"No volen solucionar el despoblament, sinó utilitzar-lo en benefici propi"

-Per què naix la Plataforma No al Yellowstone Europeu en resposta a la iniciativa Maestrazgo-Els Ports, que persegueix valorar el territori de cruïlla entre Catalunya, el País Valencià i l'Aragó?
Nosaltres hem estat fent un seguiment d'aquesta iniciativa des del desembre, quan comencem a publicar imatges impactants del territori, sense que es sabera ni qui eren, ni qui ho pagava ni què perseguien. Després de la publicació de les fotos, passen a la publicació de vídeos de molt bona factura. Algunes persones, de forma individual, els preguntem a través de xarxes socials de què va tota aquesta història i ens responen però sense endinsar-se en el fons de l'assumpte. Quan les preguntes comencen a ser més incisives, ells deixen de respondre i ara directament no responen a les crítiques.
És a partir d'aleshores, i una volta que al maig es presenta oficialment el projecte quan decidim oficialitzar la Plataforma. La creació de la Plataforma és un pas endavant, una invitació a la gent d'aquestes comarques perquè s'informe i mantinga una actitud crítica.

Quantes persones hi formen part?
A hores d'ara hi ha 100 persones i entitats adherides a la Plataforma, de les tres autonomies afectades. Aquesta mobilització recorda a altres que va haver al territori: a principis de 2000 es va intentar fer una reserva de cacera sense comptar amb la gent local. Allò va desencadenar la mobilització massiva del sector primari i va provocar la rectificació de les administracions. Aquell esperit s'ha recuperat ara: estem en contra d'un projecte que vol potenciar la fauna salvatge sense tenir en compte les conseqüències i els perjudicis per al sector primari.

Aquest moviment contrari a la iniciativa Maestrazgo-els Ports s'ha identificat sobretot amb el sector primari. Qui en formeu part? Sou només persones vinculades a aquest sector?
En absolut. Som persones procedents de tots els sectors. Hi ha gent de l'hostaleria, de cura dels majors... Potser, això sí, el més actiu és el ramader, perquè és el que més perjudicat es vorà. Però també està l'entitat Maestrat Viu que pertany al món de la cultura i que està sent molt actiu en la seua oposició. L'oposició a l'anomenat Yellowstone europeu és molt diversa.

La setmana passada algunes entitats llançaren el Manifest per la vida rural, en resposta a la iniciativa Maestrazgo-els Ports. Ignacio Jiménez, cap visible de la iniciativa, diu que subscriu pràcticament tot el que en ell es diu.
Des que es llançà el manifest, a mitjan setmana passada, 25 entitats i 75 persones a títol individual s'hi han adherit. El que es perseguia era que el Manifest fora un punt d'encontre per tal que entitats i persones del territori debateren els reptes presents i abordaren el futur.
El que Ignacio Jiménez i la iniciativa proposen no té cabuda en la filosofia del manifest. Allò que succeïx, però, és que Jiménez es sap camuflar molt bé i adapta el seu discurs segons les circumstàncies i segons el que vol escoltar el seu interlocutor. El que ell proposa és un canvi de vida dels pobles. Quan plantegen la iniciativa en absolut tenen en compte les peculiaritats del territori. És més, desconeixen absolutament la idiosincràsia d'aquestes comarques.
Ell ara vol aparèixer com l'aliat del sector ramader, perquè és conscient que és un sector molt fort, vital en l'economia de la zona. Però en realitat, no coneix els nostres problemes. No sap, per exemple, que un dels principals problemes dels ramaders de la zona va ser el desmantellament dels escorxadors pròxims al territori. No sap que aquests és un dels factors que ha perjudicat les nostres explotacions. Ara bé ací a dir-nos que la seua iniciativa contribuirà a crear una marca i que això millorarà la nostra rendibilitat. Però per fer-ho, hem d'empassar-nos un model que passa, sí o sí, per la potenciació de la fauna salvatge.

