És qüestió de dies que els jutges tornin a posar el rellotge a zero. En públic, des de Junts per Catalunya es demana que es respecti la presumpció d'innocència de Quim Torra i es recorda que hi ha marge perquè el Tribunal Suprem es pronunciï a favor de la seva innocència. Tot i això, en privat tothom té coll avall que els magistrats confirmaran la sentència d'inhabilitació de la Junta Electoral Central, fent cas omís del recurs presentat per part del president de la Generalitat de Catalunya. Pocs haurien pensat que una pancarta demanant la llibertat dels presos polítics despenjada amb uns dies de retard podia acabar amb el màxim dirigent català inhabilitat.
Assumits els previsibles designis de la judicatura espanyola, l'acció política de tots els partits els darrers dies cal entendre-la en aquest context. De Junts per Catalunya al PP i d'ERC a Ciutadans, tothom prepara ja la cursa electoral. Fa mesos que és així, però les darreres setmanes s'ha intensificat.
Durant el debat de política general celebrat la setmana passada, i interromput per la visita dijous de Quim Torra al Suprem, tots els partits, a excepció de Junts per Catalunya, van demanar la convocatòria electoral. Amb la boca petita Ciutadans i amb més afany els altres. És cert, tal com reivindiquen des de la formació del president, que les tres propostes de resolució que demanaven eleccions van ser rebutjades pel ple del Parlament. També ho és que, si això va ser així, va ser perquè ERC, partit que també forma part del Govern, va decidir no donar suport a les resolucions atès que, en paraules de la seva portaveu Marta Vilalta, "es fan només per desgastar el Govern". El vot en contra no es correspon, doncs, amb allò manifestat pels republicans.
Torra, però, va amb el pilot automàtic i no ha deixat d'assegurar que, malgrat el que passi en el marc judicial, ell seguirà centrat en la gestió de la pandèmia fins "al darrer minut". Descarta, doncs, qualsevol de les vies proposades per altres formacions. Per exemple, la de convocar eleccions abans de ser inhabilitat per agilitzar els tràmits i els tempos i poder reprendre així una nova legislatura, a la que tot sembla abocar, com més aviat millor.
Fonts de l'entorn del president asseguren també que no exercirà com a "president simbòlic" si és inhabilitat. Segons expliquen a EL TEMPS, Quim Torra no contempla la possibilitat d'acollir-se a la coneguda com a 'via Venturós', en referència a l'alcaldessa de Berga. És la proposta que ha defensat la CUP en les converses entre partits independentistes per donar una resposta conjunta i que consistiria en que Torra seguís exercint com a president -evitant firmar documents que poguessin portar nous problemes legals- un cop arribés la previsible inhabilitació.
Així doncs, els tempos en què es mourà la política catalana les setmanes vinents estan en mans del Tribunal Suprem. S'espera que aquesta setmana o la següent faci pública la sentència. Serà llavors quan es desencalli el compte enrere cap a l'elecció d'una nova presidència.
En l'àmbit tècnic, un cop el president de la Generalitat rebi la notificació que és inhabilitat, ho haurà de comunicar al secretari de Govern -Víctor Cullell- per tal que mani publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) el seu cessament. Si no hi ha voluntat de demora per part del Govern i el tràmit se segueix amb normalitat, el president del Parlament Roger Torrent haurà d'obrir una ronda de contactes per consultar els partits si hi ha un nou candidat a la presidència. Les formacions independentistes ja han avançat que no tenen previst presentar-ne cap, i són aquestes les que ostenten la majoria absoluta al Parlament. Essent així, sembla clar que ningú ocuparia de nou el Palau de la Generalitat si no és després d'unes noves eleccions. Arribat a aquest punt, la normativa no aclareix què passa si no hi ha cap candidat a la presidència. Roger Torrent, president del Parlament, però, dona per fet que, arribats a aquest extrem, desbloquejarà el compte enrere que duria al final de la legislatura. Ho faria d'acord amb un informe dels lletrats de l'any 2018, fet durant el procés d'investidura fallida del president a l’exili Carles Puigdemont, que conclou que, si passats els deu dies que assenyala la normativa, no hi ha cap candidat a la presidència, es pot activar el compte enrere. És a dir, que un cop passat aquest termini, els partits tindrien dos mesos per buscar un nou candidat. En cas que no n’hi hagués, seria llavors quan, d'ofici, el president en funcions -en aquest cas el vicepresident actual Pere Aragonès- hauria de convocar eleccions per cinquanta-quatre dies més tard, tal com marca la LOREG (Llei Orgànica del Règim Electoral General). Algunes fonts, però, sostenen que també podrien acollir-se al que regula la Llei de Presidència, que determina un període d’entre quaranta i seixanta dies. Això es podria fer servir, per exemple, per fer caure les eleccions en diumenge.
