Masclisme uniformat

«Sense justícia militar, la impunitat de les agressions sexuals a l'exèrcit s'acabaria»

Luis Gonzalo Segura, extinent de l'exèrcit de Terra que va ser expulsat de les forces armades espanyoles per denunciar irregularitats, continua assenyalant els punts foscos del cos castrense. En La Guarida de la bestia (Foca Investigació, 2019), el seu quart llibre, relata desenes d'agressions sexuals a l'exèrcit espanyol i la impunitat masclista uniformada que hi regna. EL TEMPS l'entrevista.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

-«Va posar-me la pistola al cap i em va violar». «Les canàries sou molt calentes». «Tens més futur com a actriu porno que com a militar». Ser dona a l'exèrcit és estar a la guarida de la bèstia, com titules al teu llibre.

Sí, perquè, al remat, aquells que han de jutjar aquests casos tan terrorífics han d'evitar, al seu torn, que aquest problema no taque la institució. Es tracta d'una arquitectura del silenci que es posa a funcionar per tal d'invisibilitzar aquestes denúncies. Si les analitzes totes, trobes que hi ha un mateix patró. Totes les xiques que denuncien han xocat amb obstacles per denunciar. Totes les xiques que denuncien, o quasi totes, van trobar-se amb companys i, fins i tot, amb comandaments que eren coneixedors de la situació i que no aixecaven la veu. I totes aquelles xiques que van denunciar, van topar-se amb un sistema jurídic que pràcticament mai condemna els assenyalats. I quan els condemna, els permet seguir formant part de les forces armades. Mentrestant, les víctimes sovint pateixen assetjament laboral o baixes mèdiques per les terribles situacions a les quals s'enfronten. És terrorífic.

-A la seua obra, assenyala una gran paradoxa. Mentre una gran part dels assetjadors segueixen a les forces armades, les víctimes sovint acaben fora de l'exèrcit. Per què es dóna aquesta situació?

Aquestes situacions s'hi donen pel clima masclista que hi ha a l'exèrcit espanyol. No debades, hi ha una tendència a victimitzar a l'assetjador, a l'home. I, per tant, d'assenyalar a les dones, a les víctimes, com a les culpables. Hi ha el pensament de dir: «Si t'ha passat alguna cosa, és perquè vesteixes molt cenyida, serà que en el fons ho buscaves o que volies gitar-te amb el teu cap». També d'afirmar que les paraules de la militar assetjada són falses. Amb aquesta mentalitat imperant, elles no tenen cap possibilitat de reinserció a les forces armades, malgrat que denuncien i que, fins i tot, aconseguisquen una condemna. Ells, en canvi, no tenen cap problema en seguir a l'exèrcit. No s'han donat casos de militars que hagen sigut reprovats pels seus companys. Ni el capità condemnat per agredir sexualment a 28 reclutes.

-Aquest cas fou tremendament controvertit, ja que l'assetjador va ser condecorat i ascendit.

Exacte! Va ser condecorat el mateix dia que ingressava a la presó. Fins a aquest punt arriba el nivell de protecció. Quan se sabia que seria condemnat, el comandament militar va enviar-lo a una missió internacional per poder guanyar més diners. D'aquesta manera, estalviava i tenia suficientment capacitat econòmica per al temps que passaria a la presó. I una vegada condemnat de manera ferma, va rebre la medalla per acudir a l'esdeveniment internacional. És absolutament delirant: una persona condemnada per abusos sexuals, tot i que la sentència encara no era ferma, no hauria d'acudir a una missió internacional.

-Creu que la impunitat que relata a la seua investigació provoca que hi haja menys denúncies? De fet, vostè assenyala que el percentatge és inferior en comparació a la resta de cossos militars homologables d'Europa i Amèrica del Nord.