Des de la Plataforma acuseu la iniciativa de reintroduir noves espècies, com l'ós o el llop. No obstant això, en l'entrevista a EL TEMPS, Ignacio Jiménez negava de totes totes la possibilitat d'introduir aquestes espècies.
El seu discurs està ple d'incoherències. Ací, a l'Aragó bufa molt el cerç. En la Plataforma sempre diem que hi ha veles que, quan bufa el cerç, es mouen menys que Ignacio Jiménez.
El seu discurs sobre la introducció de bisons, per exemple, ha variat en només quinze dies. A voltes ha dit que no hi ha raons per introduir-lo; a voltes ha dit que en grups reduïts; i en consta que en alguna xarrada ha parlat dels bisons com un atractiu turístic.
En l'entrevista diu que no es donen les circumstàncies per introduir l'ós bru. Aleshores, per què en el vídeo promocional apareixen ossos? Què hem de creure, el que diu o el que veiem? Ignacio Jiménez actua com algú que ha fet les amèriques i ara, com si fora Cristòfol Colom, ve a explicar-nos el descobriment que ha fet amb aquesta zona.
Després també hi ha la qüestió del finançament. Ell sempre ha sostingut que aquesta iniciativa es sosté per la filantropia, que darrere no hi ha un benefici empresarial, que aquest no és un projecte convencional. Després hem sabut que disposa de 357.000 euros en 2020 per invertir en comunicació i crear un ambient favorable al projecte entre el veïnat i les administracions. Els diners procedeixen de Fidelity Trust, una fundació nord-americana. Ara bé, qui hi ha darrere del finançament de Fidelity Trust? Quines empreses hi tenen interessos? Hi ha informació que se'ns està amagant.

Ignacio Jiménez diu que vostès ataquen un projecte que no existeix, que han creat una falsa imatge de la iniciativa. Què en diríeu?
Això no és cert en absolut. El problema que hi ha ací és que ell primer presenta un projecte i quan percep que hi ha crítiques diu que és només un projecte de comunicació per a un any i que si la gent ho vol pot tenir més recorregut. Però a continuació parla d'un projecte a deu anys, però no esmenta quins són els objectius que vol assolir en aquest període de temps. I mentrestant, posa en marxa una campanya de màrqueting potentíssima a través de xarxes socials per guanyar-se el favor dels pobles i de les administracions públiques.

Com a Plataforma, què exigiu a les administracions autonòmiques?
A les administracions públiques els exigim transparència i que acabe aquesta connivència amb el projecte. Des de la Plataforma, fa més de vint dies, vam enviar una carta a les conselleries pertinents de Catalunya, Comunitat Valenciana i l'Aragó i a hores d'ara no hem tingut cap contestació. També sabem que els alcaldes de la Tinença han exigit una reunió explicativa.
A primera vista, podria semblar que l'administració autonòmica no en sap res, però això no és veritat. El 28 de novembre representants dels governs d'Aragó, Catalunya i la Comunitat Valenciana es van reunir a Forcall amb els representants de Global Nature per conèixer el projecte. Per part de l'Aragó hi havia Diego Bayona, director general del medi rural i gestió forestal; José Manuel Salvador, director general d'ordenació del territori; Manuel Alcántara, cap de servei de biodiversitat. Per la part de Catalunya hi havia Ferran Miralles, director general de polítiques ambientals; Jordi Palau, director del parc dels Ports; i José María Forcadell, tècnic de gestió d'àmbit forestal del parc natural dels Ports. Per la part valenciana hi havia Miquel Ibáñez, director del parc de la Tinença; Josep Nebot, sots-director general de medi natural; i Fran Quesada, director general de medi natural i avaluació ambiental. Per part de Global Nature, hi eren Eduardo de Miguel, director; Antonio Guillem, coordinador; i el mateix Ignacio Jiménez.
Si són coneixedors del projecte, per què no responen al respecte? La cosa no acaba ací, perquè deu dies després de la reunió comença la campanya publicitària en xarxes. És casualitat? O és que en aquesta reunió li van donar el vistiplau al projecte? S'està donant una connivència molt clara entre Global Nature i els governs autonòmics.

Ignacio Jiménez assegura que el seu únic objectiu és valorar el patrimoni natural i cultural d'aquesta àrea. Per què sospiteu que hi ha interessos ocults?
Sobretot pensem que hi ha interessos per dur a termes projectes de conservació de fauna a mitjà i llarg termini. I a aquest respecte, l'experiència amb l'ós bru al Pirineu ens hauria de servir per estar alerta. En aquest cas, l'administració francesa i catalana van decidir reintroduir l'ós. Aquesta reintroducció ha generat molts maldecaps als ramaders catalans i francesos, però també als aragonesos i als navarresos.
Gent com Ignacio Jiménez s'erigeixen en els grans especialistes, es dediquen a promoure la seua reintroducció però quan aquests animals comencen a generar problemes deixen a l'administració que s'apanye. La reintroducció d'animals salvatge té efectes més enllà de 100 quilòmetres a la rodona. En alguna ocasió Ignacio Jiménez ha parlat de la possibilitat de crear espais protegits que es dediquen al turisme de natura i a l'albirament de fauna. Això, però, comporta riscos. S'ha reunit Ignacio Jiménez amb les societats de caçadors? És conscients de tots els danys que anualment causa la fauna salvatge al conreu i a la ramaderia?
Ignacio Jiménez diu que les zones rurals som conservadores, que no sabem valorar el nostre potencial. Però el que ens passa a les zones rurals és que estem farts de gent que ve a vendre'ns les seues fórmules màgiques que fan créixer els cabells. Utilitzen la lluita contra el despoblament com a ham per guanyar adhesions, però en realitat ells no volen solucionar el despoblament sinó utilitzar-lo en benefici propi perquè són conscients que a hores d'ara és un tema que està en l'agenda pública. El projecte no ve a frenar la despoblació, sinó a utilitzar-la en la seua campanya de promoció.

