La pandèmia del coronavirus s’ha convertit en un altre escenari de la disputa entre Estats Units i la Xina per assolir en solitari l’hegemonia mundial. Acusacions mútues sobre l’origen de la malaltia, competició per veure qui ajuda més a tercers països com a essència d’operacions internacionals de propaganda de Washington i Pequín, cursa per obtenir primer que l’altre la vacuna i/o un tractament efectiu que pari l’amenaça mundial... Tot els aspectes de la pandèmia fan part de la carrera que s’ha desfermat, des de fa temps, entre les dues potències. Però sobretot les enfronta l’origen del virus.
L’origen del virus. On es va originar la COVID-19? La resposta és Xina. Ho té molt clar el president nord-americà,Donald Trump, que s’ha referit durant setmanes a la malaltia com «la pesta xinesa» o «el virus xinès». Però les autoritats del gegant comunista no ho tenen tan clar. O així ho diuen. De fet intenten que cada cop més gent d’arreu del món tingui, almenys, dubtes sobre el particular.
Els mitjans de comunicació xinesos, tots sota l’estricte control oficial, així com algunes veus de la diplomàcia de Pequín s’han referit a la possibilitat que el virus hagués esclatat per primer cop a Xina però que no s’hagués originat al país. En principi pareixia una mena de teoria de la conspiració. Així es va entendre quan un portaveu del ministeri d’Afers Exterior, Zhao Lijian, publicà el 12 de març a Twitter que al seu entendre s’hauria d’investigar si no haurien portat a la Xina el virus els militars nord-americans que participaren el mes d’octubre passat, a Wuhan, el focus original de la pandèmia, en els Jocs Militars (una mena de Jocs Olímpics però en versió militar, que se celebren des de 1995, els d’octubre passat reuniren a l’esmentada regió xinesa 9.603 atletes dels exèrcits de 140 països ) i exigia «transparència!» al Govern de Trump. Semblava que era una sortida de to d’algú enamorat de les teories conspiranoiques. Res massa diferent al que, a l’altra banda, va publicar – a finals de febrer a través de diverses xarxes el senador nord-americà del Partit Republicà Tom Cotton, segons el qual el virus podria haver estat creat en un laboratori de bioseguretat de Wuhan. Una hipòtesi clarament rebutjada per tots els investigadors i científics del món, però que segueix corrent per les xarxes, sobretot en els Estats Units.
Una i altra pareixien opinions desbaratades. La segona ha quedat clar que ho és. Però la segona és quelcom més. S’ha convertir, de fet, en una mena de consigna extraoficial seguida per les autoritats comunistes, científics i mitjans de comunicació xinesos que intenten inocular el dubte sobre l’origen del virus.
Segons la BBC-World la situació s’ha anat complicant amb l’aparició de noves personalitats polítiques i científiques xineses que donaren credibilitat a la tesi de l’exportació del virus des dels Estats Units cap a la Xina. El diari The South China Morning Post, de Hong-Kong, especificava que en efecte els Jocs Militars d’octubre eren l’objectiu de les autoritats xineses per expandir la idea que allà s’hi va originar el primer focus de la malaltia però no necessàriament el virus. O sigui: que podria – així, en potencial – haver estat important. Es tracta d’insuflar el dubte, de no donar per segur l’origen xinès. Les opinions d'aquesta mena, com les del portaveu citat, es repeteixen contínuament.
Així, el que semblava un desbarat conspiranoic s’ha convertit de manera passiva en la postura pseudo oficial xinesa. És a dir, ningú de cap estament polític ha desdit el portaveu ministerial Zhao. En una dictadura com la comunista això per força significa que l’opinió està avalada per les altes instàncies governamental. Així ho van entendre a l’altra banda. Als Estats Unitss ovintejaren els atacs contra el govern de Pequín per aquest motiu. En una espirall típica d’acció-repressió la resposta a les crítiques nord-americans fou la postura ja oficial del ministeri d’Afers Exteriors xinès, a través d’un altre portaveu, Geng Shuang, que va convocar una roda de premsa per dir que «en els últims dies hem vist nombroses discussions sobre l’origen de la COVID-19. Ens oposem fermament als comentaris infundats i irresponsables realitzats per alts funcionaris estatunidencs i membres del Congrés sobre aquesta qüestió amb l’objectiu de difamar i atacar a Xina».
