En acabar enguany entrarem en un nou cicle electoral. Normalment, els anys electorals ja de per si tenen una certa complexitat, però aquest proper encara es preveu amb una conflictivitat més elevada. Per què hi haurà una conflictivitat més intensa? Bàsicament, perquè el clima general actual ja és d'un voltatge considerable, amb un govern a nivell estatal intal·lat en una crisi permanent, inestable, amb poca capacitat de gestió, assetjat per la resta de partits, pel sistema judicial i, en general, per l'estat profund. Aquest govern no haurà sabut o pogut gestionar temes que estaven negociats, com ara l'aplicació de la Llei d'Amnístia, l'estatus del català a Europa, la crisi migratòria (que afecta molt les illes Balears, especialment Formentera i Eivissa).
El govern de l'Estat compta amb uns socis amb els quals ha pactat i dels quals ha tengut, si més no fins ara, prou suport, però els que hi comparterixen govern també han de crear un pefil propi sense aparentar beneficiar el PP. Aquests difícils equilibris fan que constitueixin uns socis prou inestables.
El PP, per la seua banda, usa un discurs guerracivilista, no propositiu, enganxat a Vox, estirat per aquesta formació política cap a la dreta. Tots plegats s'alimenten d'un discurs d'odi contra la immigració i tot allò que sigui cultura i llengua diferenciada de les de l'Estat. Com que les illes Balears som realment poc autònomes tot això impregna la política a ca nostra. En el cas del govern de les Illes Balears, tenim un PP completament condicionat per Vox. Això s'ha notat sobretot en la nul·la gestió en relació al creixement turístic; fins i tot s'ha reduït a la mínima expressió l'impost turístic.
Aquest panorama obliga els partits i entitats socials a avaluar la situació social i política de cara a aquest proper any, no només per fer programes, sinó per poder articular polítiques, amb propostes de futur, que siguin realistes, que efectivament es puguin dur a terme i que estiguin pensades en el bé comú. Això s'ha d'equilibrar valorant en quines estructures convé presentar-se a les eleccions, no només per guanyar-les, sinó potser senzillament per fer un resultat digne.
A les illes Balears tenim uns quants reptes de primer ordre: en primer lloc, patim la massificació turística i un creixement desbocat que sembla no tenir aturador. Fins i tot es va arribar al punt que semblava que el PP reconeixia el problema, però durant el darrer any s'ha anat diluint aquesta posició. Les propostes del PP a l'hora d'afirmar que s'ha d'aturar el creixement són més cosmètiques que no reals.
Aquest creixement turístic desmesurat té unes implicacions molt greus: en el cas d'Eivissa, s'intenta ampliar un aeroport que ja aguanta nou milions de passatgers cada any, i que es preveu que pugui créixer fins a albergar-ne tres milions més; els recursos hídrics estan en mínims històrics, sense poder fer front en bones condicions ni tan sols al turisme actual; apuntam també la crisi dels residus, de la potabilització d'aigües, els vessaments continus d'aigües fecals per platges i cales; o la crisi de l'habitatge (es construeix pertot, però a uns preus prohibitius; remarcam el creixement de Santa Eulària, on es construeix a raig però no es troba un pis per menys d'un milió d'euros).
S’hi podria afegir, encara, la crisi sanitària, amb una maquinària obsoleta, que sovent és fora de servei i sense capacitat per donar atenció a una població molt més reduïda que la que tenim durant l'estiu... A Formentera es tanquen els paritoris tot sovent per aquests mateixos problemes: la frase que ja es podia néixer i morir a Formentera torna a fer aigües. Comptam també amb una manca clara de recursos en Educació, en el context d'una crisi de caire lingüístic i cultural més evident quant més a la perifèria.
Davant aquest estat de coses, els partits progressistes, sobiranistes i ecologistes, i qualsevol partit que pensi en el bé comú, tenen l'obligació de buscar alternatives per resoldre els problemes que hem esmentat, que s'estan convertint en endèmics, i que destrueixen el patrimoni, la indústria i l'hàbitat de les Illes Balears.
S'ha d'estudiar l'estratègia per poder fer front a aquests grans reptes. Encara que, d'una manera egoista per a cada partit, hi hagi la temptació de concórrer a les eleccions amb les seues sigles, potser caldrà fer, especialment a Eivissa i a Formentera, un acte de generositat i tornar a concórrer en agrupacions més àmplies.
Vivim en una situació excepcional, allà on no tenen cabuda els personalismes estèrils ni les batusses en defensa d'unes sigles determinades. Toca tenir el cap clar i la ment oberta, i pensar en aquestes illes, si volem continuar-hi vivint, amb dignitat i capacitat per construir-hi els propis projectes de vida.
