L’aprovació dels pressuposts de 2024 són políticament molt més que els comptes de l’Administració baleàrica. Mai s’havia viscut a les Illes una negociació de tanta transcendència política, durant la qual el PP ha estat a punt de perdre el diputat de Formentera —encara no està clar què passarà amb ell— i, en conseqüència, la seva posició de força davant de Vox s’ha esvaït. I, sobretot, el PP ha hagut d’acceptar la segregació lingüística o, si més no, dotar-la d’una partida a posta en els pressupostos. Si el juny Prohens va poder imposar als ultres un pacte molt favorable per al PP, ara s’ha capgirat la situació. I només han transcorregut sis mesos d’ençà de l’acord de governabilitat.
Encara queden moltes incògnites. No se sap res de com el Govern pretendrà imposar la segregació lingüística, si és que de veres pot fer-ho; no se sap si Vox tornarà a forçar una altra crisi de relació; no se sap si el PP farà enrere per la via pràctica alguna de les exigències que ha acceptat dels ultres... L’únic clar és que el partit d’extrema dreta ha pogut treure pit i vendre com una gran victòria anticatalanista l’acord per als pressupostos illencs de 2024 i que Prohens té els comptes aprovats, cosa que suposa que esvaeix de moment la possibilitat d’haver d’avançar eleccions.
Estranyes negociacions
Un dels elements més estranys d’aquestes setmanes de negociacions per aprovar els comptes ha estat el paper que ha desenvolupat —i encara ara— el diputat formenterer, Llorenç Córdoba. S’ha enemistat amb els seus companys de Sa Unió —la marca de la dreta a la petita illa— i també amb el Govern.
Segons va filtrar l’executiu de Marga Prohens, Córdoba volia més diners per haver de desplaçar-se sovint a Palma, a la qual cosa s’hauria negat la presidenta. El diputat assegurà que “no està garantit el meu vot (al Govern) de forma incondicional”. El representant formenterer ha fugit de donar explicacions més clares. Únicament, ha dit que no és vera això dels doblers, sinó que el motiu de la disputa és un projecte de delimitacions de terrenys a Formentera.
A pesar d’haver deixat entendre que podria oposar-se als pressupostos, finalment la setmana passada va votar a favor. Tanmateix, no se sap què passarà amb l’escó de Córdoba que fins ara ha permès al PP comptar amb 26 vots en el Parlament, un per sobre de tota l’esquerra en conjunt. Si el perdés, voldria dir que requeriria per a tot el vot a favor —i no només l’abstenció— de Vox.
La part més estrambòtica de la negociació fou la del PP i Vox. Els ultres van exigir, primer, la dotació de 750.000 euros per al seu xiringuito en contra del català —l’oficina que gestionarà en exclusiva per afavorir el castellà a les Illes— i, després, 20 milions —que segons Més per Mallorca seran en realitat 60 per al curs complet— per a posar en marxa el curs 2024-2025 “la lliure elecció de llengua” a l’ensenyament. Això a banda d’altres exigències, com l’eliminació de les subvencions a sindicats i associacions patronals.
El PP inicialment es va plantar. Va dir a través de diferents portaveus que “no estam d’acord” amb les pretensions ultres, que el soci ha de “ser realista” i no demanar coses “impossibles” i, sobretot, que no “aprovarem la segregació lingüística”. El conseller d’Educació, Antoni Vera, ho ha repetit moltes vegades, inclús formalment en el Parlament: “Vostès ho diuen contínuament, però no hi haurà segregació”, va contestar a l’esquerra.
Tot i això, Vox s’entestà amb la segregació. Volia 20 milions per posar-la en marxa el pròxim curs. O, si no, no votaria a favor dels comptes públics. Tan senzill com això. Els del PP se’n feien creus. Però, a pesar de les declaracions públiques que no acceptarien la divisió lingüística ni cap de les altres exigències, finalment hagueren de fer front a la realitat: o acceptaven el que volia imposar Vox o no tendrien pressupostos.
I aleshores la direcció, encapçalada per Prohens, ho va tenir clar: de tot el que havien dit, res de res, el que volien tenir eren els comptes aprovats. I cediren en tot davant Vox.
La setmana passada s’aprovaren els pressupostos baleàrics. Per tant, de forma immediata, per al pròxim curs, el Govern hauria de posar en marxa la segregació lingüística a les aules illenques. Ara bé, passar de la teoria a la pràctica no serà tan fàcil.