Així doncs, en cas d'inhabilitació, la data d'unes noves eleccions podria ubicar-se al primer trimestre de 2021 -sempre, clar, en funció del que trigui el Tribunal Suprem a pronunciar-se.
Qüestions legals a banda, aquest marge de temps permetria Junts per Catalunya acabar de reconstruir el seu espai. El procés de formació del nou partit polític de Puigdemont està previst que acabi el primer cap de setmana d'octubre. D'altra banda, ERC força perquè passi el contrari, perquè temen que més marge de temps pugui afavorir que s'ajustin unes enquestes que ara donen Esquerra com a principal favorita per guanyar els comicis. A més, desconfien del que pugui passar durant la presidència en funcions de Pere Aragonès i pensen que, aquesta situació accidental, es podria fer servir, pels seus socis de Govern, per a desgastar el que, en teoria, ha de ser el candidat 'efectiu' dels republicans en els pròxims comicis, atès que Oriol Junqueras està empresonat i inhabilitat.
Sigui o no per aquesta qüestió, el regust del debat de política general de la setmana anterior evidencia que s'acosten mesos de campanya electoral extraoficial en què les tensions més que evidents entre els dos socis de Govern tornaran a escalar a un nivell superior.
Tres anys després de les eleccions convocades a cop de 155, el panorama de l'independentisme ha canviat per complet. També les estratègies i les fórmules electorals que es van disputar l'hegemonia independentista en aquell moment. El nou pas per les urnes, doncs, serà el moment de dirimir quines apostes surten reforçades i quines no i establir uns equilibris de força que tindran, teòricament, major consistència que no pas l'actual.
El que està en joc no és poc i el clima que es viurà, altre cop després de l'ingerència de la justícia espanyola, estarà latent. La unitat d'acció sembla, fins i tot en moments complicats, més una quimera que una realitat.
Les opcions de l'unionisme
Davant de l'escenari d'una possible inhabilitació de Torra, no només l'independentisme es troba en una complicada diatriba. També els partits espanyolistes hauran de decidir com hi responen. Com ja s'ha explicat, un cop el president català sigui apartat del seu càrrec, s'obrirà una ronda de consultes per part de Torrent per veure si hi ha un nou candidat a la presidència de la Generalitat que vulgui intentar sumar els vots necessaris per ser investit.
Arribats a aquest punt, PSC, PP i Ciutadans tindran l'oportunitat de postular un candidat i hauran de decidir si fer-ho o no. Ells saben que, sigui qui sigui el candidat, és impossible que obtinguin més del cinquanta per cent dels vots.
Proposar un candidat, però, els podria reportar altres avantatges. Primerament, presentar-se davant els electors com a actors "responsables" de desencallar la legislatura. A banda d'això, gaudirien d'un aparador immillorable des de la tribuna del Parlament durant el debat d'investidura. Un moment per marcar perfil amb les urnes al tombant de la cantonada.
Fonts d'aquestes formacions consideren que encara és d'hora per definir, aquesta estratègia. Veus de Ciutadans, però, afirmen que mantenen converses tant amb el PP com amb el PSC per pactar una resposta conjunta "per evitar el bloqueig de Torra". El marge, però, no sembla massa ampli.
La proposta del PSC, segons deia el seu líder Miquel Iceta, seria pactar un candidat de consens només amb la voluntat que, un cop escollit, convoqui eleccions i així agilitzi el tràmit.
En el cas que optessin per intentar una investidura alternativa fallida, per tal que comencés a córrer el rellotge, caldria veure si Roger Torrent ho podria bloquejar d'alguna manera. La llei és poc clara en aquest punt: en principi el president del Parlament hauria de proposar com a candidat que tingui més suports. Però, què passaria si només hi hagués un candidat disposat i tingués un nombre reduït de suports? Aquesta situació es podria donar si, per exemple el PP, amb quatre diputats, optés per aquesta estratègia en solitari. Si Torrent tindrà la capacitat per decidir que no prospera la candidatura és un dels interrogants que els lletrats hauran de resoldre. Fonts del Parlament asseguren que no tenen clar encara quin marge hi hauria en aquest escenari.
En tot plegat, la clau pot romandre, també, en l'interès que pugui tenir, o no, Ciutadans en accelerar el procés cap a unes eleccions. Amb Junts per Catalunya, el partit que lidera Carlos Carrizosa va ser l'únic que, durant el debat de política general, no va demanar un avançament electoral. Els taronges veuen lluny la possibilitat de repetir els resultats dels darrers comicis, ans al contrari: les enquestes els vaticinen una patacada important en el proper pas per les urnes després d’haver sigut la formació més votada el 21 de desembre de 2017. Tanmateix, sí que viuen una petita tendència a l'alça respecte a les últimes enquestes. Necessiten, doncs, guanyar temps per consolidar aquesta millora i intentar tancar la llista conjunta que van proposar al Partit Popular i que, a hores d'ara, sembla lluny.