En Portada

Amazon: el Gran Germà del somriure

Amazon és molt més que una plataforma de compra-venda de productes. Els seus tentacles arriben a molts altres sectors: des de la farmacèutica a la televisió, dels viatges espacials als mitjans de comunicació. Tanmateix és en la gestió i l'emmagatzemament de dades on té el seu principal mannà

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A principis de desembre Amazon va anunciar que emetrà part de la Champions a Alemanya a través d’Amazon Prime Video. Les retransmissions de futbol reporten una audiència milionària i no hi volen renunciar. De fet, els partits de la Premier League que va retransmetre l’any passat a Anglaterra li han proporcionat el seu pic més alt d’usuaris nous en els 11 anys que fa que aquesta televisió en línia opera. Perquè Amazon va nàixer, originàriament, com un espai de compravenda de productes, però ha teixit, al llarg dels seus 25 anys d’història, una teranyina de societats a través de la qual participa en els negocis més diversos: des de la investigació farmacèutica fins a les assegurances, passant per la compra de diaris en paper o de grans cadenes de supermercats. Res no se li escapa a Jeff Bezos i la seua astronòmica fortuna. Algunes de les incursions inversores les fa en sectors madurs i convencionals; d’altres, en canvi, en àmbits molt més experimentals. El maig passat va presentar en societat, en un acte que va tenir lloc a Washington, la Blue Moon, una nau espacial que, si no hi ha imprevistos, viatjarà a la Lluna l’any 2024. Bezos també ha invertit els darrers sis anys 42 milions d’euros en el projecte The Clock of the Long Now, que consisteix en la construcció d’un rellotge en l’interior d’una muntanya que està dissenyat per mesurar el temps durant almenys 10.000 anys.

Però d’on trau els diners Jeff Bezos per pagar-se aquests capricis? L’activitat comercial d’Amazon ha estat el pal de paller del seu negoci. Ara bé, els seus tentacles arriben a hores d’ara a molts altres camps. O més ben dit, als núvols. Perquè si bé l’apartat comercial és el que continua reportant-li més notorietat, no és menys cert que Amazon ha sabut situar-se també en el sector de l’emmagatzematge de dades. Ho ha fet a través d’Amazon Web Services, una companyia creada l’any 2006, quan a la majoria dels mortals això del núvol encara ens remetia a les gotes d’aigua microscòpiques suspeses en l’atmosfera. Del que es tracta és de facilitar capacitat computacional i serveis tecnològics a les empreses que volen emmagatzemar la seua tecnologia de la informació a internet. En l’actualitat, més d’un milió de clients actius utilitzen Amazon Web Services. Són particulars que conserven les seues dades i imatges en el núvol, però també empreses emergents que no poden permetre’s el seu propi centre de càlcul. Així doncs, quan reserves un vol a Expedia, o lliges el Vogue, o veus un capítol de la teua sèrie de Netflix, o fas servir un programa d’Adobe, al darrere hi ha també Jeff Bezos. Milers d’empreses estan externalitzant els seus serveis a AWS, a voltes amb informació molt sensible, com ara els expedients sanitaris. La mateixa CIA va signar l’any 2013 un contracte de 600 milions de dòlars perquè desenvolupara i implantara una espècie de núvol secret. El 2017, Amazon Web Services va suposar el 12% de la xifra total de negoci d’Amazon però va representar el 60% dels seus beneficis.

Perquè l’empori de Jeff Bezos s’identifica sobretot amb la idea d’un gran supermercat, però la seua principal aspiració és, a hores d’ara, controlar la infraestructura tecnològica sobre la qual transcorren moltes facetes de la nostra vida. La posició que Amazon ha adquirit en aquest camp inquieta cada volta més persones. Què fa Amazon amb tota aquesta informació? O què passaria si un dia pateix una fuita d’informació o un atac terrorista? El periodista alemany Johannes Bröckers ha posat negre sobre blanc els seus neguits en un celebrat llibre titulat¡Cállate Alexa! (editorial Fuera de ruta). En ell defensa que el model Amazon és una amenaça per a la democràcia. “Les estructures monopolístes, que és en el que Amazon s’està erigint a poc a poc, acaben convertint-se inevitablement en mètodes totalitaris. La pantalla intel·ligent ens promet més comoditat i una satisfacció màxima com a clients, però darrere d’ella ens trobem amb una supervisió total i integral. Amb l’impuls comprador recorrem des de la comoditat del sofà un obscur camí cap a una dictadura intel·ligent. El vendre-ho-tot es converteix en el dominar-ho-tot”. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.