Pel que es coneix fins ara —segons ha explicat el conseller—, els centres hauran d’acceptar de forma voluntària l’elecció de llengua. Si no, seguiran com fins ara. Tanmateix, la normativa legal —l’anomenat decret de mínims que imposa el mínim del 50% en català— impedeix el que reclama Vox: que qui vulgui opti pel monolingüisme castellà. Es desconeix com podria portar-se a la realitat sense canviar la normativa legal.
L’obsessió anticatalanista dels ultres també assolí l’objectiu de dotar la inspecció educativa amb 200.000 euros per actuar contra “l’adoctrinament” a les aules.
Respecte a l’eliminació de subvencions a sindicats i patronals, que també ha generat molta polèmica a les Illes, cal entendre que s’ha esborrat dels pressupostos la partida nominal, però això no vol dir que el Govern no pugui subvencionar, acollint-se a altres conceptes, les mateixes entitats.
El portaveu parlamentari del PP, Sebastià Sagreras, defensà l’acord amb Vox per “responsabilitat” i que cal fixar-se, va dir, “en el conjunt” i no “en detalls” parcials. A parer seu, allò que s’ha de fer valer és que les Balears tendrà ara uns “pressupostos bons” per al conjunt social.
Davant les crítiques de l’esquerra, la presidenta Marga Prohens contestà que “hem negociat esmenes, no amnisties ni referèndums”.
Des del PSOE, el seu portaveu parlamentari, Iago Negueruela, qualificà de “trist” el pacte del PP amb la formació ultra, perquè Prohens “ha assumit l’ideari de l’extrema dreta i es disposa a executar els pressuposts que li ha marcat Vox”. Segons el socialista, “el PP només vol governar per governar i ocupar una cadira, i per aconseguir-ho està disposat a entregar la seva paraula, el seu projecte i les seves idees: una capitulació total” davant la ultradreta. Per a Negueruela, no s’ha tractat d’una mera aprovació dels pressupostos de les Balears per a l’any 2024, sinó que és, de fet, “una nova legislatura, perquè moltes de les polítiques de la investidura de Prohens (que es varen anunciar aleshores) no hi són avui (en l’acció del Govern), i moltes de les que va anunciar Vox sí que hi són”. El resultat pràctic d’aquests sis mesos és, al seu entendre, que “tenim un Govern que només escolta Vox, sense rumb, al dictat de la ultradreta i cada dia amb més col·lectius, entitats, associacions i persones en contra, les quals han conformat aquestes illes durant quaranta anys de democràcia i que avui veuen com se’ls estigmatitza i se’ls demonitza”.
Encara més dur es mostra Lluís Apesteguia, el líder de Més per Mallorca i portaveu parlamentari de la seva formació. Segons el cap sobiranista mallorquí, “el Partit Popular de Prohens ha venut el país” a qui “vol destruir-ho tot”. El líder de Més pensa que “el PP ha venut la llengua, l’educació i el país per un plat de llenties” i que ara ja només queda “el dubte de saber si s’han venut abandonant les pròpies conviccions o si és que simplement hem descobert allò que volien tenir amagat”. En aquesta línia, Apesteguia assevera que els conservadors han assumit “per complet” el “discurs d’odi” de Vox.
Des del món sindical educatiu, la setmana passada l’STEI-Intersindical es va mostrar radicalment en contra de la segregació lingüística. “És del tot inadmissible destinar 20 milions a la lliure elecció de llengua per als quatre primers mesos del curs 2024-2025, una xifra que arribaria als 60 milions si es compta tot el curs escolar”. Per al sindicat majoritari a l’ensenyament, “aquesta decisió és un atac directe no només contra la llengua catalana en l’ensenyament, sinó també contra la ciutadania de les Illes Balears, a la qual es pretén dividir i confrontar”. Per a l’STEI, el PP “s’ha sotmès” a Vox, cosa que a parer seu “és un perill per a la convivència i la cohesió social a les Balears, amb la creació de dues poblacions escolars separades en funció de la llengua d’aprenentatge”.
El sindicat recorda que aquest “experiment” no té “cap base pedagògica” i només obeeix “als deliris de l’extrema dreta d’esborrar la presència del català a l’ensenyament i, per extensió, a la societat illenca”. L’STEI reafirma que lluitarà “amb totes les eines al seu abast per aturar aquest desgavell antipedagògic i fomentador de la segregació lingüística i escolar”.