La setmana passada, el Partit Popular i Voxvan signar un acord de govern a les Illes Balears. A diferència del País Valencià, on Carlos Mazón (del PP) cogovernarà amb els ultres a la Generalitat Valenciana –tot acceptant que Vicente Barrera, un torero declaradament nostàlgic del franquisme, n’esdevinga vicepresident i conseller de Cultura–, Marga Prohens, la imminent presidenta balear, també del PP, ha evitat que Vox forme part del govern de l’arxipèlag.
Tot i així, no es pot dir, ni de bon tros, que el pacte que han signat el PP i Vox a les Illes Balears siga una bona notícia. La pretesa “dreta moderada” i l’extrema dreta s’han conjurat per la involució lingüística, per la pèrdua d’espais legals del català i per l’aplicació de 110 mesures centrades, sobretot, en atacar la llengua del país. Tant és així que l’Obra Cultural Balear ha comparat Prohens amb l’últim president del PP que hi va haver les Illes –entre 2011 i 2015–, José Ramón Bauzá, qui va actuar amb tal temeritat contra el català fins al punt de despertar una mobilització inèdita, la de les samarretes verdes, que va aturar les seues pretensions i que va contribuir a la seua expulsió del Govern Balear en les eleccions del 2015.
Aquella protesta, gestada des de l’àmbit educatiu i cultural, va ser una demostració de força de la societat civil i pot tornar a ser una eina contra el Govern Balear, si es decideix a complir el pacte que PP i Vox han acordat. Perquè, per exemple, el català desapareix com a requisit per accedir a la funció pública, es tancarà l’Oficina dels Drets Lingüístics i s’imposarà la malament anomenada “llibertat d’elecció lingüística” en l’educació, tot potenciant un bilingüisme que té com a únic objectiu reforçar la supremacia del castellà i la minorització progressiva del català.
Més enllà de l’àmbit lingüístic, PP i Vox també modifiquen la narrativa i l’acció institucional favorable als drets del col·lectiu LGTBI i se centren ara en “la família”, tornant al tradicionalisme més ranci i, com en el cas de la llengua, prioritzant els esforços polítics en un element més que consolidat –la família tradicional i el castellà– per a arraconar, marginar i, per tant, fer perillar els drets de les minories històricament discriminades –i en contra de les quals Vox centra el seu programa polític.
Per descomptat, l’aposta pel turisme desbocat, amb totes les conseqüències, tornarà a rebre tota l’empenta institucional possible amb el nou Govern Balear, que també es compromet a propiciar una abaixada d’impostos amb resultats que no deparen un futur massa esperançador per als serveis públics i, per tant, per als ciutadans més vulnerables.
Amb tots aquests elements, el Govern de les Illes Balears, com calia esperar, no deixa cap espai a l’optimisme. En canvi, el PP illenc sí que ha actuat, com a mínim aparentment, amb molta més exigència, i possiblement amb més responsabilitat, que el PP del País Valencià. Perquè tot i que Vox accedirà als Consells Insulars de Mallorca i de Menorca, no entrarà al Govern Balear, tal com sí que accedirà a la Generalitat Valenciana després de l’espectacle dantesc propiciat pel nomenament de Vicente Barrera com a vicepresident i conseller de Cultura.
No és un fet menor, si es té en compte que al País Valencià l’extrema dreta entrarà a governar amb el 12,18% dels vots –el PP en té el 34,7%– i, en canvi, a les Illes Balears, Vox es queda fora de l’executiu amb el 13,9% dels vots –el PP en té el 35,8%.
Malgrat les mesures anunciades i els principis insultants del pacte a les Illes, i a l’espera de possibles fets posteriors, cal pensar que Marga Prohens s’ha preocupat més per impedir l’entrada de l’extrema dreta al seu executiu del que s’ha preocupat Carlos Mazón.
