Marga Prohens serà investida aquesta pròxima setmana presidenta del Govern de Balears amb l’abstenció de Vox. L’acord va ser signat el dimecres dia 28 de juny a l’horabaixa, però la tensió entre els dos partits va estar a punt de fer-lo naufragar.
En efecte, es dues formacions s’enfrontaren durant el matí a l’Ajuntament de Palma, on el batlle Jaime Martínez, del PP, no negocià amb la formació ultradretana la nova composició de les comissions de la institució, cosa que va fer que Vox votés en contra juntament amb tota l’oposició d’esquerres, cosa que tirà enrere la proposta del govern municipal. L’episodi, que pareixia menor, va enfadar força la direcció estatal del partit ultra perquè el considerà un atac directe. Per aquest motiu, segons va publicar el dijous el diari de Palma Última Hora, les dues persones que Santiago Abascal envià a posta a Palma per tancar la negociació tenien el mandat de refer el pacte i exigir la presidència del Consell de Mallorca. No obstant, finalment es van poder calmar els ànims, cosa que fa pensar que hi haurà una rectificació de l’actitud del batlle de Palma en relació a Vox.
El pacte. Tal i com aquest setmanari ja va informar la setmana anterior, PP i Vox havien signat un prepacte per facilitar l’elecció del nou president del Parlament illenc, Gabriel Le Senne. Però en aquell acord, farcit de retòrica ultra, no hi havia cap element programàtic concret. Les coses han canviat en el segon. Fins a 110 mesures s’hi contemplen, ben concretes, que els dos partits s’obliguen a imposar al llarg dels quatre anys. Fan referència a totes els àmbits de gestió però n’hi ha un grapat que són les vertaderes claus que han possibilitat l’acord de governabilitat.
El primer, el lingüístic. No es preveu la derogació de la Llei de Normalització Lingüística ni tampoc del Decret de Mínims -que obliga a un mínim del 50% de l’escolarització en català-, tal i com exigia Vox, però han acordat rectificar totes les principals línies d’actuació que el Govern d’esquerres va implementar. És a dir, les dues normes legals que van ser aprovades quan governava el PP -la llei i el decret citats- es mantenen però s’eliminarà el català com a requisit per accedir a la funció pública, s’imposarà que l’administració haurà de contestar en l’idioma que l’administrat s’hi adreci -ara només és en català-, s’imposa la llibertat d’elecció lingüística per part dels pares dels alumnes «en les primeres etapes educatives» i s’obliguen a fer el mateix «abans que acabi la legislatura» a tots els nivells de l’ensenyament, s’acabarà amb el català com a requisit per al personal sanitari de la xarxa pública i es tancarà l’Oficina dels Drets Lingüístics i es crearà en el seu lloc l’Oficina de Garantia de la Llibertat Lingüística amb l’objectiu de «defensar la llibertat d’ús i opció lingüística i fomentar la protecció tant del castellà com del català i les modalitats lingüístiques de les diferents illes».
En matèria impositiva l’acord preveu que en els primers sis mesos de legislatura s’aprovarà una «contundent baixada de l’IRPF» en el tram autonòmic i es crearan «noves deduccions per a les rentes més baixes». En els primers cent dies s’eliminarà l’Impost sobre Successions i Donacions entre pares i fills, entre avis i nets i entre cònjuges; i es reduirà un 50% entre oncles i nebots. Igualment se suprimirà l’Impost sobre Transmissions Patrimonials per a l’adquisició del primer habitatge per a menors de 30 anys i persones amb alguna discapacitat -per a habitatges d’un preu màxim de 270.000 euros- i, entre d’altres mesures, es reduirà progressivament l’Impost sobre el Patrimoni fins a deixar-lo a zero abans que acabi el quadrienni.
Un tema bàsic del discurs ultra és el de l’ocupació d’habitatges. Una nova Llei d’Habitatge inclourà aquesta pràctica com a infracció greu que deixarà els ocupadors sense possibilitats de rebre ajust per a l’habitatge ni podran accedir a un pis social. Així mateix es crearà una Oficina de Defensa de les Víctimes d’Ocupació.
Tot el protagonisme que ha tingut en aquests 8 anys el col.lectiu LGTBI+ i l’avanç en els seus drets deixa pas, a partir d’ara, a la «família», a la qual PP i Vox dedicaran una futura llei i li donaran ajutsde tota mena.Com es bo d’entendre, es tracta de la família tradicional. El retorn del tradicionalisme també es deixarà notar en la concepció de la violència contra les dones que passa a ser «intrafamiliar» o, entre d’altres àmbits, en l’espectacle del toros, al qual hi podran tornar els menors, cosa que havia prohibit la norma aprovada per l’esquerra.
Respecte a la Memòria Democràtica l’acord assegura que «garantirem la memòria entesa com a element integrador i de reconciliació, combatent qualsevol intent dels que tracten d’utilitzar-la per dividir als espanyols». Cosa que fa pensar que es derogarà la llei balear de Memòria.
I pel que fa a l’economia turística, s’ha acabat el discurs de l’esquerra de la contenció de places -es derogarà la moratòria- i del decreixement de visitants -s’aposta per la promoció, perquè en venguin més- i pel que fa als discutits i polèmics grans creuers es vol impulsar encara més aquesta modalitat de turisme.
Finalment, l’acord entre els dos partits compensa el fet que Vox no tindrà la responsabilitat de cap conselleria amb el fet que entrarà en la gestió del Consell de Mallorca i en la de Menorca.