Els Jordis van ser empresonats a mitjans d’octubre de 2017 i mig govern català al novembre de 2017. Uns mesos abans, al maig, l’ex-president del FC Barcelona Sandro Rosell va ser empresonat preventivament, una presó que es va allargar 645 dies. Si us sembla que no hi cap relació entre aquests empresonaments, després de llegir el llibre de Sandro Rosell en tindreu una idea molt més clara.
Sandro Rosell, a l’inici del seu llibre es pregunta si és a la presó “per haver estat president del Barça? Per haver posat la senyera a la samarreta? Per haver deixat passar la Via Catalana un onze de setembre pel Camp Nou?”
La presó provisional de Sandro Rosell és un fet insòlit i va batre el rècord històric a Espanya per un presumpte delicte econòmic: no hi havia diner públic pel mig i els privats presumptament perjudicats (federació brasilera de futbol i empreses d’altres països) estaven contents dels serveis prestats, feia més d’una dècada, per part de l’ex-president del FC Barcelona.
Vaig visitar Sandro Rosell i Joan Besolí a la presó de Can Brians, hi vaig anar dues vegades al 2018 per conèixer la seva versió dels fets. Hi vaig veure dues persones vivint límit, amb tota la injustícia i el patiment marcats a la cara i a l’ànima, però amb una força de viure i unes ganes d’explicar la veritat i de desemmascarar la mentida d’Estat impossibles de reprimir i d’aturar.
Al 2017 havia tingut algunes reunions amb la família i amb els advocats, per si calia presentar alguna pregunta parlamentària a la Comissió d’Europa contra la presó preventiva, que vam finalment entrar el 18 de juny de 2018 (per violació dels articles 6 i 47-49 de la Carta de Drets Fonamentals i de la Directiva europea 2016/343). El 28 de maig de 2018 vaig publicar un article de denúncia a El Temps quan feia un any de la seva detenció.
Fins a 13 vegades la justícia va denegar la llibertat provisional a Sandro Rosell i a Joan Besolí. Això si, a mesura que s’allargava la presó provisional, les “ofertes de pacte” de la Fiscalia s’anaven succeint, que passaven per “assumir alguna mena de delicte fiscal” i pel pagament d’una multa descomunal que cercava la ruïna econòmica i la mort social.
En paral·lel a la presó i al procés judicial, el llibre és esfereïdor quan descriu l’acarnissament de les inspeccions de l’Agència Tributària contra Sandro Rosell i tot el seu entorn familiar i professional. Tot plegat amanit amb constants filtracions en alguns diaris madrilenys, farcits de notícies falses que justifiquessin l’allargament de la presó provisional i que Rosell va desmuntant de manera implacable en el seu llibre.
Vaig tenir la immensa sort de ser a Madrid el 27 i el 28 de febrer de 2019, el dia que van posar en llibertat en Sandro i en Joan. Per una meravellosa casualitat de la vida, aquell dia quinze eurodiputats vam assistir al Tribunal Suprem a una de les sessions del judici contra els presos polítics catalans. En acabat, vaig anar a l’Audiència Nacional i vaig veure i viure una gran eufòria entre els familiars i amics del Sandro i del Joan. Vaig imaginar la posada en llibertat dels Jordis i de tots els nostres presos polítics i exiliats i els vaig poder abraçar i felicitar.
El llibre de Sandro Rosell és de lectura obligada per a tothom que vulgui entendre com funciona encara avui un Estat centralista i decimonònic que, per defensar els interessos creats, no té escrúpols ètics i morals per esclafar qui gosa qüestionar-lo.
Sandro Rosell ha escrit un llibre extraordinari que mostra l’intent de destrucció judicial de la vida civil, social, familiar i patrimonial d’un ex-president del Barça. Ell i Joan Besolí van plantar cara i no van cedir, pagant un altíssim preu personal però van salvaguardar el seu honor i el seu patrimoni. Avui Sandro Rosell és molt més popular que quan era president del Barça. Gràcies pel teu brutal testimoni, Sandro, rep una molt forta abraçada!
