No deixem que tornen

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La convocatòria d’eleccions espanyoles per Pedro Sánchez obre un nou escenari polític. Enrere queda l’estiu passat, quan poc després de la moció de censura contra Mariano Rajoy es contemplava una etapa de menys tensió i, inevitablement, de més entesa. No ha estat possible. La mala lectura d’uns i altres de la situació que havien de gestionar ha conduït l’Estat espanyol cap a eleccions en el moment en què la dreta i l’extrema dreta —es poden distingir, a hores d’ara?— semblen tenir-ho més de cara. Però no tot està perdut. Ni de bon tros.

Ja no hi ha espai per a les lamentacions. La situació creada ha de servir per aprendre dels errors comesos i per centrar absolutament tots els esforços a impedir que la dreta, repensada i radicalitzada, ocupe les institucions públiques. Els seus propòsits són ben clars: més ordre i menys llibertat, més obligacions i menys drets, més uniformitat i menys respecte a la diversitat. En definitiva, tot un retrocés al blanc i negre que fa pocs anys era del tot imprevisible. A l’Estat espanyol s’està vivint, tal com s’està patint a la resta d’Europa, l’auge d’uns partits que es beneficien de relats falsos, d’instal·lar un estat constant de temor, d’assenyalar dissidents polítics, de fomentar fake news —tal com expliquem aquesta setmana en la portada— i de rebutjar els discursos oberts, inclusius i amb matisos. És la mateixa dreta que mai no desapareix, que en tot cas s’aparta a l’aguait d’una nova oportunitat per irrompre amb força. I ho ha fet tot just quan els seus més havien aconseguit contaminar el discurs, fent creure bona a part de la població espanyola que el centre dels seus problemes està a Catalunya, en l’arribada d’immigrants o en la llibertat de les dones. Davant d’aquest relat, si aquesta gent governa, no es pot esperar més que retrocés.

L’esquerra, els nacionalismes perifèrics i els partits independentistes tenen la gran responsabilitat de treballar conjuntament per evitar una situació que els afectarà a tots per igual. Davant la catàstrofe viscuda a Andalusia, amb Vox obtenint 400.000 vots —contradient tots els pronòstics de les enquestes del CIS—, l’esquerra espanyola no ha fet més que aprofundir en lluites personalistes i no mirar d’aturar l’avanç de l’extrema dreta. Cal pensar en el bé comú, que és la primera premissa de l’esquerra, i evitar que aquesta tendència es consolide el 28 d’abril al conjunt de l’Estat i el 26 de maig als municipis, als parlaments de les illes Balears i del País Valencià i a les eleccions europees. Fins ara, l’únic triomf assolit per l’extrema dreta ha estat a còpia de desmobilització de l’esquerra a Andalusia, atès que la participació electoral no va arribar al 60%. A què esperen, doncs, per capgirar aquesta dinàmica? Els alcaldes tindran una gran responsabilitat a l’hora de cridar a la participació massiva en les eleccions. Cal que cada partit contrari al front de la dreta espanyola convença el seu espai electoral de participar-hi. Només d’aquesta manera, sense retrets, serà evitable allò que a hores d’ara molts consideren ineludible: la majoria absoluta de Partit Popular, Ciutadans i Vox, tots tres a l’òrbita de l’expresident espanyol José María Aznar.

També hi ha fets que conviden a l’optimisme. Per exemple, la trompada de la manifestació a Madrid que aquests tres partits van convocar contra Pedro Sánchez. L’assistència no va ser baixa, però tampoc no va ser l’esperada. És l’evidència que arreu de l’Estat encara queda gent que no cau en l’alarmisme de la dreta. Cal que tots ells, amb la resta de l’electorat, es conjure per evitar el 155 sine die, la persecució contra la diversitat i la gent que vol els enemics polítics humiliats i marginats.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

El Temps
El Temps