Donald Trump ha canviat radicalment el discurs envers el coronavirus. Ha passat de menystenir l’amenaça a fer crides a la població a preparar-se per a un desastre sanitari de grans magnituds. I el trànsit l’ha cobert en poc més d’un mes. Per una banda és segur que els assessor mèdics i científics l’han fet canviar d’opinió, però tampoc es pot descartar que els càlculs electorals també hi hagin influït, i no poc segurament.
Fins fa no res l’actual president donava per fet que seria reelegit. I totes les enquestes així ho auguraven. El procés de primàries del Partit Demòcrata era una mera cursa per veure qui assoliria el dubtós honor de ser batut per Trump el primer dimarts després del primer dilluns del pròxim mes de novembre. No obstant la pandèmia del coronavirus pot estar en condicions de canviar totes les expectatives polítiques i electorals que s’havien fet fins ara. Si més no així ja ho accepta com a possibilitat un sondatge demoscòpia fet públic aquesta passada setmana per part de la Universitat de Harvard.
L’enquesta. Segons el sondatge demoscòpic el passeig militar que per a Trump havia de ser el procés fins a les eleccions presidencials i la seva segura reelecció se li pot estar complicant força. Els dos possibles candidats demòcrates, l’exvicepresident Joe Biden i el senador Bernie Sanders estarien en condicions de derrotar el republicà, diu l’enquesta. En el cas de Biden és més probable perquè tindria hores d’ara 10 punts percentuals d’avantatge en la intenció de vot: 55% - 45% al seu favor, gràcies sobretot als electors que s’auto identifiquen com a «independents» i que majoritàriament el votarien.
L’estudi assegura que els votants demòcrates i republicans tenen molt fidelitzat el vot –el 96% dels primers diuen que votarien Biden i gairebé el 90% dels segons que ho farà per Trump–, però el segment dels decisius independents s’inclina de moment de forma clara a favor del demòcrata: 54% front el 46%. Una distància de vuit punt percentuals que és la que explica que en el còmput general d’intenció de vot la distància entre Biden i Trump sigui de 10 punts a favor del primer.
En el cas que guanyés la nominació del Partit Demòcrata Bernie Sanders, aleshores Trump seguiria essent els menys estimat pels votants però no ho tindria tan malament com si el seu contrincant fos Biden, sempre segons el sondeig referit. Sanders té una intenció de vot del 53% contra el 47% de Trump - un punt més que si l’adversari fos Biden – i no compta amb tant de favor dels independents. Per als electors en general l’exvicepresident de Barack Obama és el candidat demòcrata preferit: 58% al seu favor per només un 31% per a Sanders.
La dada més significativa de l’estudi demoscòpic és què preocupa sobretot als enquestats. Per primera vegada la principal preocupació és el coronavirus. I cal dir que el treball de camp – 2.410 entrevistes – es va realitzar entre el 24 i el 26 de març. A ben segur que la preocupació social s’ha incrementat aquests dies i més que ho farà en les pròximes setmanes.
Entre l’assot sanitari que és la pandèmia, la preocupació social que aixeca i aquesta primera enquesta feta pública que si més no introdueix la novetat que Trump podria perdre les eleccions presidencials, el candidat a la reelecció pel Partit Republicà ha canviat radicalment el seu discurs al respecte de la malaltia infecciosa. A finals de febrer dejectava qualsevol perill per als Estats Units perquè «quan pugi la temperatura a l’abril» el virus «desapareixerà». A finals de març va dir que el diumenge de Pasqua «les esglésies estaran plenes» de gent, per fer veure que la crisi seria cosa d’un parell de setmanes i res més. Tanmateix la trista realitat del coronavirus s’ha imposat i això sumat al perill de ser percebut com un irresponsable per part dels votants va fet que dimarts passat Trump sorprengués tothom fent un discurs totalment diferent els que havia fet fins ara en relació a la pandèmia: «estem davant d’una prova nacional com no havíem hagut mai de fer front a res semblant» i instà la ciutadania a preparar-se «per dures setmanes» durant les que hi haurà molts de morts i contagiats, entre 100.000 i 240.000 víctimes fatals, segons digué. «No és com el grip, és despietat» aquest virus. «No tenim més opció» que tancar-se a casa. «Seran unes setmanes molt dures, per ventura les més dures de la nostra història».
El to del discurs buscava, clarament, apel·lar a l’èpica de la resistència davant l’adversitat per parts dels nord-americans. Com han fet molts altres presidents de Govern i d’Estat per a cada situació respectiva, és cert, però en el seu cas està en a les clares esperonejat per un procés electoral que fins fa no res veia guanyat i que ara, si més no, podria complicar-se-li, segons l’enquesta citada.