Quan Jeff Bezos va decidir dedicar-se en cos i ànima a Amazon va contemplar la possibilitat de situar l’empresa en una reserva índia, per tal de beneficiar-se dels seus avantatges impositius. Ho va descartar i finalment va muntar el seu quarter general a Seattle, en un estat nord-americà amb unes condicions impositives força beneficioses. Al capdavall Bezos sempre ha estat un liberal partidari de les forces del mercat i de la mínima expressió de l’Estat. I és que el magnat s’ha convertit en un especialista a esquivar les seues obligacions impositives. Quan va fer el salt des dels Estats Units a Europa va situar la seua seu a Luxemburg, un país on a través de diversos tripijocs legals, les empreses paguen impostos superreduïts.
Aquesta és, de fet, una qüestió que ocupa i preocupa, de fa temps, els països membres de la Unió Europea. Perquè Amazon, però també Google, Facebook i Apple (s’utilitza l’acrònim GAFA per referir-s’hi) paguen quantitats ridícules per operar i comercialitzar els seus productes a la UE. L’any passat el gegant del comerç, a través de les quatre filials que operen a Espanya, va facturar 490 milions d’euros i va ingressar a les arques públiques 4,4 milions, segons va publicar fa unes setmanes el diari El Mundo. La Comissió Europea estima que les empreses tecnològiques tributen de mitjana un 9,5% per l’impost de societats, quan la mitjana per a les empreses convencionals és del 23,3%. En què es fonamenta aquesta elusió fiscal? La primera de les raons és que el sistema impositiu ha quedat obsolet i no s’adapta a la disrupció que ha significat internet. Perquè, com es lamentava l’anterior comissari europeu d’assumptes econòmics, Pierre Moscovici, “les nostres normes, prèvies a internet, no permeten als Estats membres taxar les companyies digitals que operen a Europa quan no tenen presència física”. Tot plegat suposa “un forat negre” per a les arques públics dels països on operen els GAFA.
De moment, només França s’ha atrevit a fer el pas de gravar específicament les grans tecnològiques. Ho va fer aquest 2019, després que a finals de l’any passat els països membres de la UE no es posaren d’acord per aplicar una norma comuna. Països com Luxemburg, Irlanda i Països Baixos, que han fet dels seus baixos tipus impositius una manera d’atreure seus empresarials, es van tancar en banda. El lobby tecnològic també hi va contribuir.
“Les empreses han de facturar allà on tenen els seus clients, per tant és important crear un mecanisme per a aquestes empreses d’economia digital que puguen realitzar aquesta facturació allà on hi ha el seu negoci, és a dir, on hi ha els seus clients”, explica a EL TEMPS l’eurodiputada socialista Ariadna Maldonado.
Siga com siga, tot indica que en el mitjà termini es resoldrà aquesta anomalia. L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic té previst avançar cap a la implantació de l’anomenada taxa GAFA; això és, un impost global del 3% sobre les vendes. Es calcula que això hauria de reportar 25.269 milions de dòlars d’ingressos a les arques públiques dels països on operen. A l’espera del que decidesca aquest organisme internacional, a l’Estat espanyol la ministra María Jesús Montero s’ha manifestat partidària de seguir els passos de França.