La presidenta suspesa del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, ha sigut condemnada a quatre anys i mig de presó. La sentència ha tingut múltiples interpretacions, i té també una derivada política –atesa la inhabilitació, Junts haurà d’anar pensant en un candidat o candidata per a les eleccions catalanes, que s’hauran de celebrar en menys de dos anys–, però a ningú se li escapa que la desproporció de la pena és descomunal.
La justícia espanyola, una vegada més, ha sigut capaç de posar d’acord la gran majoria de l’independentisme. Fins ara hi havia hagut debat sobre la innocència o la culpabilitat de Borràs, sobre les garanties o la seguretat del judici a què ha estat sotmesa, sobre l’adequació o no de les seues formes a l’hora de defensar-se i sobre molts altres aspectes. Ara, en canvi, queda ben present la sensació que un càrrec polític aliè a l’independentisme català mai no hauria estat condemnat a quatre anys i mig de presó i a 13 d’inhabilitació per un fraccionament de contractes que no es va traduir, en cap moment, en un enriquiment personal de Borràs. Ni tan sols del seu entorn, ni dels beneficiaris d’aquells contractes, que tampoc no van cobrar els seus treballs per damunt del preu de mercat.
I amb totes aquestes constatacions, la pena és de quatre anys i mig de presó. La desproporció és tal que fins i tot el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, presidit per Jesús Maria Barrientos –qui va ser apartat del judici contra Roger Torrent per la seua parcialitat acreditada, però en canvi no ho ha sigut del judici contra Borràs malgrat la petició de la seua defensa en aquest sentit–, demana al Govern espanyol que indulte parcialment Laura Borràs i reduisca la seua pena perquè no haja d’ingressar a la presó.
El TSJC, amb aquesta condemna, ha establert un precedent pel qual, la gran majoria dels polítics jutjats per casos com aquest, que en són un fum, hauran de ser empresonats si el tribunal els considera culpables. No sembla casual que el primer precedent en aquest sentit siga el de Laura Borràs. El TSJC vol evitar el seu ingrés en presó per una causa com aquesta, però el cert és que la condemna també a una inhabilitació que no només talla en sec la seua carrera política, sinó la seua professió com a professora universitària de Literatura Comprada, que és pública i no la podrà exercir.
La sentència contra Borràs es feia pública dos dies després del retorn de Clara Ponsatí, qui va arribar de manera inesperada a Barcelona. El seu regrés ha sigut possible amb la modificació del Codi Penal, que ha fet canviar l’acusació i ara haurà de ser jutjada per desobediència, un delicte que no implica pena de presó. L’exconsellera d’Ensenyament ha assegurat que està disposada a “plantar cara” i a “desobeir”, i tindrà l’oportunitat de fer-ho el 24 d’abril, quan ha sigut citada al Tribunal Suprem pel magistrat Pablo Llarena.
Acabe com acabe aquest capítol, el cert és que Ponsatí va ser detinguda a la seua arribada a Barcelona per un agent dels Mossos d’Esquadra. L’exconsellera va mostrar la seua credencial com a eurodiputada, que teòricament li atorga una immunitat que prohibeix la seua detenció. A l’espera que es determine la il·legalitat o no de l’acció policial, el Parlament Europeu, presidit per la maltesa Roberta Metsola –que pertany al grup en què està integrat el PP–, ha accedit a estudiar la possible irregularitat de la detenció. La tornada del president Puigdemont compta amb un nou factor, provocat per Ponsatí, que la podria afavorir i que podria, per tant, contribuir a evidenciar, una vegada més, l’arbitrarietat amb què actua la justícia espanyola des de l’inici del procés. Fer veure a tot Europa aquesta fallida sistèmica haurà de servir per a garantir amb més fermesa els drets democràtics del conjunt de la UE. Especialment, al sud dels Pirineus.
