Després de les eleccions autonòmiques del 28 de maig, en aquest mateix setmanari vam distingir entre la manera de fer política del PP valencià i la del PP balear. En el primer cas, el president de la Generalitat, Carlos Mazón, va pactar el govern amb Vox i els va concedir càrrecs de gran rellevància política. No debades, al País Valencià, la ultradreta disposa de la presidència de Les Corts i de la vicepresidència de la Generalitat, exercida pel torero Vicente Barrera, qui també és conseller de Cultura i Esports.
Davant aquell pacte hi havia, aparentment, una altra manera de fer. Que no convidava a l’optimisme, cal dir-ho, però que com a mínim havia aconseguit que la ultradreta no accedira a les institucions més destacades de les Illes Balears. Marga Prohens, presidenta balear després d’aquells comicis, es va ajudar de Vox per a assolir-ne la presidència, però la ultradreta no forma part del govern balear.
Al seu torn, Prohens, catalanoparlant de tota la vida i fins i tot activista per la llengua durant la seua joventut, va voler deixar clar durant els mesos previs a les eleccions balears que la seua política no seria la de l’anterior president que el PP va tindre a les Illes Balears, José Ramón Bauzá, que hi va governar entre 2011 i 2015. Bauzá, amb les seues lleis contra el català, va provocar la manifestació més gran que mai s’ha vist a les Illes, amb 100.000 persones omplint els carrers de Palma amb les ja històriques samarretes verdes.
El PP balear, tot feia pensar, no estava disposat a tornar a patir una resposta social com aquella. Així ho expressava Prohens als interlocutors que es mostraven preocupats davant d’aquesta possibilitat. Però la presidenta balear els va enganyar.
Perquè el govern balear, integrat pel PP i amb el suport extern de Vox, ha aprovat els seus primers pressupostos, que han estat totalment condicionats per la ultradreta. La segregació lingüística als centres públics compta amb una partida pressupostària, tal com expliquem en aquesta edició d’EL TEMPS.
D’aquesta manera, amb l’eufemisme de la “lliure elecció de llengua”, el PP vol permetre que els alumnes balears no aprenguen la llengua autòctona, el català, concedint així a Vox el seu desig que la llengua perda terreny –i, si pot ser, que desaparega– a les Illes en favor del castellà. Una decisió que no és aïllada, en tant que el PP ha permès que Vox es faça amb l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics per a convertir-la en una entitat que defensarà el contrari del que ha vingut defensant fins ara.
A falta de saber que dirà la justícia, perquè no està clar que l’Estatut permeta que els alumnes puguen cursar la totalitat de les assignatures en castellà, tal com pretenen PP i Vox, el que està clar és que la diferència entre Prohens i Bauzá no és la que l’actual presidenta balear suggeria. La seua hostilitat contra el català, contra la llengua del conjunt dels illencs, és calcada a la del seu antecessor. Siga per conveniència o per convicció, Prohens ha evidenciat que el seu partit, el PP, no exerceix la moderació que pregona, sinó que actua, amb la mateixa agressivitat que Vox, contra la identitat dels mallorquins.
L’actitud de moderació de conveniència de Gabriel Cañellas, primer president illenc, o la política ambiciosa del seu successor, Cristòfol Soler, ja són història en un partit que ha optat per la radicalitat més nociva i indiscriminada.
