"Gent d'internet, si sentiu el bombo i el baix, poseu un 'suuu' pel xat". Passen tretze minuts de les nou de la nit i més de tres-centes persones esperen impacients que comenci el concert. No es tracta d'un esdeveniment qualsevol. El coronavirus ha fet anul·lar tots els esdeveniments culturals del país. Tots? No! Cansats de penjar el cartell 'd'ajornat' i negant-se a passar un llarga època sense activitat, El Pony Pisador ha optat per oferir el que podríem anomenar com a concert 2.0 interactiu. En directe pel seu canal de Youtube, el grup ha anat intercalant els seus ritmes d'arrel irlandesos amb l'animus iocandi que tant els caracteritza.
Davant del drama, el pànic i l'alarma nacional: imaginació. No fa ni deu minuts que el president Quim Torra ha decidit demanar el confinament de tot Catalunya per evitar que la pandèmia vagi a més al Principat, quan arrenquen les proves de so. En aquest cas, tot el públic fa de tècnic de so improvisat, notificant si alguna cosa no s'acaba de sentir bé. "Afineu-vos, cagum déu"[sic], notifica un usuari. És impossible saber si els espectadors porten gaires cerveses a sobre o cap, però les bromes no deixen de succeir-se pel xat. Aquest quintet ha creat al seu entorn tot un imaginari d'humor surrealista que, com queda demostrat al llarg del seu concert, també ha impregnat als seus fans. "Yarr", el clam de reminiscències pirates és dels més repetits.
"La festa del confinament", com ells mateixos l'anomenen, va sumant cada vegada més gent, i durant la primera cançó -on s'atreveixen amb uns pocs habituals tocs de reggae- el públic ja arriba a les 400 persones. El grup, abans d'arrencar amb Maggie May, una de les cançons del seu nou disc Matricular una galera, demana que els presents piquin de mans a casa seva. Cal recrear l'ambient festiu com sigui. Aquests responen al crit de "suuuu" i fent peticions surrealistes com que toquin la cançó de Tusa de Karol G. Bé, de fet tampoc seria tant estrany, en una visita a iCatEl Pony Pisador ja es va atrevir a transportar el hit de Rosalía, Malamente, al terreny tavernari que tan bé treballen.
De sobre, s'interromp, i els integrants del grup s'encarreguen de comentar el xat. "Es proposa el gegant del pi. Jo estic dins", diu un d'ells. Tot sembla indicar que compliran el que han promès durant el dia a Twitter "estara guapissim cantarem lo tipic, algunes coses noves, farem sortejos, concursos, jocs, parides i memes i tot el q necessiteu per no estar al pouuu" [sic]. Encara n'hi ha més, però. Anuncien el sorteig d'un menhir -La confraria del menhir és un dels hits del seu nou disc- a través d'unes preguntes d'Instagram i Twitter. També que, d'arribar a mil persones en directe, un membre del grup, en Guillem, promet tallar-se la barba en directe. De moment, 450 (Spoiler: la xifra rondarà aquest número tot el concert).
Acabades les bromes, és moment per un shanty, un tradicional gènere mariner consistent en el format pregunta resposta, en què un mariner fa un vers i la resta responen a cor. Al darrere, encara un altre cant mariner del seu primer disc, Desembarca Jordi. En aquest cas, però, adaptat per l'ocasió. "Desembarca Jordi, confina'm a casa que vull salut", arrenca, per després seguir anunciant que "muntem un campionat de tossir" o demanant que els donin "llimones per l'esternut, que a casa volen que tornis". Es tracta d'un cant amb parts improvisades que pot a poc van desvariant fins al final "cucurucut".
Sam's Gonna Away, una versió del clàssic de DonovanCountry Roads, Lime Scurvy o l'havanera de composició pròpia Bartomeu -demanada pel públic-, han seguit omplint el repertori d'aquest atípic concert. Menció a part mereix la posada en escena. Ells, tots vestits de camisa blanca i armilles de torns marronosos o verdosos. Al mig una tauleta que bé podria ser d'una coneguda cadena de mobles a bon preu i, a sobre, cinc genuïnes gerres metàl·liques per calmar la set o brindar. Més endavant anunciaran que n'han encarregat amb el logo del grup per vendre a qui les vulgui. És difícil, però, distingir si és una broma o un fet.
