Charles Lindbergh va ser un pilot d'avions nord-americà que va obtenir una fama mundial l'any 1927 després de fer la gesta de volar en solitari, i sense aturar-se, de Nova York a París. Va esdevenir un heroi popular i va rebre els més alts honors de l'exèrcit. Però anys més tard seria repudiat públicament pel president Franklin D. Roosevelt. I és que el simpàtic aviador s'havia erigit, a l'inici de la Segona Guerra Mundial, en un ferm activista en contra de la intervenció dels Estats Units en el conflicte, esdevenint la cara visible de l'organització America First, que defensava que el país havia de posar per sobre de tot els americans, deixant fora d'aquesta definició als jueus amb un discurs molt populista que va obtenir l'acceptació de molts nord-americans. En anys posteriors, s'ha investigat la connexió entre Charles Lindbergh i l'Alemanya nazi, on va viatjar a finals dels anys 30, així com els escrits del pilot on es revela que compartia les idees antisemites i de puresa racial dels nazis. Tot plegat va inspirar a l'escriptor Philip Roth a formular a plantejar la següent hipòtesi: què hauria passat si Charles Lindbergh s'hagués presentat a les eleccions i hagués guanyat a Franklin D. Roosevelt?
The Plot Against America
Creadors: David Simon i Ed Burns
Minisèrie: 6 episodis
Plataforma: HBO
El desenvolupament d'aquesta hipòtesi es va traduir en la novel·la d'història alternativa La conjura contra Amèrica, publicada al 2004 i que ara HBO ha adaptat en forma de minisèrie de la mà dels creadors de The Wire, que han fet una feina doble molt interessant. Per una banda, David Simon i Es Burns han recreat amb habilitat el material original (i no és gens fàcil adaptar el text de Philip Roth sense recórrer a la veu en off, un recurs que els dos creadors clarament han volgut evitar), endreçant amb la lògica de la ficció un relat que tendeix a la dispersió pròpia dels records. De l'altra, donat ressonància a la història connectant-la amb els Estats Units actual, demostrant al seu torn la vigència que té el text (una vigència pràcticament profètica). Només cal canviar Charles Lindbergh per Donald Trump per entendre que el que estan buscant els creadors és fer un retrat del polític populista que és menystingut pels seus rivals i que esdevé un individu perillós en el moment en què se li dona veu als mitjans i el seu discurs acaba penetrant en una ciutadania que compra els seus missatge simples i demagogs.
El paper de l'estupefacció l'interpreta Herman Levin, el pare d'una família jueva, que no creu que Lindbergh no tingui res a fer contra Roosevelt. Aviat descobreix que està molt equivocat: l'ex pilot accedeix a la presidència i converteix el país en un malson. El punt d'inflexió és el magnífic tercer episodi, que es pregunta si Lindbergh ha fet el país antisemita o si el país ja ho era i Lindbergh simplement ha permès que l'antisemitisme surti a la superfície. A través dels diferents membres de la família, s'exploren diferents posicionaments al voltant d'idees com el populisme, la identitat, la fidelitat a un país, el preu que té per cadascú la dignitat o la responsabilitat que tenim com a ciutadans dels temps que vivim. El resultat és una mena de Years and Years basat en fet històrics (per tant, mirant cap al passat en comptes de fer-ho cap al futur), amb un repartiment sòlid que té alguna cara coneguda (Winona Ryder, John Turturro) i, sobretot, amb un guió que, fidel a l'estil realista dels seus creadors, no admet concessions a l'hora de ser cru amb la manera com narra els cops que esperen als diferents membres de la família que transita per aquesta història alternativa massa semblant a la història recent.