Aquest mes de maig de 2026 hem celebrat a Mallorca els 100 anys de la primera vegada que es va cantar «La Balanguera». Fou el 1926 al Palau de la Música Catalana interpretada per l’Orfeó Català. El 1903 s’havia llegit el poema a l’antic menjador del Gran Hotel de Palma, l’edifici modernista projectat per l’arquitecte Lluís Domènech i Muntaner. La lletra de «La Balanguera» és un magnífic poema de Joan Alcover i la música és d’Amadeu Vives.
És evident que el poeta mallorquí es va inspirar en la cançó popular mallorquina, que és la base d’un joc per a infants i una dansa que es coneix arreu dels Països Catalans amb el nom de Bolangera, Balanguera, Berenguera i d’altres denominacions semblants. També és una de les danses que ballen els cossiers de Manacor. Veurem que es tracta de la mateixa dansa per tres motius importants. El primer pel contingut de la lletra, el segon per l’estructura de la dansa, la trunyella o cadena anglesa que es va repetint a totes les versions d’arreu del País i, finalment, per algunes coincidències amb la música.
«La Balanguera» és una dansa ben viva a la comarca del Llevant de Mallorca. També es balla a Catalunya, al País Valencià i a Catalunya Nord. Sabem que és una dansa estesa per totes les terres de parla catalana. El seu ritme és binari i es pot ballar de dues maneres: en rotllana i en grup de tres persones. Sense voler fer-vos un resum exhaustiu de tota la bibliografia on es troba documentada aquesta dansa us en citarem algunes fonts.
La primera és la d’Antoni M. Alcover i Francesc de B. Moll al seu Diccionari català-valencià-balear. Allà podem trobar les lletres i la descripció de la dansa i podem veure com es tracta de la mateixa cançó amb les varietats que deixa l’empremta del pas del temps i de la distància geogràfica.
Balanguera.- f. 1. La Balanguera, personatge femení que figura en aquesta cançó popular de Mallorca, a les Illes Balears:
La Balanguera fila fila
la Balanguera filarà
posau foc a la caldera,
sa caldera bullirà.
2. La Balanguera joc de rodona, i voltant voltant canten:
La Balanguera del colom
amb la cua escombra el còm
amb les ales la pastera
vet aquí la Balanguera.
En moltes comarques de Catalunya aquest ball es diu «La Bolangera». També al diccionari Alcover Moll trobam:
Bolangera.- Dansa popular que ballen a les comarques de la Ribagorça, els Pallars, l’Alt Urgell, l’Empordà i el pla de Bages, i joc-dansa que s’usa entre la mainada de quasi tot Catalunya i una part del Regne de València. Etimologia: del francès boulangère, que vol dir “fornera”. A la Ribagorça, al Principat, la canten amb aquesta lletra:
La Bolangera sin colom [sic]
amb la cua escampa el forn
amb les ales la pastera
vetallí la Bolangera.
A Castelló, al País Valencià, la canten amb aquesta altra lletra:
La Bolangera del tupí
Sense foc la fa bullir
Feu-li foc i bullirà
La Bolangera dinarà.
Antoni Pou (1980) al seu conegut llibre Jocs Populars, de l’editorial Moll, recull informació de «La Balanguera». Ho va publicar primer a la revista Perlas i Cuevas de Manacor. Aquest autor ens explica com s’agafen de les mans totes les jugadores i fan una rodona. Voltant, voltant van cantant:
La balanguera fila fila,
la balanguera filarà,
passem foc a sa caldera,
sa caldera bullirà.
Francesc X. Domènech (1991) a Història i Manual per aprendre els balls mallorquins, editat per l’Ajuntament de Palma, ens explica que: «Es dansa per acabar el ball, en grups de tres persones, dues dones i un home o dos homes i una dona. També es ballava, segons ens va dir l’amo en Toni Fai, en rotlle, format alternativament d’homes i dones. Quan comença la música les dones volten en un sentit i els homes en l’altre i s’agafen les mans quan es travessen, fent una trunyella. És molt participatiu, poden sortir tots a ballar-lo i les passes són molt fàcils, a ritme de marxa, botant un poc». Aquesta informació, ens diu Francesc X. Domènech és de l’amo en Toni Fai i el grup Card en Festa de Sant Llorenç des Cardassar. Al seu llibre també ens informa que Pere Massot recollí a principis del segle XX diverses partitures on sempre sortia el nom de Berenguera i també ens diu que es ballava per tot Mallorca. Al llibre hi trobareu una partitura de 1909 i aquesta lletra:
La Balanguera fila, fila,
La balanguera filarà,
Cala-li foc a la caldera
I la caldera bullirà.
La Balanguera té un pi
S’olla s’olla fa bullir
Sense llenya ni carbó
Trel·larit, la-rit, la-ró.
I, per acabar, uns dels darrers autors que han parlat de la Balanguera són Francesc Crespí i Eugeni Canyelles (2001) Història de la música catalana, valenciana i balear. Volum VI, música popular i tradicional. Edicions 62. Barcelona.
La Balanguera.- Figuren amb aquest nom fins a tres peces diferents, el recent himne de Mallorca, un dels balls dels cossiers de Manacor i, finalment, un ball rodó de caràcter infantil. El ball rodó és cantat amb acompanyament de guitarra i guitarró i consta sols de dues frases de quatre compassos en compàs binari (2/4) repetint els dos últims a manera de coda. Malgrat que la melodia del ball rodó canvia bastant d’un cantant a un altre, manté sempre la mateixa estructura i conserva certa semblança amb la del ball dels cossiers.
Cal cercar l’origen d’aquest ball a Catalunya on fou molt popular en els segles XVII i XVIII, i és conegut com el Ball de la bolangera; no se sap quan es pogué introduir a Mallorca donat que el testimoni més antic data de principis del segle XIX. L’únic que es conserva en un lloc i l'altre és un ball rodó amb caràcter de ball infantil que fins dates molt properes just es ballava a Sant Llorenç des Cardassar, Manacor i Son Macià, en ocasió de la matança del porc. Actualment, és un ball que progressivament es va incorporant al repertori habitual dels grups, encara que és difícil trobar-lo fora de la comarca de llevant.
Podem reconèixer la catalanitat d’aquesta dansa viva al Llevant de Mallorca i estesa arreu dels Països Catalans, que no podem deixar perdre i que s’ha d’ensenyar arreu i a tothom, ha de formar part de la memòria del cos, conscients que forma part del patrimoni comú i compatit de la nació catalana que somiam completa.
La música de la dansa de la Balanguera la trobareu enregistrada pels grups mallorquins de música popular, S’Estol des Picot i Tramudança. També al recull Jocs de Matances de Felip Munar (Edicions Documenta Balear). Les del Principat al llibre El Galop. Danses catalanes i Jocs dansats. (Ed. Alta Fulla, Barcelona). I la del País Valencià al disc Al Tall - Som de la Pelitrumpeli.