Però la potenciació del turisme faunístic pot generar efectes positius per a l'economia.
Però també cal pensar en els perjudicis. Tenim l'exemple d'Albarracín, on es va crear una reserva de cacera que va comportar l'augment de la cabanya de cérvols. Això ha suposat que s'incrementen els danys als agricultors. Les administracions van habilitar unes ajudes agroambientals, però el ben cert és que són pocs els qui s'hi acullen perquè no compensen ni una mínima part de les pèrdues. Parlen de trobar un equilibri entre fauna i explotacions agrícoles i ramaders, però el ben cert és que en el moment que reintrodueixes o potencies una espècie, aquest equilibri es trenca i els grans perjudicats són els agricultors i els ramaders. En els últims anys, a causa de la fauna salvatge, ha augmentat molt la sarna. També s'ha incrementat la clamídia o la tuberculosi, que pot provocar que hages de sacrificar tots els animals. Això per no parlar del risc que suposa el porc senglar i el risc de contagi de la pesta porcina africana.

En l'entrevista a EL TEMPS explicava que en el seu projecte a l'Argentina, també es va trobar amb molta oposició de la gent que hi vivia, però que amb el pas del temps, el territori se n'ha beneficiat.
Ignacio Jiménez té una imatge pública però si ressegueixes la seua trajectòria va deixant un rastre de molles que ens diuen coses molt significatives. En un vídeo on explica la seua experiència a Àfrica relata, per exemple, que els ramaders es van convertir en guies turístiques. Qui és ell per imposar un model a un territori? Si els ramaders han triat ser ramaders, per què se'ls ha d'imposar un model? Amb quina autoritat imposa el seu model econòmic? Ignacio Jiménez diu que vol la diversificació dels sectors, però el que persegueix, en realitat, és la potenciació de la fauna salvatge.
En la Plataforma estem per la diversificació de sectors, perquè això ens fa més resilients davant la crisi. A hores d'ara tenim una economia diversificada, amb mancances, però diversificada. I en aquesta economia diversificada, l'agricultura i la ramaderia tenen un paper fonamental. Els paisatges, per exemple, no s'expliquen sense la interacció de l'home i la natura. Ens volen fer creure que es reintroduirà la fauna salvatge i no passarà res perquè la fauna es quedarà en la zona boscosa. I els animals no es quedaran en la zona boscosa, sinó que aniran allà on hi ha cultius. La ramaderia representa el 20% de l'activitat econòmica de moltes d'aquestes zones. I si la ramaderia falla, es escombrarà altres sectors que en depenen d'una forma o altra.

Estaríeu disposats a fer un debat públic per debatre cara a cara els pros i els contres?
Nosaltres no tindríem problema, però el problema és que ell canvia d'opinió a cada moment. El que no ens sembla bé és aquesta estratègia de "si tens preguntes, te les responc per privat". Això no funcionar així: cal informació pública, que es plantege una proposta formal, on es considere el seu impacte ambiental. Això és transparència i no el que fan ara. Per això, pel que correspon a nosaltres, no tenim intenció d'anar a un cara a cara. Qui ha de ser proactiu és ell.

Com a Plataforma, heu mantingut contactes amb els alcaldes de la zona?
A hores d'ara encara no. Primer volem enfortir la Plataforma, fer reunions amb la gent de la zona per exposar-los els nostres arguments i exposar informació que Global Nature no dóna. Som conscients que hi ha molta gent que compra el seu discurs, gràcies a una campanya de màrqueting potentíssima que compta amb la connivència de les administracions autonòmiques. Aquesta és una campanya del "me gusta", d'arribar a la gent a través de les imatges.
Però cal que anem més enllà i no caure en solucions màgiques. Parlen de producció de natura, quan en realitat haurien de parlar de producció de diners per a l'empresa utilitzant la natura.