Pugna popular

El PP s'encomana a l'esperit d'Aznar i corona Pablo Casado

Els populars han optat per donar el timó del partit al perfil més dur en detriment de Soraya Sáenz de Santamaria, la candidata continuista.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El Partit Popular ha apostat aquest cap de setmana per la línia dura, si és que mai l'ha abandonada. Els compromissaris han coronat aquest Pablo Casado com a nou president del partit i candidat a les eleccions generals. Davant la via continuista encarnada per Soraya Sáenz de Santamaría, el candidat aznarià, que havia quedat segon en les votacions de la militància, ha aconseguit recollir el suport dels candidats que no van passar el primer tall. L'smartwatch de Casado s'ha imposat al clàssic rellotge de polsera de Sáenz de Santamaria.

Amb 37 anys, el president més jove de la història del partit ha fet valer el seu caràcter renovador, malgrat fa anys que està vinculat a la direcció del partit. Sobretot, però, ha sabut imposar el seu perfil radical respecte a la qüestió nacional. Els darrers mesos ha estat un dels flagells de l'independentisme, arribant a alertar a Carles Puigdemont que podia tenir la mateixa fi que el president Lluís Companys i suggerint la possibilitat d'il•legalitzar.

De fet, del seu consell executiu en formaran part tres dels quatre diputats del PP a Catalunya: Xavier García Albiol, Andrea Levy i Alejandro Fernández. Hi haurà també tres balears -Gabriel Company, Antoni Fuster i Marga Prohens- i tres valencians –César Sànchez, Elio Cabanes i Begoña Carrasco-. També hi seran els exministres Rafael Català, José Ignacio Zoido i la catalana Dolors Montserrat, els darrers tres exministres amb Rajoy.

L'equip de Pablo Casado ha aconseguit sumar un total de 1708 compromissaris dels prop de tres mil que hi participaven. Expert en polemitzar i de perfil dretà, amb aquesta victòria intentarà guanyar terreny entrant a batallar al cos a cos amb Ciutadants. Ja ho ha deixat veure al discurs que ha proferit abans de les votacions, on ha dit que volia fer que de Catalunya una "Tabarnia real". Ha dit també que lluitaria contra la nova política lingüística del País Valencià i que defensaria el model turístic vigent -el massiu- per a les Illes. 

D'altra banda, s'ha mostrat partidari d'un gir a la dreta del partit, fomentat sobre la rebaixa d'impostos i l'oposició a mesures, que ha considerat "contra la vida i la família", com ara la llei de l'eutanàsia. A més, ha tingut paraules de suport amb l'oposició veneçolana, cubana i de Nicaragua.

Malgrat que la seva ha estat una campanya que ha posat èmfasi en la renovació, Casado ha matisat que seria "tranquil·la". Tot per no espantar uns comissaris populars que s'han dedicat a cridar "unitat" al llarg de tot el congrés. La preocupació per no fer evident una ruptura interna ha estat una constant als discursos de Casado i Santamaría i fins i tot l'han arribat a utilitzar per tirar-se els plats al cap. Així, Santamaria, que ha mantingut un to greu i gairebé marcial, ha retret al seu adversari que no s'hagi volgut integrar al seu equip, assegurant que, si ella hagués quedat segona, ho hagués així. A la rèplica, Casado, amb un discurs més rialler i irònic, ha insinuat que la seva rival havia trucat als compromissaris per convèncer-los que la votessin a ella.

L'ànima s'ha imposat al cervell i ara, amb un cop al timó del partit, Casado haurà d'intentar revertir els resultats que els pronostiquen les enquestes, els pitjors de la història del partit i que els podria deixar, fins i tot, en tercera posició.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.