La Fundació Global Natureha anunciat aquest dilluns al matí que retira la iniciativa Maestrazgo-Ports, un projecte de gran abast que perseguia convertir una part del territori de Terol, nord de Castelló i sud de Tarragona en una gran destinació d’ecoturisme. La Fundació ha fet aquest pas després que dijous de la setmana passada la Mancomunitat Comarcal dels Ports fera públic un comunicat on rebutjava aquesta proposta i manifestava la seua “desconfiança” envers la mateixa. “La Fundació Global Nature mostra el seu respecte, retira la iniciativa i atura la generació de possibles projectes així com la recerca de finançament en aquesta part del territori”, manifesta l’entitat en el seu comunicat.
La retirada del projecte significa una victòria per a les entitats del territori que, de bon començament, van manifestar les seues reserves cap a un projecte que es va dissenyar sense la complicitat d’ajuntaments ni societat civil. Els primers a manifestar les seues reticències va ser el col·lectiu Maestrat Viu. A finals de maig persones del nord del País Valencià i l’Aragó van constituir la Plataforma No al Yellowstone. Mentrestant va créixer la desconfiança entre els sectors ramaders de la zona, davant la possibilitat que la iniciativa comportara la reintroducció d’espècies de fauna salvatge. A principis d’aquest juliol, l’Associació de Veïns i Propietaris de la Tinença de Benifassà va publicar un comunicat on manifestava obertament la seua oposició al projecte. Només una setmana després, la consellera Mireia Mollà va marcar distàncies respecte del projecte. Ara fa tot just una setmana, el Centre d’Estudis dels Ports va fer públic un comunicat on també rebutjava la iniciativa. També dilluns de la setmana passada el Partit Socialista de Castelló va manifestar el seu descontentament per la manera com Global Nature havia fet aterrar el projecte. Compromís Jove i Esquerra Republicana del País Valencià també s'han posicionat en contra.
A la vista de la posició majoritàriament contrària del territori -que es va palesar també en la reunió oberta que es va celebrar a Rossell el 2 de juliol-, Global Nature ha reculat i ha anunciat que retira la iniciativa al nord de Castelló, si bé no ha especificat si manté el projecte al sud de Catalunya i l’Aragó.
Del Yellowstone als Carpats
Aquest projecte ha estat envoltat des de bon començament de polèmica per la seua inconcreció i, sobretot, per la falta de participació dels ajuntaments afectats, que han vist com una fundació privada pretenia promoure la creació d’una gran destinació ecoturística sense comunicar-los-ho prèviament ni fer-los partícips del projecte. Així, entre finals de gener i febrer passat es van llançar a xarxes socials una sèrie de vídeos que, sense identificar-ne l’autoria, promocionaven els valors naturals d’aquestes comarques de cruïlla. En total 505.000 hectàrees, dins les quals s’incloïen els parcs naturals de la Tinença -a la part valenciana- i Ports -a la catalana-. A la publicació dels vídeos els va seguir el llançament d’una pàgina web on es presentava l’ecoturisme i la creació d’una gran destinació amb potencial internacional com una oportunitat per a la generació d’ocupació i la lluita contra el despoblament.
La iniciativa Maestrazgo-Els Port era una projecte obert que es configuraria segons la voluntat dels territoris i era per això que no comptava amb cap document tècnic que especificara les actuacions a executar, insistien els promotors quan, davant la falta de concreció, van sorgir les primeres veus crítiques. La Fundació Global Nature i el biòleg valencià Ignacio Jiménez, amb una àmplia experiència en la configuració de parcs, especialment a l’Amèrica Llatina, esdevingueren, ja a la primavera, les cares visibles de la iniciativa.
Tanmateix, a mesura que han passat els mesos, les suspicàcies envers aquest projecte no han parat de créixer. En primer lloc, per la falta d’informació concreta al territori. En segon lloc, pel finançament d’una iniciativa d’ampli abast que transcendia, en molt, les competències municipals i autonòmiques. Un macroprojecte, en defintiva. En aquest sentit, Ignacio Jiménez explicava que els diners procedien de Fidelity Charitable, la fundació d’assessorament per a donants del fons d’inversió Fidelity Investments. L’origen d’aquests diners i les implicacions que en matèria de sobirania en la gestió del territori podien suposar, va incrementar la perplexitat en el territori. La publicació d’un reportatge d’investigació per part de la Directa.cat, que mostrava les ombres del procés d’implantació del parc a l’ Argentina, va alimentar encara més la desconfiança al nord de Castelló.
