Racisme

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L’agost sol ser un més procliu per a experiments polítics sense gaires riscos. Als diaris qualsevol cosa hi té cabuda i les conseqüències són tan insignificants que hi ha el perill d’una ràpida fotosíntesi de la idea al discurs. Està passant amb el tractament mediàtic de la polièdrica realitat de la immigració. Un exemple clar, magistralment il·lustratiu, de racisme. Una reacció en cadena o una mera coordinació de banda organitzada? Tot depèn de la bonhomia de qui llegeix, però és evident que determinats mitjans apunten i els polítics de dreta disparen. No els cal ni tacar-se les mans de pólvora ni esguitar-se de sang la camissa blanca de passejants ocasionals per la tanca de Ceuta. Els seus titulars, amplificats per editorials sense escrúpols, maten.

Maten a Lavapiés i Salou. I a la mar d’Alborán. I també als campaments que hi ha pels barrancs de Tànger a Ceuta. D’allà són les dues darreres víctimes. Així ho celebra el Marroc quan li van bé els negocis amb Europa: a cops de porra com si la carn fora el confeti d’una pinyata. Abans però, solen haver encaixaments de mans sense cap rastre de pudor, com els de Pedro Sánchez i Angela Merkel. Sí, Pedro Sánchez, l’única esquerra per ara viable mentre la dreta bicèfala ja ha començat la carrera armamentística per l’ocupació de l’espai polític. Pablo Casado és aquella mena de rapaç avilès que aspira al vol sofisticat i molt lliberal dels falcons històrics. I Albert Primo de Rivera vol ser l’equivalent a la dreta europea, és a dir, aquell territori fustigat pels Mateo Salvini, Marie Le Pen o Víktor Orban, el mateixos que reivindiquen, sense caure fulminats pel llamp que perseguí Luter, que l’embrió d’Europa és el cristianisme. “No són bons per a la convivència”, va dir Primo de Rivera respecte dels manters a Barcelona després de l’agressió que va patir un turista nord-americà el 3 d’agost passat enmig d’una baralla per ara sense aclarir.

Llàstima que la suor en ple agost no siga tan corrosiva com les paraules. I és cert que l’actitud a puntellades de certs venedors no fou gaire edificant i és del tot censurable. Però encara ho és molt més el linxament públic, amb excés de tinta, baba i colònia, de mitjans i polítics en contra d’un col·lectiu que es busca i es guanya la vida de la millor manera que pot. “La darrera víctima dels manters”, va publicar aquell mateix dia a l’habitualment moderada i raonable La Vanguardia. Es tracta d’un vídeo de Mayka Navarro, que només va buscar una de les parts i en cap moment va explicar quines havien estat les anteriors agressions que destacava al titular. Un exemple de periodisme de molt baixa qualitat, pura diana fàcil perquè alguns polítics practiquen el seu racisme.

I és que, efectivament, els africans que venen al top manta no són bons per a la convivència. Però sí que ho son els promotors de pisos turístics que desertifiquen els barris o els amos de bars i terrasses que exploten els treballadors gràcies a les lleis laborals aprovades pel Partit Popular. I tampoc no són bons per a la convivència perquè rebenten el lliure i sagrat mercat sense fronteres. Cal defensar empreses com Nike, Adidas o Levi’s de la competència deslleial i perquè continuen conservant el patrimoni del treball infantil a Bangladesh, Guatemala o el Marroc, que ja se sap que això no és explotació, sinó obra social i pedagogia de la cultura de l’esforç, valors que només se solen aprendre a règies universitats com ara la Juan Carlos I.

Llàstima de tanta energia feta baix instint, budell i faringitis. “Un sindicat policial acusa Colau ‘d’avisar’ manters”, publicava El Español la passada setmana en primera plana del web. Al dia següent, la notícia queia al lloc 30, cursor avall de la secció d’Espectacles. I si algú, naturalment alarmat, punxava el titular, comprovava que cap sindicat acusava Colau de res, que tot era un alarmisme gratuït i que, pels dubtes, ningú del diari no havia firmat ni fet el mínim esforç per contrastar la inculpació amb l’Ajuntament de Barcelona. Una pena que cap fiscal actuara d’ofici en contra d’un periodisme francament delictiu ni que cap polític honrat, d’ordre, recte i pulcre, alertara de titulars que “no són bons per a la convivència”.

“No és possible que hi haja papers per a tothom”, va amollar Casado sense especificar si es referia al torn de la penitenciaria on fan cua molts del imputats del seu partit. “Espanya no pot absorbir milions d’africans”, puntualitzà tot seguit, tot i les esperances frustrades de la molt despoblada Àvila per evitar esdevindre una ruïna geològica. Ja se sap que la dreta espanyola només admet l’arribada d’africans perquè facen la feina bruta a militars colpistes. Però això són coses de juliol i no d’agost, que enguany és l’evident avantsala de la tardor racista que ens espera.  

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Sergi Tarín
Sergi Tarín

Cronista i periodista valencià.