I la contra rèplica nord-americana no es féu esperar gens ni mica. Fou quan Trump començà a repetir cada cop que tenia oportunitat allò de «la pesta xinesa» o «el virus xinès». Quedava clar que quan ho havia dit per primera vegada no havia estat cap exabrupte típic dels seus, que després ha de rectificar o algú del seu equip matisa. En absolut: la repetició per part del president i, també, que altres membres del Partit Republicà es referissin al virus com a propi de la Xina indicava l'existència d'una estratègia de comunicació i imatge contra l’adversari.
En aquesta espirall, diu BBC-World, «el respectat científic Zhong Nanshan ha manifestat davant de periodistes que ‘l’epidèmia aparegué per primera vegada a Xina, però no necessàriament s’originà’ en el país». Fixava així implícitament des de la ciència el dubte sobre l’origen. Que és l’objectiu estratègic de Pequín. La resposta no es feu esperar i novament els cercles republicans dels Estats Units criticaren els intents xinesos de desviar l’atenció. No foren els únics, aquesta vegada. També des del Consell de Relacions Internacionals (entitat independent creada el 1921, amb seu a Nova York, dedicada a l’anàlisi de política internacional), Elizabeth Economy, directora d’estudis asiàtics, declarà a la ràdio i televisió públiques britàniques que «és senzillament vergonyós que el govern xinès no estigui disposat a assumir la seva responsabilitat respecte del coronavirus». I insistí en que «la seva culpa no és perquè hi aparegués (en el país) el virus sinó per encobrir-ho i ara per tractar de desviar aquesta responsabilitat».
Enmig de les declaracions d’una banda i una altra, Washington ordenà la sortida del país de més de mig centenar de periodistes xinesos -de forma implícita assenylats per fer córrer mentides contra els Estats Units-, a la qual cosa Pequín contestà amb l’expulsió de tretze redactors de mitjans estatunidencs .
Trump, que havia menystingut l’epidèmia el mes de febrer i ara fa crides a l’èpica de la resistència perquè els nombre d’afectats i morts es multipliuen, ha deixat de dir «virus xinès» per referir-se a la COVID-19, almenys durant els últims dies, però no vol dir això que la pugna per l’origen de la pandèmia s’hagi acabat. Ni prop fer-hi.
El president nord-americà veu com se li està si més no complicant la carrera cap a les eleccions presidencials de novembre – que pensava que guanyaria còmodament i ara resulta que una enquesta de Harward de la setmana passada indicava que podria perdre-la davant Joe Biden, l’exvicepresident de Barack Obama, que ja és segur que serà el candidat demòcrata, després de la renúncia de Bernie Sanders– i no vol que el desastre de malalts i morts al seu país per mor del virus el pugui perjudicar electoralment. Per tant manté la tensió amb Xina, cosa que deu creure que el pot beneficiar. Si abans repetia dia sí i dia no allò del «virus xinès» ara, tal i com va fer aquest passat dimarts passat, ha passat a atacar grollerament a l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i, a través d’ella, a la Xina. Diu de l’OMS que«no ha estat capaç» de preveure el desastre sanitari cosa que, deixà entendre, podria haver-ho fet a posta perquè, digué,«és xinocèntrica»,o sigui que, pretesament, podria haver intentat cobrir la responsabilitat de Pequín en l'extensió de la malaltia. Dir d'una altra manera: Trump s’ha creat un enemic coalitzat, el gegant comunista asiàtic i l’OMS. Mentre, ell es reserva el paper del lider que defensa el país d’aquests atacs externs. Tot val per intentar guanyar la reelecció.