Ençà i enllà

De Cambrils a Cambrils (2001-2017)

L’atemptat de les Torres Bessones de l’11-S de 2001 es va gestar a Tarragona quatre setmanes abans. Dos dels organitzadors d’aquella massacre van dormir a l’Hotel Mónica de Cambrils, a només 50 metres d’on els Mossos van interceptar cinc terroristes la matinada del 18 d’agost passat.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Ells, probablement, no n’eren conscients, però els presumptes gihadistes de Cambrils van ser interceptats a escassos 50 metres de l’Hotel Mónica, on el 2001 s’hi van allotjar dos dels organitzadors de l’atemptat contra les Torres Bessones de l’11 de setembre de 2001. Entre la rotonda del Club Nàutic de Cambrils, on van començar els fets la matinada del 18 d’agost, i la porta del Mónica hi ha tres comerços -un cafè, un restaurant, una botiga d’objectes de platja- i un carrer. Quatre passes.

La geografia dels preparatius d’aquell 11-S de 2001 coincideix, en bona part, amb la dels atemptats de Barcelona i Cambrils d’aquest 17 d’agost. El cap de l’escamot suïcida de l’11-S, Mohamed Atta, viatjava el 9 de juliol de 2001 de Madrid a Barcelona per a reunir-se amb el iemenita Ramzi bin al Shibh, el coordinador de l’atemptat, que va aterrar a Reus aquell mateix dia procedent d’Hamburg. I un dels que van fer nit a l’esmentat Hotel Mónica aquella nit del 9 al 10 de juliol. La identitat del seu company es desconeix però no sembla ser Atta, la pista del qual torna es perd fins al dia 13 que es registra a l’hotel Sant Jordi de la ciutat de Tarragona. Les nits del 16 i 17 de juliol les passarà en els hotels de la veïna Salou, concretament a l’Hostal Montsant i a l’hotel Casablanca Playa. Aquells mateixos dies es va identificar, a Port Aventura, al Marwan al Shehhi, un dels pilots de l’avió que va xocar contra la Torre Sud. L’anomenada reunió de Tarragona es considera l’última cita dels executors de l’atemptat amb organitzadors i antics companys de pis a Hamburg, com el iemenita Ramzi. En teoria, aquest últim hauria estat l’encarregat d’explicar a la cúpula d’Al Qaida els detalls de l’atemptat de l’11-S.

Barcelona i Cambrils són, aquesta vegada, objectius de sengles escamots, teòricament coordinats que formen part d’una cèdula terrorista amb dotze membres. La novetat és aquesta expansió fins als límits del territori: pel sud, fins a Alcanar, i pel nord, fins a Ripoll -una dispersió que fa témer l’existència d’algun amagatall efectiu en aquestes localitats o en qualsevol altra.

Barcelona i Catalunya apareixen, des de fa anys en les travesses dels possibles objectius i en els mapes de producció gihadista. Una cosa i una altra no tenen perquè coincidir. Les anàlisis més precipitades sobre els atemptats assenyalaven una organització exterior -s’havia concretat, fins i tot, marsellesa- però les biografies d’alguns presumptes autors, com els detinguts a Ripoll, semblen indicar una radicalització de joves crescuts al Principat.

Aquesta possibilitat era una amenaça des de fa temps. Ja fa 10 anys, la Confederació Espanyola de Policía (CEP), va fer un informe segons el qual Catalunya s’havia convertit en el centre de reclutament de terroristes islamistes més gran d’Europa, però advertia que podrien cometre atemptats a Europa si volguessin. La CEP ho va fer públic en un moment clau del desplegament dels Mossos d’Esquadra i la retirada de la Policia Nacional -que, d’altra banda, s’havia cobert de glòria amb detencions precipitades al Raval i a Banyoles (l’anomenat Escamot Dixan), el 2003. Interessadament, en aquell moment la Policia Nacional insistia en els perills a Barcelona i Girona, on ja s’havien desplegat els Mossos, i els minimitzava a Tarragona, on encara hi havia Policia Nacional i Guàrdia Civil.

Les alertes de Barcelona com a possible objectiu van sortir més tard en filtrar-se per Wikileaks diversos cables de l’ambaixador dels EUA a Madrid Eduardo Aguirre. Eren d’aquell mateix 2007 i la referència a Catalunya com al principal centre de reclutament de terroristes islamistes indica que reportava l’esmentat document de la CEP, en la mateixa versió o una de prèvia.

Posteriorment, en la presumpta decadència d’Al-Qaida i el naixement d’Estat Islàmic s’havia constatat a Catalunya, com al País Valencià i a d’altres àrees metropolitanes d’alta densitat, la sortida de ciutadans cap als camps de reclutament d’Estat Islàmic. De fet, s’havien practicat diverses operacions policials per aturar la conversió de radicals extremistes en terroristes actius, uns cops executades pels Mossos i d’altres per forces de seguretat catalanes o espanyoles en funció de l’Audiència Nacional, sovint impulsora de les detencions.

D’altres fonts alertaven que la proporció de clergues salafistes a les mesquites de Catalunya era molt més elevada que en altres punts de l’Estat, tot i que els estudis comparatius són escassos.

De fet, tot l’Estat està en nivell 4 d’alerta terrorista des del mes de juny de 2015 i alguns monuments vulnerables -i, de fet, amenaçats expressament per Estat Islàmic- com la Sagrada Família han patit més d’un ensurt en els últims mesos per culpa de motxilles o bosses oblidades dins del recinte sense mala intenció.

L’últim avís sobre la vulnerabilitat de Barcelona va arribar des de la CIA -l’Agència d’Intel·ligència dels EUA- als Mossos fa dos mesos, segons El Periódico.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.