Una tristor acre, de cadira coixa, he sentit en veure el documental Jaume Cabré: la música de les paraules. No és el primer cas d’un conegut que davalla per l’escala tortuosa de l’Alzheimer. Quan es tracta d’algú tan intel·ligent i culte l’impacte és, però, major.
He escrit conegut, i exagere; només hem conversat tres, potser quatre vegades, sempre massa breument. La primera fou la més important. Era el 2008, jo havia publicat, un any abans, L’home manuscrit, la novel·la que em donà a conèixer com a escriptor i que em regalà moltes satisfaccions, després d’haver sigut rebutjada per diverses editorials i ...
