Mediterrània

‘Open Arms’, un rescat no exempt de denúncia

El vaixell Open Arms arriba a Barcelona amb 60 migrants a bord rescatats enmig de la Mediterrània. Parlem amb Anabel Montes, cap de missió del vaixell, sobre la tasca de l’ONG i les dificultats d’una labor cada cop més qüestionada a Europa, amb una Itàlia al capdavant del discurs contra els immigrants.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

És difícil pensar que hi ha un indret més hostils que la mar. Aïllats, perduts i amb l’única esperança de no ser deportats, 60 persones temien pel seu futur immediat. Si eren capturats per les autoritats líbies, tornarien al punt de partida, que esdevindria de no retorn. Un lloc més amenaçador que la Mediterrània, allunyada de tot i de tots. Paradoxalment, però, amb més garanties de supervivència. És per això que un cop els migrants saberen que el vaixell que se’ls apropava era el d’una ONG, van respirar mínimament. Després, els anunciarien que serien traslladats a Barcelona. Com el dels qui fa poc arribaren a València, el seu futur és incert. Malauradament, ateses les condicions, no podien aspirar a més. 45 dies d’acollida per estudiar la seua condició migrant és tot el que de moment els pot oferir una Europa que cau en el parany del populisme.

L’arribada a sòl europeu no hauria estat possible sense la tasca voluntària de Proactiva Open Arms, l’ONG que disposa del vaixell que ha rescatat aquestes 60 persones. Amb 19 persones a bord -cinc de tripulació, dos periodistes, el cap de càrrec de missió i 11 voluntaris-, la tasca que desenvolupen rep tants elogis com entrebancs. I és, precisament, això el que denuncien.

Cada vegada és més complicat explicar a què es dedica Proactiva Open Arms. «La tasca original és la de fer labors de foment i rescat al Mediterrani central de qualsevol persona necessitada. Però amb tot el que està passant els darrers mesos, podríem incloure també la tasca d’observació internacional i de denúncia de la vulneració dels drets humans». Ho afirma Anabel Montes, cap de missió del vaixell Open Arms.

Aquesta missió es va fer visible amb un tweet recent d’Òscar Camps, fundador de l’ONG, que esdevingué viral, per denunciar l’actitud del Govern italià.

 

 

Amb dos vaixells de rescat -un de cedit i un altre de donat-, a Proactiva Open Arms desenvolupen missions de 15 dies de durada. Aquest temps obliga a fer canvis de tripulació. La zona d’operació, enmig la mediterrània, obligava l’ONG a tenir la base logística a Malta, on feien els canvis de tripulació. Ara, però, toca reestructurar, atès que, comenta Montes, «Malta ha tancat els seus ports a qualsevol ONG». Encara no tenen clar com ho resoldran. «Estem expectants del que passe a nivell internacional».

Proactiva Open Arms fa d’observadora i de denunciant davant d’una situació que qualifiquen d’excepcional. Entenen que el permís del Govern espanyol perquè el vaixell rescatat amb 60 persones a bord atraque a Barcelona és «una mesura excepcional» que, asseguren, «no pretenem que siga l’habitual, ni de bon tros». «El que està passant és un pegat», protesta. «No es pot considerar un èxit el que està succeint, perquè s’està legitimant la violació de les lleis internacionals que s’està duent a terme des d’Itàlia».

I és que, segons l’activista, la de l’Estat espanyol és «una eixida mínimament digna», però no «el que hauria de passar». «Per descomptat que agraïm l’actitud del Govern espanyol, però legitima les decisions d’Itàlia i Malta». Montes entén que «l’èmfasi» no hauria de posar-se tant sobre l’actitud solidària, sinó «sobre el fet que s’estan violant lleis i convenis internacionals signats». «Al Govern italià no se li pressiona com cal per recordar-li que està incomplint-ho tot. Això és el que cal denunciar».

L’actitud d’Itàlia està, a més, secundada per la població que ha votat el Govern present liderat, entre altres, pel xenòfob Mateo Salvini, del partit euroescèptic Lega. Salvini, que ja ha anunciat la intenció de crear un moviment antiestablishment d’àmbit continental i que no s’ha estat de rebutjar els immigrants i els gitanos italians amb arguments desacomplexadament racistes, no té a hores d’ara un imitador a l’Estat espanyol amb garanties d’èxit electoral. Però això no lleva preocupació a l’ONG. Segons Montes, actituds com la del Govern italià els afecten moltíssim. «Ens financem, en un 96%, de petites donacions que poden minvar per qüestions de populisme, ja que la idea de la gent sobre les persones que acollim pot canviar, i sense el suport popular estem condemnats a desaparèixer».

I això podria arribar a l’Estat espanyol. Montes alerta que «el populisme, al llarg de la història, sempre ha estat a l’ordre del dia», i denuncia que «no és legítim usar la vida de les persones per satisfer interessos polítics». També es preocupa perquè el fet que l’Estat espanyol siga pas d’entrada d’immigrants «pot servir per ser emprat com a arma a favor d’interessos particulars».

Alhora, la representant de Proactiva Open Arms també esmenta els «acords, decisions i premisses que van en contra del nostre treball». Qüestions que els afecten directament. Com a exemple hi ha l’aturada del mateix vaixell Open Arms al sud de Sicília el darrer mes de març, quan l’ONG fou acusada de fomentar la immigració clandestina. «Durant el temps de la retenció, les informacions llançades generaren una situació més complicada del que ja és de per si».

El futur dels migrants que arriben a Barcelona és similar als que arribaren a València en l’Aquarius. Durant 45 dies des de l’arribada, els nouvingut no ingressaran als Centres d’Internament d’Estrangers (CIEs). Mentrestant, cada cas serà estudiat per distingir les persones amb dret a refugi de les considerades migrants econòmiques. Aquestes últimes podrien ser deportades.

Les 60 persones que arriben a Barcelona procedeixen de 14 països distints, entre els que hi ha Palestina, Mali, Burkina-Faso o Sudan. Un cop arriben a terra, el treball de Proactiva Open Arms haurà finalitzat. Serà llavors quan entre en joc el paper d’altres ONGs. Proactiva ja ha complert amb el seu, i de les autoritats espanyoles dependrà que aquesta tasca haja servit per realment per salvar la vida de les persones rescatades o bé, perquè els migrants siguen deportats allà on mai no voldrien tornar. A aquells indrets més hostils que la solitud garantida al mig d’una Mediterrània hostil. Quasi tant com alguns dels països que la integren.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.