectes més rellevants i escandalosos respecte dels resultats electorals del 28 d'abril del 2019 és la localització dels triomfs de Vox en les proximitats de les bases, casernes o establiments militars. Sovint es tracta de victòries tan aïllades que la relació [entre l'existència d'una ubicació de les forces armades i el vot als extremistes] és aclaparadora», ressalta l'autor a l'obra.
«Es pot apreciar, en efecte, i sense molta dificultat, en la cartografia electoral de Madrid, Burgos, Córdoba, Calatayud, Saragossa, València, Cadis, Granada, Cartagena o Almeria. Això és deu al fet que tant en els emplaçaments militars com en les proximitats solen viure els militars i les seues famílies, la qual cosa provoca que el vot a la ultradreta augmente», exemplifica. I destaca els casos de Burgos i València: «En Burgos, per exemple, es pot comprovar el triomf electoral de la ultradreta en la mateixa base militar del Castrillo del Val, mentre que en la resta de Burgos no es troba un altre triomf electoral de Vox. Ocorre el mateix a València, ja que l'única victòria electoral de l'extrema dreta en la zona s'emplaça junt amb la base de Bétera».
Si els ultraconservadors van obtenir un 12,02% a les eleccions espanyoles del 28 d'abril de 2019 en el conjunt del País Valencià, a les casernes de Bétera (Camp de Túria) i Paterna (Horta) va aconseguir un 18% dels sufragis. «Aquest percentatge s'eleva al 19% en la Comandància Naval i Residència Jorge Juan d'Alacant i supera el 20% en altres emplaçaments: 20% en la caserna Alfredo Rojas Navarrete d'Alacant, 22% en el Museu Militar i la sotsdelegació de Defensa a València, i el 24% en la Capitania General de la mateixa ciutat», amplia.
Aquesta lògica es repeteix a Catalunya, concretament en els emplaçaments castrenses de Barcelona. «A la Caserna del Bruc, el percentatge de vot a Vox se situa en el 13%, quan la mitjana de Barcelona és del 3%. En la Comandància Naval [de la capital catalana], s'arriba al 8% i en la secció del Govern Militar i la Capitania de Barcelona es queda en el 4%», detalla. «Més evident és la situació en Sant Climent de Sescebes [Alt Empordà], en un dels grans exemples de l'efecte del vot militar, atès que aquesta localitat acull la Base Militar General Álvarez de Castro, en la qual es troba el Regiment Arapiles 62. [En els comicis del 28 d'abril], obté la victòria ERC amb un 30%, mentre Vox aconsegueix fins al 15% [dels sufragis]. En canvi, el percentatge de vot dels ultradretans en les localitats que envolten Sant Climent de Sescebes oscil·la entre el 0% i el 3%», agrega.
«En analitzar el mapa electoral del 28 d'abril a Palma, es pot comprovar que en els tres emplaçaments militars més importants, és a dir, Son Sant Joan, Comandància de la Guàrdia Civil i Jaume II, la ultradreta espanyola oscil·la entre el 19% i el 22% del vot, quan la mitjana de l'illa és quasi 10 punts inferiors», indica. I assenyala: «Es pot comprovar, a més, com la taca verda més propera a Palma apareix en la secció electoral de la ciutat, 4-83. Junt amb ella, es troba la secció 4-79. En ambdues, Vox va aconseguir un 21%, deu punts més que la mitjana de l'illa. Si fas zoom al mapa, es pot observar com es tracta de zones limítrofes com ara la Base militar de Son Sant Joan, en la qual Vox obté un gens menyspreable 19% dels sufragis». Una tendència similar, segons les dades recollides al llibre, s'hi dóna a les altres dues zones amb presència castrense de Palma.
La correlació entre un major percentatge de vots cap a Vox i la ubicació d'establiments militars també es produeix en les eleccions estatals del 10 de novembre del 2019. «Voten per sobre de la mitjana provincial un total de 89 emplaçaments dels 111 analitzats, la qual cosa suposa un 80,18; igual sis emplaçaments, que representen un 6,3%; i per sota de la mitjana provincial 15 emplaçaments, que suposen un 13,51%», sosté.
«En unes eleccions fictícies, el PP hauria guanyat les eleccions amb un 25,77%, la qual cosa suposa un augment de quasi cinc punts sobre el resultat electoral [...]. En canvi, el PSOE hauria obtingut el 23,52% dels vots, quan va aconseguir el 28%», avisa l'extinent. Unides Podem hauria perdut dos punts electorals i l'extrema dreta Vox, qui hauria quedat igualment en tercera posició electoral, hauria passat d'un 15,1% dels sufragis a comptabilitzar el 21,81% de les paperetes. «Es torna a repetir la mateixa lògica: PSOE i Unides Podem perden en percentatge de vot», remarca.
Si en els comicis espanyols del 28 d'abril de 2019 l'extinent observa un augment del vot en els districtes amb ubicacions castrenses respecte de la mitjana de les ciutats, en les eleccions del 10 de novembre del 2019 es repeteix el mateix patró. A Barcelona, per exemple, la Caserna del Bruc i la Comandància Naval registren un 18% i un 9% de vots cap a l'extrema dreta, mentre que la mitjana de la ciutat comtal se situa en un 6%. Només al Govern Militar i a Capitania es comptabilitzen uns percentatges lleugerament inferiors a la mitjana barcelonina, amb un 5%.
L'augment a les Illes Balears és espectacular. Si el percentatge de vot que obté Vox a Mallorca ascendeix fins al 17%, en les seccions militars es dispara. A la caserna Jaume II, abasta el 23% i en la Base de Son Sant Joan el 32%. Una tònica que, sense xifres tan elevades, també s'hi dóna al País Valencià. Amb una mitjana provincial en Alacant del 19%, l'extrema dreta obté un 28% i un 21% en la caserna d'Alfredo Rojas Navarrete i en la Comandància Naval i Residència de Jorge Juan, respectivament. La secció de la sotsdelegació de Defensa de València i Capitania General superen la mitjana per vuit i deu punts de diferència respecte de la mitjana provincial. Com també ocorre als emplaçaments castrenses de Paterna i Bétera, on es registra un vot del 24% i del 23% a Vox quan la mitjana provincial se situa en el 17%.
«La qüestió que més crida l'atenció, però, són els resultats de la dreta», subratlla. No debades, La suma de PP, Ciutadans i Vox concentra el 86% i el 87% dels sufragis en les primeres i segones eleccions estatals del 2019 a la secció de Capitania General, a València. En el cas del Museu Militar i de la Sotsdelegació de Defensa seria del 77% en ambdós comicis, i en la Comandància Naval i la Residència Jorge Juan seria del 71% en el 28-A i del 68% en el 10-N. En la resta d'ubicacions castrenses que s'analitzen del País Valencià, mai es baixa del 51%. Una prova més de les inclinacions conservadores de les forces armades espanyoles i, especialment, de la simpatia cap a la formació ultradretana que encapçala l'exmembre del PP, Santiago Abascal.