Mrs. America és una sèrie sobre feminisme, però amb una diferència clau en relació a d’altres que aborden el mateix tema: la protagonista és antifeminista. Es tracta de Phillys Schlafly, una dona que als anys setanta va encapçalar un moviment de protesta per intentar impedir que es ratifiqués la proposta d’esmena sobre la igualtat de drets de la Constitució dels Estats Units. El personatge, interpretat per una Cate Blanchett que clava el paper, és el centre de la història però, en realitat, la minisèrie és molt més interessant que un biopic i el que busca és exposar els esculls amb què es troba qualsevol moviment social que intenta canviar el món. I ho explora en profunditat, endinsant-se en les divisions internes entre les activistes feministes, en les concessions que la política obliga a fer per poder arribar a algun lloc, en la dificultat de tenir la percepció de l'opinió pública al teu favor i en la facilitat amb què els moviments tradicionals poden tombar el progrés fent servir un únic missatge, sovint no basat en fets, però efectiu. I és per això que tria explicar la història a través del personatge de l'enemiga: Phillys Schlafly. Perquè és l'escull més gran de les feministes.
Mrs. America
Creadora: Dahvi Waller
Repartiment: Cate Blanchett, Uzo Aduba, Rose Byrne, Margo Martindale
Minisèrie: 9
Plataforma: HBO
Spoiler històric: la proposta d'esmena mai no va ser ratificada. I per tant, Mrs. America és també la història d'una derrota. És lògic tenir interès en examinar el personatge que va ser clau per tombar la proposta, Phillys Schlafly. Al capdavall, el personatge ja havia inspirat a Margaret Atwood per crear la Serena a The Handmaid's Tale. Però s'entén millor el motiu que fa el personatge rellevant avui quan la minisèrie mostra el seu discurs, basat en un missatge simplista i ple de mentides que fa que esdevingui un enemic difícil de batre. Així, Mrs. America s'està sumant al reguitzell de sèries que, recentment, han advertit sobre el perill dels líders populistes, com ara The Plot Against America o Years and Years. El feminisme ha estat una tendència televisiva en els últims anys, així que és lògic que Mrs. America faci un advertiment similar en aquest àmbit. La creadora de la minisèrie, Dahvi Waller, coneguda per haver estat guionista de Mad Men, se centra en la rival de les seves protagonistes per dir-nos: fixeu-vos en qui té la capacitat d'impedir que progressem. Mireu qui ens manté en el passat.
L'inconvenient d'aquesta tria és que obliga a donar al personatge més espai del que mereix i a buscar-li característiques atractives, definint-la per la seva intel·ligència i la seva ambició. És aquesta ambició el tret que Mrs. America capgira fins a mostrar la cara fosca del personatge. Així, es veu com Schlafly experimenta el masclisme, per exemple en una escena en què li demanen prendre notes en una reunió, però opta per no fer-ne cas perquè, per ella, ser algú rellevant és més important. Tant, que s'erigirà en portaveu contra el feminisme malgrat que palpa el patriarcat a diari. Aquesta contradicció és interessant, però no tant com la sèrie pretén. Són més interessants les dificultats de les feministes per vèncer aquesta oposició i les històries de cadascuna d'elles, on actrius com Rose Byrne, Uzo Aduba o Margo Martindale brillen individualment. Les discussions que tenen sobre política i canvis socials, privilegis arrelats a la tradició i oportunitats per fer història constitueixen algunes de les escenes més estimulants vistes recentment i reafirmen que, si Mrs. America està interessada en la figura històrica que atura el progrés, és sobretot per mostrar com de fàcil arriba a ser aturar-lo.