La realitat crua

Potser necessitem creure. En què? Això va a gustos. En déus, en ideologies, en nacions, en la llei, en la tradició, en el progrés, en la família, en la ciència, en la fraternitat universal... Creure. Som massa dèbils, massa insignificants i prescindibles per a suportar la idea que al món no hi ha cap ruta marcada, que divaguem enmig d’un caos, que res no té un motiu al darrere. Necessitem trobar un sentit al que fem cada dia, un relat que ens permeta avançar. De relats, en tenim l’aparador ple. Podem obeir, gregaris, la inèrcia —les creences, els costums dels ...