La Comissió Europea vol gastar tres quartes parts d’un bilió d’euros per combatre la crisi del coronavirus. Si la proposta s’acaba fent realitat, seria una suma de proporcions històriques en una fase en què diversos països pateixen les pitjors conseqüències econòmiques de la pandèmia, entre els quals hi ha Itàlia, Espanya i França. Segons la voluntat de la Comissió, dues terceres parts dels fons es desemborsaran com una subvenció a països greument afectats.
El paquet de Brussel·les està molt per damunt de la proposta de la cancellera alemanya Angela Merkel i del president francès Emmanuel Macron, que havia promès una ajuda de 500.000 milions d’euros. No tothom hi està d’acord, i la protesta més contundent procedeix del grup dels “quatre frugals”: Àustria, Dinamarca, Suècia i Països Baixos. El canceller d’Àustria, de 33 anys, és qui encapçala les crítiques. Ens rep a la seua oficina, ubicada a la Ballhausplatz de Viena.
-Senyor canceller, vostè ha rebut crítiques massives pel seu rebuig als programes d’ajuda pel coronavirus. Fins i tot gent de la CDU, un partit agermanat amb el seu, li acusa de populisme. Subestima aquesta reacció?
-De cap manera. La Unió Europea és una comunitat totalment democràtica en què està permès tindre opinions diferents. Al final de tot, caldrà esperar que hi haja un acord que siga acceptable per tothom. Nosaltres només representem una posició que era també la d’Alemanya fa unes setmanes.
-Pensa que Angela Merkel va fer marxa enrere quan va presentar el seu pla de reconstrucció amb el president francès per evitar els eurobons?
-Li ho diré jo d’altra manera, si m’ho permet: mentre jo siga políticament responsable, no aprovaré cap eurobò.
-Quina és la seua posició sobre el programa de 750.000 milions d’euros que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, va presentar el passat dimecres?
-El punt més important per a nosaltres és que no hi ha d’haver una unió del deute per la porta del darrere. Considerem que aquesta opció és completament incorrecta.
-Troba que han satisfet la seua demanda en aquest projecte de la Comissió, que preveu 500.000 milions d’euros en subvencions no reemborsables? Àustria n’estaria d’acord?
-Encara s’ha de negociar la quantitat i la relació entre subvencions i préstecs, així com un límit de temps clar perquè tot això no deixe de ser una ajuda únicament d’emergència. No sorprèn que els països de la Unió Europea que reben els diners tinguen més probabilitats de rebre subvencions, mentre que els que han de pagar tenen més probabilitats d’apostar pels préstecs. Nosaltres, clarament, parlem a favor dels nostres contribuents a l’hora de parlar de préstecs.
-Per què parla d’una “unió del deute per la porta de darrere”? Aquest supòsit s’ha posat clarament damunt la taula?
-Vaig ser ministre d’Afers Exteriors i d’Europa durant anys i soc canceller des de fa un temps. Conec les posicions de tots els països de la Unió Europea. Per descomptat, molts estats membres pretenen mutualitzar completament el deute i agrairien qualsevol moviment en aquest sentit.
-Especialment França i els països mediterranis?
-Macron mai no va ocultar que aquest era el seu desig. És el seu dret, però també ho és el d’Alemanya, Àustria o els Països Baixos deixar clar que aquesta no és la solució que volem. Hi ha una emergència i estem preparats per ajudar, mostrem la nostra solidaritat. Som contribuents nets a la Unió Europea i estem entre els països que assumiran el pes d’aquesta tasca. Però continuarà sent legítim que els qui paguen també puguen opinar.
-Pensa que Merkel i Macron el van ignorar?
-Està bé que països grans com ara Alemanya i França estiguen units i facen propostes. Però la Unió Europea està composta per més de dos estats membres. Crec que és important que la presidenta de la Comissió lidere aquest procés amb Charles Michel, president del Consell d’Europa, i que tots dos miren de construir ponts i lluitar honestament per Europa.
-Què vol Àustria?
-Evidentment, encara estem a l’inici de llargues negociacions i, al final, el resultat haurà de ser l’adequat per a tots els estats membres, inclosos els “quatre frugals”.
-Com podria funcionar l’acord, tenint en compte la bretxa entre els països del nord i del sud?
-Aquest és un desafiament especial. La crisi del coronavirus té unes dimensions que no tenen precedents, hem de reaccionar amb la major rapidesa i intensitat possible. Ens interessa enfortir l’economia europea i el mercat interior. Som solidaris amb els països que han estat particularment afectats per la crisi. Països com ara Itàlia, que no van tindre l’oportunitat de defensar-se perquè van ser els primers en veure’s afectats; o països que van cometre l’error de respondre massa tard. Volem ajudar, però amb un programa únic d’ajuda i amb un límit clar de temps.
-Aquest últim pla que comenta vostè és, exactament, el mateix pla que el de Merkel i Macron.
-Si Merkel i Macron ho veuen com nosaltres, genial! He assistit a moltíssimes reunions en les quals molts caps de govern han demanat que hi haja transparència amb els deutes. També hi ha una dinàmica boja: quina era la posició d’Alemanya fa dues setmanes? Volem imposar una línia roja clara, independentment de la dinàmica d’Alemanya.
