L'arquebisbe Cañizares i la concertada, caps d'oposició al Consell

Amb manifestacions mediàtiques i concentracions amb ressò més enllà del País Valencià, el religiós i els centres educatius privats i concertats s'han convertit en els principals actors contra el govern de Ximo Puig. I tot, per la poca visibilitat de Ciutadans i l'estigma de la corrupció que arrossega el PP

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Fins fa unes poques setmanes, el Consell de Ximo Puig i Mónica Oltra no tenia a penes oposició. L'actitud moderada i la poca visibilitat de Ciutadans, i l'estigma de la corrupció que arrossega el PP, fet que els inhabilita per a qualsevol crítica, feien que poques veus amb força plantaren cara a la gestió del Consell bipartit conformat per socialistes i Compromís. Però, l'arranjament escolar ha provocat que la concertada es manifeste preventivament davants els suposats atacs que han rebut.

Amb tan sols 3 unitats menys respecte el curs passat, la concertada ja s'ha manifestat dues vegades contra el govern valencià. La primera, a la plaça la Verge de València, on milers de persones es van concentrar denunciant «l'atac a la llibertat d'elecció» produït per la conselleria d'Educació. I la segona, aquest dijous on un centenar de persones han rodejat el Palau de la Generalitat realitzant una cadena humana amb consignes com «llibertat» o «igualtat». Cançons com 'Libertad sin ira' o 'Paquito el Chocolatero' han amenitzat la protesta de la concertada.

Unes protestes que, de fet, no han passat desapercebudes a la resta de l'Estat espanyol. El president en funcions i candidat dels de la gavina a la presidència del govern, Mariano Rajoy, va fer seues les reivindicacions de la concertada en reunir-se amb ells en la seua darrera visita a València. És més, tant a la concentració passada com a la d'aquest dijous nombrosos càrrecs del PP -des de la secretària general, Eva Ortiz, als regidors del PP imputats per un presumpte delicte de llavat de diners negres Alfonso Novo, Beatriz Simón o Cristóbal Grau- i dirigents de Ciutadans -com ara el seu portaveu a València, Fernando Giner- s'han sumat a aquestes protestes.

A les concentracions dels col·legis concertats, majoritàriament religiosos, s'ha sumat un altre element d'oposició al Consell provinent, justament, de l'església. Es tracta d'Antonio Cañizares, arquebisbe de València. «Em recorden vostès a Franco» o «indecents» han sigut les paraules que el també columnista de La Razón ha dedicat a Puig i Oltra, convertint-se per la seua visibilitat en altre cap d'enfrontament al govern bipartit.

Les seues crítiques a la nova llei de transsexualitat i al col·lectiu homosexual van tindre resposta per part d'Oltra i Puig. Ambdós van criticar el «foment de l'odi» de Cañizares, i tot malgrat la reunió mantiguda entre el president de la Generalitat Valenciana i el mateix Cañizares. L'objectiu d'aquesta trobada, que fins ara havia estat mantinguda en secret, era rebaixar la tensió entre l'arquebisbat i el govern valencià. Però, va ser justament després quan el cardenal va carregar contra el Consell.

Una enemistat entre la més alta autoritat eclesiàstica valenciana i el Consell que no s'ha acabat. Tot i que Cañizares ha demanat perdó en una carta per les seues manifestacions al voltant dels homosexuals, el feminisme i la igualtat de gènere, en la missiva no ha dedicat ni una sola paraula a un govern que ha qualificat de «censor» i «franquista». La concertada i l'arquebisbat, de moment, s'han convertit, per diferents motius, en els caps de l'oposició a l'executiu integrat per socialistes i valencianistes.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.