En Espanya, tenim un problema seriós quan de 90 denúncies en els tres anys passats, només s'ha produït una condemna. És una taxa ínfima. En quines condicions denuncia demà una dona que pateix assetjament sexual si les possibilitats d'aconseguir una condemna són extremadament reduïdes? És absolutament descoratjador. A més, sap que probablement serà víctima d'assetjament laboral i que hi ha grans possibilitats de perdre el seu lloc de feina. Per tant, buscarà altres opcions: o bé suportarà aquesta situació, o bé abandonarà les forces armades.

-Quin és el principal element que perpetua aquesta mena d'impunitat masclista a les forces armades espanyoles?

La justícia militar. És l'element que permet a la cúpula castrense seguir cometent aquestes barbaritats. Sense justícia militar, la impunitat de l'assetjament i les agressions sexuals s'acabaria. És molt important que la justícia, que és profundament anacrònica i una anomalia a Europa, quede restringida a casos de conflicte armat o que, fins i tot, siga directament eliminada.

-Des de la justícia militar, fins i tot, tenen problemes amb el masclisme. La magistrada Patricia Moncada va ser víctima d'aquest ambient quan investigava una suposada causa de corrupció a l'exèrcit espanyol.

Efectivament, es tracta d'un cas terrorífic en el qual una jutgessa és assetjada laboralment junt amb una companya, que era tinent de la Guàrdia Civil. Ambdues van ser tractades des d'una òptica masclista. Encara més, lluny d'haver-hi algun retret per part dels tribunals militars, la magistrada va partir l'obertura d'un expedient. Gràcies a l'empara sol·licitada al Consell General del Poder Judicial, va aconseguir restablir la situació. A partir d'aquest moment, els militars van canviar la seua actitud quan aquesta jutgessa ordenava algun registre per presumptes irregularitats a l'exèrcit, que és quan va ser tractada de manera masclista junt amb la comandament de la benemèrita. Tots sabem, però, que quan aquesta magistrada ascendisca a tinent coronel i haja d'abandonar el jutjat, el seu futur jurídic militar serà clarament inexistent.

-També Patricia Campos, la primera dona pilot de l'exèrcit de l'aire, va abandonar el cos castrense per la seua condició de dona i homosexual. Quina és el clima que s'hi troba una dona amb aquesta orientació sexual?

En el cas de l'homosexualitat, intervenen dues variables que poden semblar contradictòries. I que acaben per generar un escenari surrealista. Com les forces armades són masclistes, que dues dones siguen lesbianes no està mal vist. Això sí, a escala de tropa, ja que són classistes. Al remat, pensen que si aquestes dones de tropa són lesbianes, és com si foren homes. Com són classistes, però, el problema sorgeix quan això ocorre amb els oficials. Una oficial no pot ser homosexual. Al seu torn, i segons la mentalitat conservadora que està instal·lada a l'exèrcit, els homes no poden ser homosexuals en cap escala militar. No quadra en els seus esquemes.

-Per quina raó creu que no hi ha hagut una major implicació dels diferents governs de l'Estat espanyol per aturar aquest problema?

Hi ha una estructura mafiosa i clienteral entre els governs i la cúpula militar que afavoreix que continue existint unes forces armades de cosmovisió franquista en el segle XXI. Aquesta teranyina permet que s'aproven compres de material bèl·lic innecessàries sense cap mena de protesta per part de l'exèrcit. En cas d'haver-hi unes forces armades modernes, regenerades i plurals ideològicament, hi hauria reclamacions en cas de produir-se compres no justificades. Com que la cúpula castrense i els governs participen d'aquest joc amb les empreses armamentístiques, els mateixos executius no aixequen massa la veu sobre aquests problemes, com ara les agressions sexuals.

-S'han produït avanços en el darrer executiu del PSOE, que tenia a la magistrada Margarita Robles de ministra de Defensa?

Lamentablement, no. Margarita Robles ha practicat la mateixa política, per exemple, de venda de material bèl·lic a països que incompleixen els drets humans, com ara Aràbia Saudita, que els seus antecessors Maria Dolores de Cospedal o Pedro Morenés. El PSOE és igual que el PP quan estem parlant de qüestions d'Estat.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.