"El 'turisme sostenible' és un oxímoron"

-Aquest dimecres s'inaugura Fitur. 2020 ha sigut el setè any consecutiu de rècord turístic. Se'ns ha anat de les mans açò del turisme?
El turisme és una indústria que es basa en el creixement continuat i que, a més a més, en els darrers anys s'ha alimentat de la crisi econòmica. Ha estat i és un sostenidor del sistema econòmic global i del capitalisme. Del turisme de costa hem passat a un procés de turistificació de tot arreu, de tots els espais. Assistim a un overtourism, és a dir, a una massificació, una saturació de la pressió turística. El problema, en realitat, no és del tot nou però ha estat en l'última dècada que s'ha visibilitzat el malestar que genera el creixement turístic constant i el paradigma desenvolupista en el qual s'inscriu, segons el qual el turisme sempre és sinònim de desenvolupament.

Ens estem passant a nivell material i s'està generant un problema a les ciutats que té a veure amb el turisme, però que sobretot té a veure amb la hipermobilitat. Avui les ciutats acullen noves realitats: turistes, sí, però també estudiants internacionals, freelances, nòmades digitals, ciutadans del nord d'Europa que busquen millors condicions de vida,... S'està produint el que anomenem una turistificació intangible.

-A Espanya el turisme ha estat un vector fonamental per a la recuperació econòmica. Quan cap altre sector funcionava, el turisme creixia a bon ritme. 
Hi ha un discurs que indica que el turisme és una font econòmica fonamental per al país. El mateix es pot dir a Catalunya. Això és innegable: genera llocs de feina i activitat econòmica. Hi ha un altre discurs que critica al turisme. El que ens hem de preguntar és quin tipus de llocs de treball es generen? Són llocs de feina ben pagats, dignes, temporals, hi ha igualtat de gènere en el mercat laboral? El turisme com qualsevol altres sectors té efectes negatius.

-Una de les conseqüències d'aquests efectes negatius és l'aparició del que alguns han volgut anomenar 'turismofòbia'.
El terme turismofòbia sorgeix per deslegitimar els moviments socials i la crítica ciutadana d'aquells que reivindiquen que les ciutats han de ser llocs per viure-hi. Ha existit una estratègia velada per fer una instrumentalització política de les protestes. També hi ha contribuït el sensacionalisme mediàtic. Crec que l'ús incorrecte que s'ha fet del terme turismofòbia ha eclipsat la tasca, les crítiques i les propostes alternatives que s'han realitzat des dels moviments socials i veïnals. Aquestes crítiques sorgeixen al mateix temps que emergeixen les reivindicacions de les Kellys o alhora que a Barcelona apareix l'Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible. Han sigut anys d'un fort debat sobre el model turístic, almenys a Barcelona, però també a llocs com a Palma.

-Primer el turisme incidia en les zones costaneres i unes poques ciutats. Ara en canvi el turisme impregna totes les realitats urbanes. Té límit aquest procés?
No, perquè a més com més destinacions madures hi ha, més busquem noves destinacions. El turista vol anar on no hi haja turistes. Tot plegat ens situa en una espècie de cercle viciós, en una fugida continua. Busquem llocs autèntics i poc massificats però el que provoquem anant a aquests llocs és la seua turistificació. El que estem fent des de la democratització dels viatges és provocar processos de turistificació no només de ciutats globals -com podrien ser Amsterdam, Nova York, París o Londres- sinó també de ciutats de la perifèria que acaben convertint-se en destinacions. El turisme urbà ha traspassat la frontera de les ciutats globals i hi ha una cursa entre ciutats per fer-se notable. Assistim a una brandització de les ciutats com a productes i atractius turístics.

Tot plegat ha generat un malestar envers el turisme. Però els responsables públics han posat moltes energies en implementar mesures per millorar i fer més eficients les destinacions turístiques, així com per optimitzar l'experiència turística de cara als visitants. En aquesta lògica, l'espai públic es converteix en una mercaderia al servei del visitant.