Mentrimentres, a principis d’aquest juliol Maestrat Viu va difondre un vídeo d’Ignacio Jiménez en un congrés d’ecoturisme datat el novembre de 2019. En ell, Jiménez parlava obertament de la idea de crear un gran parc natural per convertir-lo en una destinació a nivell internacional, tot traslladant a Europa el model seguit a l’Argentina. El biòleg valencià, a més, tot seguint el que ell mateix exposa al seu llibre Producción de naturaleza, explicava a l’auditori la necessitat d’adaptar el discurs públic dels promotors de la iniciativa a les expectatives i els anhels de la societat civil.
En aquesta presentació, Jiménez va desvetllar obertament qui finançava la iniciativa Maestrazgo-Els Ports: la fundació nord-americana Wyss Foundation, que recentment va iniciar una campanya de 1.000 milions de dòlars amb l’objectiu de conservar el 30% dels espais naturals del planeta Terra. De fet, Wyss Foundation és un dels principals donants de la Fundatia Conservation Carpathia -a la qual ha destinat 12 milions de dòlars-, que als Carpats romanesos ha impulsat “la reserva natural més gran d’Europa”. Aquesta fundació ha comprat 20.000 hectàrees de terra als Carpats i ha aconseguit la custòdia de dos llocs Natura. La reintroducció d’espècies salvatges -i especialment de l’ós bru- ha esdevingut un mal de cap per a les poblacions nadiues, així com les restriccions en els usos tradicionals dels recursos naturals.
La Fundació Global Natura i Ignacio Jiménez han negat fins ara que tinguen intenció d’introduir grans predadors als Ports i el Maestrazgo de Terol, per bé que en algun dels primers vídeos promocionals van usar la imatge d’un ós. Tanmateix, l’experiència dels Carpats, unida a la por d’obrir les portes a una iniciativa pensada només en termes estrictament conservacionistes-la qual cosa comporta moltes restriccions als usos tradicionals- ha posat en alerta els representants municipals de la zona, especialment a la comarca dels Ports.
De fet, el document on Global Nature presenta el projecte a Wyss, desvetllat per la Directa, evidencia que el veritable objectiu de Global Nature és la creació d’un gran parc natural: en concret, advoquen per passar de les 35.000 hectàrees protegides del parc dels Ports i les 5.000 del parc de la Tinença a un gran parc de 405.000 hectàrees. En el document de presentació del projecte "Els tres regnes" -com l'anomenen- els promotors expliquen com tenen intenció de seguir la mateixa estratègia comunicativa que el conservacionista i filantrop Douglas Tompkins (qui va ser el promotor del parc a l'Argentina), "tot ajudant a crear peces comunicatives que seran àmpliament compartides per grups locals i regionals, al temps que s'eviten els típics recels institucionals o ideològics que provoquen aquest tipus de processos públics". En aquest document, els promotors també aborden l'estratègia institucional: "El principal propòsit d'aquestes reunions (amb els alcaldes) és promoure la idea d'ampliació de parcs naturals i de creació de nous com a 'pilars indispensables' per a l'establiment de la regió d'Els Tres Regnes com una destinació d'ecoturisme a escala global".
Mala maror a Conselleria
La polèmica per la iniciativa Maestrazgo-Els Ports no s'ha circumscrit al territori directament afectat. També a la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climática i Transición Ecológica la qüestió ha generat molts moviments i, segons algunes fonts, explicaria l'eixida de Fran Quesada com a director general de Medi Ambient. Des del departament de comunicació de la conselleria que dirigeix Mireia Mollà s'ha reiterat en nombroses ocasions que la Conselleria no tenia coneixement oficial de la iniciativa. Tanmateix, el 28 de novembre de 2019, Quesada va participar en una reunió amb Ignacio Jiménez a la qual també van assistir representants dels governs de l'Aragó i de Catalunya. No s'ha de perdre de vista tampoc que el biòleg Ignacio Jiménez és germà de Juan Jiménez, cap de servei de vida silvestre de la Generalitat Valenciana, bon coneixedor, per tant, del territori.