Estònia

«La digitalització té un efecte d’harmonització i d’equilibri social»

Els estats haurien de centrar-se a impulsar la digitalització en l’administració i deixar les innovacions en mans de l’economia privada, opina la presidenta d’Estònia Kersti Kaljulaid.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Estònia és considerat un país model de la digitalització. L’administració pública està completament digitalitzada, tots els serveis oficials estan disponibles online. Kersti Kaljulaid, de 49 anys, va estudiar biologia i economia, i és presidenta de la república bàltica des del 2016. Abans d’ocupar aquest càrrec, va treballar durant tretze anys al Tribunal de Comptes Europeu i, abans d’això, per a un banc i per a una empresa de telecomunicacions. A més, de tant en tant feia de moderadora en un programa de ràdio.

Senyora Kaljulaid, Estònia, amb 1,3 milions d’habitants, ha creat quatre start up, cadascuna amb un valor que ja supera els mil milions de dòlars. Alemanya és seixanta vegades més gran i només compta actualment amb nou d’aquestes empreses anomenades «unicorn»...

Amb tot el respecte, el nostre barem no és Alemanya sinó més aviat San Francisco i l’Àrea de la seua Badia. I seguint aquesta comparació, podem estar orgullosos de la nostra renda per càpita.

Els empresaris estonians són molt més creatius?

La diferència no es troba en la creativitat dels empresaris. El nostre govern és més innovador.

Això sona a «política industrial més activa», com la que vol instaurar el ministre d’economia alemany Peter Altmaier. L’estat hauria d’encarregar-se de fer innovacions?

Oh, no! Els estonians creiem en el lliure mercat. La feina del govern és aconseguir un marc jurídic modern. De la resta, se n’ha d’ocupar l’economia privada. El sector públic no hauria de liderar de cap manera les noves tecnologies. No ho pot fer. Això es veu ara fins i tot en sectors dominats per l’Estat durant molt de temps, per exemple la tecnologia militar. A més, les empreses privades desenvolupen les noves tecnologies cada vegada més. En intel·ligència artificial, Google n’és el líder mundial i està molt per davant de totes les autoritats i els governs. Llavors els estats no poden investigar i desenvolupar per si sols, però s’han d’assegurar que participen en aquests desenvolupaments i que puguin utilitzar-los quan sigui necessari, fins i tot en l’àmbit militar.

Llavors què és el que entén vostè per governar de manera innovadora?

Recordo el final dels anys 90, quan encara era consellera del primer ministre. Ja ens havíem adonat que, com a país petit i encara molt pobre, la nostra oportunitat es trobava en dos megatendències: les tecnologies de la informació (IT) i la genètica. Llavors vam fundar, amb un finançament inicial de tres milions d’euros, el Centre Estonià del Genoma per millorar la salut de la població i reduir els costos. Al final d’aquest any, un 20% dels estonians ha fet servir la nostra oferta d’anàlisi d’ADN i saben a quines malalties són propensos i com poden prendre les precaucions adequades. Jo tinc un alt risc de patir diabetis tipus 2, per cert, i això ho sé gràcies a la meua anàlisi. I per això evitaré tenir sobreprès.

Els estats haurien de centrar-se a impulsar la digitalització en el seu àmbit de competències?

Ho han de fer si no volen quedar-se obsolets dins el món digital, i s’han d’afanyar. En el món analògic, els governs encara emeten passaports i documents d’identitat. En el digital, Facebook i Google són els proveïdors d’identitat més grans, i els seus comptes d’usuari obren l’accés a altres serveis. Però de cap de les maneres no podem deixar la qüestió de la identitat digital en mans de les empreses. Els governs han de reconquerir aquest camp, i llavors podria i hauria d’haver-hi una cosa semblant a una App-Store del govern, on els desenvolupadors ofereixin els seus propis serveis basant-se en aquesta identitat digital.

Estònia és conegut com a un lloc de naixement d’empreses emergents i com a pionera de l’administració digital i moderna. Crear empreses, pagar impostos, matricular cotxes, consultar l’historial mèdic...tot això es pot fer online. Com d’avançats aneu respecte d’Alemanya?

Això és fàcil de mesurar: vam introduir els documents d’identitat digitals l’any 2000. Van passar sis o set anys fins que una massa crítica de ciutadans es va decidir a utilitzar-los. A Alemanya fa poc que s’han començat a introduir. Llavors parlem d’una diferència de gairebé vint anys. Quan vam començar, no ens ho podríem pas haver imaginat. En aquell temps, vam pensar que necessitaríem a tot estirar de tres a cinc anys sent realistes. No havíem comptat que les grans economies nacionals s’haguessin permès caure tan enrere en la digitalització. 

L’any 2000 el llavors canceller Gerhard Schröder va prometre als ciutadans alemanys que aviat podrien fer tots els tràmits administratius importants online. Què ha fallat ,segons vostè?

Bé, el govern alemany va posar en pràctica les quatre reformes Hartz, que va ser de fet una acció innovadora, i llavors l’altre 50% probablement es va quedar pel camí. Però ara veig molt moviment. Sí, aneu per darrere, però, quan un país tan fort i tan ric en recursos realment decideix posar en marxa un pla, funciona. Ja és hora.

