Va escriure-ho poèticament Benedetti i va cantar-ho Serrat amb la seua veu melangiosa: “El sur también existe”. L’expressió cobra un sentit especial de cara a les eleccions valencianes del 28 de maig de 2023, quan 3,7 milions de ciutadans decidiran si el Botànic té continuïtat o no, 1,3 milions dels quals resideixen a les comarques de la circumscipció d’Alacant.
De les tres forces que opten a reeditar l’acord de govern, la que més necessita retenir els seus suports al sud és Compromís. Els socialistes, malgrat algunes decisions lamentables del Govern espanyol, ja fa temps que trepitgen el territori. Les visites de Ximo Puig han estat freqüents i encara s’intensificaran en els pròxims mesos. A més, el PSPV gaudeix d’implantació a totes les poblacions, cosa que els facilita les coses en una convocatòria electoral que coincidirà amb els comicis municipals.
Pel que fa a Unides Podem, els seus resultats més potents justament es concentren al sud del país. Si exceptuem el Camp de Morvedre, els tres principals graners de vot de la coalició esquerrana són el Vinalopó Mitjà, l’Alacantí i l’Alcoià. En els últims comicis a les Corts, els del 28 d’abril de 2019, la marca conjunta de Podem i Esquerra Unida, liderada per Rubén Martínez Dalmau, va aconseguir el 9,3% dels vots a la demarcació d’Alacant, per sobre del 7,8% de la de Castelló i el 7,5% de la de València.
I Compromís? Aquesta és la gran incògnita del 28M. Què passarà amb Compromís sense Mónica Oltra com a candidata a la presidència de la Generalitat. I, en concret, què succeirà amb Compromís a les comarques més meridionals, allà on ella era capaç de captivar un votant tradicionalment abstencionista o que es decantava per unes altres opcions.
Amb el seu missatge anticorrupció i nítidament escorat a l’esquerra, Oltra va seduir capes de la població que mai no havien imaginat que un dia agafarien la papereta de Compromís. Gent que votava en clau estrictament estatal o que parlava en castellà, que no sabia què eren el Bloc Nacionalista Valencià, el tio Canya o la muixeranga.
“Quin sentit té que Baldoví, a poc més de 100 dies de les eleccions, continue exercint com a diputat en el Congrés?”
No sols va aconseguir-ho al sud, sinó al conjunt del país. Ara bé, per sota de la línia Biar-Busot l’efecte Oltra es va manifestar amb més contundència. Encara que en la majoria de les ocasions no s’expressava en castellà, era percebuda com una candidata global, de tot el País Valencià. S’entenia que defensava els interessos dels ciutadans d’Oriola, Elx o Mutxamel al mateix nivell que els de València, Utiel o Almassora.
Fa més de 10 anys que Joan Baldoví fa exactament això, defensar les necessitats dels cinc milions de valencians des del seu escó del Congrés dels Diputats, però segurament continua sense ser percebut com un candidat global, de tot el País Valencià. Si més no, no tant com Oltra.
No es tracta només de l’abisme que separa els resultats de Compromís als comicis valencians i els espanyols, que va evidenciar-se en la doble cita del 28 d’abril de 2019, quan les dues urnes estaven una al costat de l’altra. Es tracta, per damunt d’això, de com s’accentua aquest fenomen en algunes comarques determinades.
Com es pot comprovar en aquest reportatge publicat per EL TEMPS el novembre passat, a l’Alacantí, el Baix Segura i el Vinalopó Mitjà la coalició valencianista va perdre més de tres de cada quatre electors entre l’urna estatal i l’autonòmica. Entre el 75% i el 80% dels vots en cada cas. Al Baix Vinalopó i l’Alt Vinalopó, l’erosió va ser homologable: entre el 70% i el 75% dels que van elegir Compromís a les Corts no van escollir Compromís al Congrés.
Això denota una feblesa, però també una fortalesa: la que encarnava Oltra. I, sense ella, la missió número 1 de Compromís hauria de ser, en els mesos vinents, prémer l’accelerador en aquestes comarques.
Quin sentit té que Baldoví, a poc més de 100 dies de les eleccions, continue exercint com a diputat en el Congrés? No seria més raonable que passara al País Valencià, i sobretot a les comarques densament poblades del sud valencià, els tres dies i mig de la setmana que continua passant a Madrid?
La seua capacitat de treball és ingent i sempre és present allà on se’l reclama, però Baldoví no té per davant una tasca fàcil: ha de salvar els mobles d’una coalició que ha perdut al seu gran actiu electoral per culpa d’un episodi que ha tingut un ressò notable als mitjans estatals. I per bé que la marca Compromís està sobradament consolidada, tal com reflecteixen les enquestes, no serà el mateix obtenir 12 diputats que obtenir-ne 16. Ni per a Compromís, al si d’un hipotètic Botànic III, ni per a la pròpia reedició d’aquest acord de govern.
“És urgent canviar el lloguer del piset de Baldoví: donar de baixa el de Madrid i aconseguir-ne un —o dos— a Alacant o Guardamar”
Els més de 12.000 quilòmetres que Baldoví porta recorreguts de dalt a baix del país des que va llançar-se a rellevar Oltra donen fe d’aquesta dedicació, però en una conjuntura tan complexa com la del 28M —en què Compromís s’ha vist obligada a canviar el seu cap de cartell 10 mesos abans de la campanya— és precís d’incidir en les àrees de màxim interès. O, dit a la manera esportiva, dosificar els esforços i concentrar-los en els llocs clau, aquells en què es decidirà la competició.
Si la persona de Torrevella, Almoradí, Sant Vicent del Raspeig o Elda que votava Compromís perquè li entusiasmava Oltra es decanta el 28M pel PSPV o Unides Podem, els càlculs d’un Botànic III es mantindran ben vius. Però si aquesta persona es queda a casa o se’n va a la platja perquè ella ja no hi és, les opcions de PP i Vox es multiplicaran exponencialment.
En els dos escenaris, Compromís en resulta damnificat. Per això és tan urgent canviar el lloguer del piset de Baldoví: donar de baixa el de Madrid i aconseguir-ne un —o dos, pel mateix preu que aquell— a Alacant o Guardamar. I des d’allà, trepitjar el territori, donar-se a conèixer més enllà de les aparicions en El Intermedio. Sobretot tenint en compte que Baldo guanya en la distància curta.
“Alacant és important. Sense Alacant no hi ha país”, fou el lema de la famosa manifestació convocada pel Bloc Jaume I, que l’11 de març de 1995 va aplegar 30.000 persones pel centre de la ciutat. Potser ha arribat l’hora de reformular -lo i proclamar que “Compromís és important. Sense Compromís no hi haurà Botànic”. La capacitat d’Unides Podem per superar o no la tanca electoral del 5% i el rendiment de la coalició valencianista al sud són, ara com ara, els dos grans reptes.