El tema Santiana -el videoclip de la qual deu haver rebut les visites dels espectadors que intentaven respondre quines samarretes de grups hi duen els membres del grup per aconseguir el menhir- ha començat la traca final de temes, després de més d'una hora de concert. "Quin grup toca després?", es pregunta un dels components abans d'arrencar amb el tema més aclamat La confraria del menhir.
Uns compassos tímids i furtius del clàssic irlandès Drunken lullabiesdel grup Flogging Molly , proposat des del xat i tapat per les converses dels altres músics, dona pas a l'enèrgic tema L'avi Simitarra. És pregunta del concurs el compàs en què està interpretada la darrera tornada de la cançó, un complicat 13/16 que porta de corcoll a més d'un malgrat les enjogassades explicacions que dona el grup durant la interpretació -sense revelar la resposta, això sí-. "L’avi palmarà de coronavirus”[sic], comenta l’usuari Gluglu x pel xat.
Abans de seguir, els membres expliquen que els han cancel·lat tots els concerts que tenien previstos a l'estranger i que, per tant, aquests dies els dedicaran a crear música nova. Demanen, també, als espectadors que enviïn una "f" pel xat en senyal de suport i s'omple d'aquesta lletra. És una altra mena d'aplaudiments que donen pas a una balada per seguir el concert. El fenomen, de fet, supera Youtube i per Whatsapp alguns amics comenten la jugada, com si es tractés d'un espectacle real. Cerveses i músiques compartides, amb la pantalla pel mig. Alguns, de fet, fins i tot han organitzat projeccions per augmentar la sensació festiva.
La humorística Cenotafis de marbre florentí incorpora una pausa perquè el públic canti. "Va! No sentim res! Al poble del costat criden més fort! A la internet de Corea del Nord criden més fort", reclamen els components del Pony Pisador. La banda sonora del Senyor dels Anells agafa el relleu entre crits de "to Isengard!".
Prop de dues hores de concert porten a una pausa per discutir amb els fans, o no tant fans, que els acusen de desafinar o per explicar acudits. L'embranzida justa per cantarTot és part de ser un Pirata, la cançó més coneguda del grup i que provoca un ritme frenètic al xat. Amb tothom a la butxaca, els membres del grup proposen un concurs d'esternuts telemàtic i demanen als espectadors que els enviin vídeos. Seguidament, arriba l'esperat moment en què apareix el menhir. "Menut, per portar-lo a l'institut", com diu la cançó. Les cançons passen a segon pla i pel xat el grup comença a dinamitzar una enquesta per planificar un següent concert. Mentre els espectadors reclamen fer un Doodle, el grup promet una didàctica explicació sobre el cant harmònic que acaba esdevenint una olla de grills. A una altra olla, la de Twitter, apareix el hashtag #CovidPisador.
L'ambient tabernari s'apropia de l'streaming mentre segueixen desgranant diferents cants harmònics i al xat es reclama la interpretació de la cançó infantil ElGegant del Pi. "Podem parar de dir que estem en un concert i fer-nos uns porros?", reclama un dels membres del grup. "Fem la nostra vida en streaming", li respon l'altre, mentres un tercer arrenca amb el cant infantil que acaba en no res.
Ja no hi ha instruments en pantalla i, a poc a poc, a les portes de la mitjanit, el concert de confinament es va fonent entre el desvari propi dels after hours. Encara restaran alguna cançó esporàdica per tancar una vetllada 2.0 que ha volgut ser una nota de color i humor enmig la saturació informativa i la preocupació generalitzada dels darrers dies. Unes gotes de rauxa enmig del seny al qual obliga el coronavirus. "Foto de grup" i fos a negre.