El 25 de febrer d’ara fa un segle moria a Palma Joan Alcover (1854-1926), un dels grans referents de la literatura catalana de final del segle XIX i principi del XX. Va iniciar la seva trajectòria literària en llengua castellana, però posteriorment adoptà el català com a llengua d’expressió poètica, amb la qual va esdevenir una figura destacada del moviment modernista a Mallorca. La seva producció està profundament marcada per experiències personals tràgiques, com la mort de la seva dona i de diversos fills, un dolor que es transforma en una poesia d’alta intensitat humana i artística.
La crítica ha destacat com a cim de la seva producció l’obra Cap al tard (1909), considerat un dels reculls poètics més importants de la literatura catalana contemporània. Poemes com «La Balanguera» —musicat posteriorment i que el Consell de Mallorca va adoptar com a himne oficial de l’illa— formen una part essencial del patrimoni cultural de les illes Balears.
En ocasió del centenari, l’Obra Cultural Balear (OCB) i, també, el Govern i el Consell mallorquí han volgut commemorar la gran aportació a la literatura catalana del poeta desaparegut ara fa cent anys. Aquesta setmana s’han esdevingut diferents actes al respecte. Així, per exemple, el Govern homenatjà la seva figura amb un recital dels seus poemes a càrrec de Miquel Àngel Adrover i Laia Malo. No fou l’únic recital, atès que també a Barcelona es recordà la gran figura literària a través d’un recital de poesia i música —organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes i l’Ateneu Barcelonès— amb la participació de Maria del Mar Bonet i del guitarrista Borja Penalba, de l’expert en l’obra d’Alcover Ignasi Moreta i dels poetes Enric Sòria i Maria Sevilla.
Per un altre costat, l’Obra ha organitzat el que titula «Assaborint l’hora tranquil·la. Passejada pels llocs de vida de Joan Alcover (1854-1926)» una nova proposta de recorregut «els llocs més emblemàtics de Palma en la vida» del poeta, un itinerari «literari i poètic guiat per Maria Antònia Perelló i Joan Carles Palos».
A la seu del Consell de Mallorca es presentà l’obra Prosa completa de Joan Alcover —editada per Nova Editorial Moll—, que posa «a l’abast del públic un compendi de 600 pàgines que explora la faceta intel·lectual i el compromís lingüístic de l’autor més enllà de la seva coneguda obra poètica». L’edició ha anat a cura de la filòloga i doctora Maria Antònia Perelló, especialista en la figura de l’escriptor, «que ha estructurat el volum per reflectir l’evolució d’Alcover des del bilingüisme inicial fins a l’adopció definitiva del català com a eina d’expressió artística».
La col·laboració de l’Obra Cultural amb el Consell de Mallorca ha permès organitzar l’exposició de «Joan Alcover, el poeta cavaller» que es pot visitar a la seu de l’OCB, edifici que fou la casa del poeta, al centre històric de Palma, una «proposta de renovació integral del relat expositiu dedicat al poeta mallorquí», explica l’entitat. «Una proposta que manté l’essència dels espais originals de la casa —com el despatx escriptori i la sala de tertúlies—, però que incorpora un recorregut actualitzat, amb un disseny contemporani i una lectura centrada especialment en la dimensió literària de la seva producció».
La mostra fa valdre primeres edicions, reconeixements, materials documentals i recursos audiovisuals que «permeten aprofundir en les diverses facetes creatives i personals del poeta». L’objectiu que persegueix és «oferir una experiència més completa i pedagògica, tant per al públic general com per a centres educatius i investigadors».
El president de l’OCB, Antoni Llabrés, explicà a l’acte de la inauguració d’aquesta setmana que «entrar a Ca n’Alcover és ingressar en un espai que respira literatura. Aquí, en aquestes mateixes sales, un home va transformar el dolor en bellesa, la pèrdua en paraula perdurable, la vida íntima en patrimoni col·lectiu. Aquí, Joan Alcover va decidir que la seva veu definitiva seria en català. I aquella decisió, que avui pot semblar natural, era, en el seu temps, una afirmació de dignitat».
Per al cap de l’entitat cultural, «quan recorrem aquesta casa, no feim només un viatge biogràfic. Emprenem un recorregut per una etapa fonamental de la nostra història cultural. Per això era imprescindible que Ca n’Alcover formàs part del relat compartit de les cases literàries de Mallorca».
Així mateix, Llabrés manifestà que «Alcover és molt més que el poeta del dolor. És el poeta de l’exigència formal, de la consciència lingüística, de la voluntat de situar la nostra literatura en diàleg amb les grans tradicions europees. És una baula imprescindible entre la Renaixença i la modernitat». Destacà, així mateix, que «aquesta casa renovada» és molt més que un museu, perquè també és «un espai de trobada, de debat, de lectura, de consciència».
Recordà també que «Alcover va fer un acte de compromís quan va decidir que la seva gran obra seria en català» i que «avui, el compromís ens correspon a nosaltres, a tots els ciutadans. La llengua no es preserva sola, necessita voluntat i determinació col·lectiva».