-D’ara en endavant, la Unió Europea haurà de “regatejar”, com si estiguera en un basar?
-Em sorprèn l’escassa discussió política que hi ha hagut fins ara. Els llargs debats interns sovint es duen a terme entre països de la Unió Europea i es parla de les quantitats més petites. Però parlem de milers de milions de despesa per a països petits com Àustria, o per a Alemanya. Això també és rellevant: què passa amb els diners? Si s’inverteix en ecologia, digitalització i salut, és bo. Si s’inicien reformes necessàries, encara millor.
-Itàlia és un estat molt endeutat, no podrà ajudar amb préstecs en comptes de rebre donacions.
-Si pensem a llarg termini, tot funcionarà si tots tenim els pressupostos sota control. Mostrem solidaritat i, com a contribuents nets, som generosos, perquè dipositem més del que guanyem.
-Desitjaria imposar més disciplina financera als països mediterranis renunciant, en gran mesura, als subsidis?
-La dita “estalvie temps que el necessitarà” s’ha demostrat certa, una vegada més, en aquesta crisi. Països com ara Àustria o Alemanya estaran en millors condicions per fer front a la crisi actual que els països que es van endeutar en els anys en què l’economia anava bé. Si no controlem aquesta dinàmica, Alemanya no podrà salvar Europa. Quina part dels seus guanys hauria d’aportar una perruqueria austríaca per a altres països? Hem de tindre aquest debat.
-Amb el seu Govern, Àustria sembla dividir Europa. Primer amb la política d’acollida de refugiats, amb la qual Àustria es mostrava intransigent. I ara, amb la crisi del coronavirus.
-No tots els països que no estan en sintonia amb Alemanya en tots els afers possibles estan seguint un camí perillós. Alemanya és el nostre estat veí més important i hauria d’exercir un paper de lideratge en la Unió Europea. Existeixen diferents enfocaments per al tema de la migració, així com per a l’ajuda de la crisi del coronavirus. Àustria és un país petit, per la qual cosa, generalment, no representem les nostres posicions en solitari.
-Per què Àustria no volia signar la declaració planificada de la Unió Europea, que criticava els plans d’annexió d’Israel a Cisjordània?
-Tenim una responsabilitat especial cap a Israel degut a l’Holocaust. Volem tindre contacte directe amb aquest estat, mirem de discutir les discrepàncies de forma bilateral, com ara la qüestió de l’annexió, i no sumar-nos a les principals condemnes internacionals.
-La frontera entre Alemanya i Àustria s’obrirà finalment el 15 de juny...
-Gràcies a Déu!
-Què ha canviat entre avui i fa un mes?
-Alemanya i Àustria tenen estadístiques d’infecció molt baixes i han superat molt bé aquesta crisi. Per tant, estic content amb la decisió del govern alemany. Hem acordat el mateix amb la majoria dels nostres estats veïns. Encara existeix una situació delicada a Itàlia, però també esperem poder obrir la frontera tan prompte com ho permeten les xifres d’infecció.
-No té por de la competència entre els llacs de Caríntia [al sud d’Àustria] i les platges italianes? La lluita pel turisme d’estiu entre vostè i el president de Baviera, Markus Söder, per exemple, va ser molt dura.
-El turisme representa el 15% del nostre PIB. Per descomptat, aquest és un problema per a nosaltres. Estem passant per una situació molt exigent i estem fent tot el possible perquè les vacances a Àustria siguen possibles. Estem invertint molt en aquest sentit. També en tests: els treballadors del sector que treballen amb turistes aquest estiu hauran de poder fer-se la prova amb regularitat.
-Vostè sol dir que Àustria va reaccionar a la crisi amb rapidesa, abans i millor que altres països. No hauria de ser una mica més humil, tenint en compte que el virus es va propagar per tot Europea des de l’estació d’esquí tirolesa d’Ischgl?
-Ens esforcem cada dia per millorar. Si vol explicar que Ischgl té la culpa de la pandèmia, ho pot fer. La meua impressió és que aquest “joc de la culpa”, aquesta acusació mútua, no porta enlloc. Si li diu a algú a Ischgl que “vostè en té la culpa”, llavors probablement respondran, i amb raó, que els italians van portar el virus al Tirol. I aleshores els italians culparan els xinesos.
-Té por de conseqüències judicials contra els membres del seu govern per haver tancat tard les àrees d’esquí del Tirol?
-No.
-Qui és el responsable concret de permetre l’eixida precipitada de turistes i treballadors aquell 13 de març?
-Hi va haver la decisió conjunta de les autoritats sanitàries del Tirol i del Govern federal que calia posar en quarantena aquesta àrea perquè hi havia un brot massiu del virus. La crítica, després, va anar en dues direccions: per què no es va informar abans a la gent? I per què es va informar la gent en comptes de tancar l’àrea sencera directament? Les nostres autoritats sanitàries n’han après. El que podem garantir avui és que fem el nostre màxim esforç perquè els nostres visitants no es puguen infectar durant les vacances, perquè s’organitzen el millor i el més còmodament possible per venir i per tornar al seu país d’origen. I si realment necessiten suport mèdic, tots els visitants han de tindre l’oportunitat de rebre un tractament en un sistema de salut de primera classe.
-Senyor canceller, moltes gràcies per l’entrevista.