La vostra vida diària profundament digitalitzada té repercussions en l’economia nacional que es puguin mesurar?

Només amb la possibilitat que els documents i el actes administratius es puguin signar de manera electrònica, estalviem cada any més o menys un 2% del PIB. Això és gairebé el mateix que les despeses de defensa. Però també invertim any rere any aproximadament un 1% per a continuar desenvolupant les nostres ofertes de serveis governamentals online. I ho hem de continuar fent.

Encara ho necessiteu? Si ja ho anuncieu amb la vostra posició líder dins d’Europa.

Les exigències dels ciutadans augmenten. Per exemple, volen que l’Estat els informe activament per endavant quan falti poc perquè el passaport o altres documents oficials caduquin. Molts tampoc no entenen perquè encara han de sol·licitar determinats serveis. Per això, existeix ara un subsidi de prova per a ancians que viuen sols, automàtic i sense necessitat de sol·licituds. Els ciutadans ni tan sols han de saber que hi tenen dret. Les nostres inversions són diners que hem gestionat bé. Ens hem adonat que especialment les petites i mitjanes empreses se’n beneficien molt. I la digitalització també té els efectes secundaris socials desitjables.

Fins a quin punt? Molts temen que agreujarà una divisió social.

Quan vam digitalitzar l’administració als anys 90, també ho vam fer perquè els estonians volien prestacions socials com les que tenien els estats nòrdics. Això no ens ho podíem permetre. Per tant, volíem que com a mínim accedir als recursos i a les prestacions existents fos més fàcil i més còmode. Les que més se’n beneficien són les dones, perquè també a Estònia són les que principalment s’ocupen dels nens i els familiars dependents. Amb la desburocratització s’estalvien un quantitat de temps considerable, en aquest sentit la digitalització té un efecte d’harmonització i d’equilibri social.

A un alemany li sonarà gairebé a eufòria exagerada. El document d’identitat digital d’Estònia és obligatori, què ocorre amb els ciutadans que se sentin aclaparats o que el rebutgin?

L’experiència ens diu que la tecnologia no divideix. Però has de portar la població amb tu. Per exemple, al començament hi havia formació especial per als ciutadans de la tercera edat per tal que poguessin entendre els serveis digitals. A més, proveïdors privats com els bancs han facilitat ofertes gratuïtes per als usuaris dels documents d’identitat digitals.

L’economia estoniana creix enormement des de fa anys, però la participació del sector de les tecnologies de la informació en l’economia nacional és inferior al 10%. Se subestima el milacre digital estonià?

No, perquè la digitalització arriba a tots els sectors. Observem les operacions forestals estatals. Fan servir una tecnologia de bases de dades desenvolupada a Estònia. S’hi registren les existències totals de fusta, i quan algú compra una taula pot veure en quina part del país ha crescut la fusta que s’ha utilitzat. Però l’augment de la productivitat no es registra en el sector TIC sinó en la industria de la fusta, i també en altres sectors. La veritat és que guanyem terreny en termes de productivitat, però moltes empreses alemanyes encara són molt per davant de nosaltres aquí.

On i com troben personal les empreses emergents d’Estònia amb un nombre d’habitants tan petit? La falta d’experts en TIC es considera un motiu d’endarreriment a Alemanya.

Facilitem a persones d’altres lloc que puguin treballar per a empreses estonianes. La nostra economia digital no està ancorada en un únic lloc, les empreses poden buscar personal on la feina siga més barata o on hi haja una taxa d’atur alta: hem eliminat rigorosament tots els obstacles i limitacions legals. El meu fill treballa ara en projectes TIC per a Orient Mitjà i Àfrica, i els seus programadors són en algun lloc del sud d’Europa. També disposem d’autoritzacions de treball especials per a treballadors d’empreses emergents i el programa E-Residency, amb el qual es pot crear una empresa a Estònia des de qualsevol lloc del món. A causa del Brexit tenim ara una demanda creixent per part dels britànics. Amb el programa «Career Hunt» convidem experts internacionals en TIC a Estònia per a una entrevista de feina i ens encarreguem de les despeses del viatge.

Però amb el curs de digitalització no us torneu massa dependents de les TIC? Al cap i a la fi, els atacs cibernètics gairebé van paralitzar el país temporalment al 2007. Alguns fins i tot parlaven de la primera vertadera guerra cibernètica.

De fet, ho va ser. En aquell temps van haver-hi manifestacions de la minoria russa del país, durant les quals es van trencar vidres i es va calar foc a cotxes. I acompanyant-les van venir aquests atemptats cibernètics de Rússia, cosa que va ser una novetat. Des d’aquell moment hem protegit el nostre sistema encara millor, però com a estats al final necessitem un acord internacional per regular conflictes com aquests. Apagar internet de segur que no pot ser la solució. Brètols hi ha ara tant a internet com al carrer.

 

Traducció de Jasmí Pérez Montava

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.