-Constatat que tot plegat s'ha sobredimensionat, creu que caldria una regulació global? Caldria establir quotes turístiques?
El tema de les quotes és prou polèmic perquè no podem frenar la mobilitat global, però caldrà pensar en maneres més sostenibles de moure'ns. Cal posar a sobre de la taula els problemes de contaminació que generen els ports i els aeroports i incorporar i conscienciar-nos sobre aquestes externalitats negatives que genera la democratització del turisme.
El problema és que el turisme té efectes sobre el dret a l'habitatge, el gaudi de l'espai públic, la igualtat de gènere, la precarització de les condicions de treballs, la transformació del teixit comercial, la generació de residus,... Tot plegat ens hauria de qüestionar a propòsit de si l'actual nivell de mobilitat turística és sostenible. És un debat que, crec, estem evitant.

-Incorporar les externalitats negatives al preu que paguem per viatjar segurament significa encarir els preus. Això no suposa, però, elititzar el turisme?
Aquesta és una qüestió molt complicada d'abordar. És parla molt del turisme de qualitat però el turisme de qualitat no significa un turisme més sostenible. El turisme de qualitat és una manera d'elititzar fluxes i mobilitat per promoure consums elitistes. Fins ara no hi ha cap investigació que indique que aquest és un model més sostenible o que provoque un repartiment més equitatiu dels ingressos.

-A Barcelona, l'Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible ara es diu Assemblea de Barris pel Decreixement turístic. Com s'ha d'interpretar aquest canvi de nom? Diria que el turisme mai no pot ser sostenible?
Per a ells no ho és. Parlar de turisme sostenible és un oxímoron. Si no canviem la manera de moure'ns i no trobem formes més sostenibles, no podem parlar de turisme sostenible. Ho han advertit els grups ecologistes: un creuer pot contamina més que tots els cotxes d'una ciutat. Per tant, és un contrasentit prohibir els vehicles que contaminen però alhora fomentar l'arribada de creuers o de més vols low cost.

-A Barcelona, que rep anualment vuit milions de turistes, es vol ampliar l'aeroport del Prat. És això congruent amb la voluntat de gestionar l'arribada del flux turístic?
Una cosa i altra són contradictòries. La qüestió és que no podem barrar la mobilitat però hem de ser capaços d'organitzar-la, planificar-la, governar-la. No es tracta de posar quotes als fluxos turístics però sí de governar-los. I això passa, en primer lloc, per deixar de percebre els espais urbans com una mercaderia. Les ciutats han passat de ser llocs per a la reproducció social i han esdevingut part de la dinàmica de producció i consum del capitalisme.

-Com qualificaria la gestió turística d'Ada Colau a la ciutat de Barcelona?
El resultat de la seua gestió en aquesta matèria és agredolç. D'una banda han posat el tema a sobre de la taula amb valentia. Hi ha batalles que s'han guanyat i altres que s'han perdut, com ara la proliferació de terrasses, on el gremi de restauració ha posat molta pressió per eixir-se'n amb la seua i s'ha acabat amb una reforma que va en contra del que definien les plataformes veïnals.
Per altra banda el Pla Especial Urbanístic d'Allotjament Turístic (Peuat) era una reforma en la bona direcció a la qual li han mancat recursos i fons públics. No s'explica que s'hagen regulat les llicències però continuen existint el doble de llicències oficials. Encara resta feina per fer; queden molts desafiaments per poder gestionar i governar un sector i una activitat econòmica que provoca moltes externalitats.

-Ara mateixa el turisme és ingovernable?
La mobilitat és ingovernable; el turisme com a sector ha de poder ser governable. És un repte difícil. Calen especialistes, compromís polític... Moltes voltes, ara que es parla de desconcentració, es parlen de decisions tècniques. Cal una governança política en aspectes que fins ara s'han abordat des de l'àmbit de la tècnica.

-A Catalunya ja fa molts anys que s'aplica la taxa turística. Al País Valencià la Generalitat Valenciana es nega a obrir aquest debat. Amb l'experiència catalana a sobre de la taula, creu que té sentit aplicar una taxa turística?
El gran problema de la taxa turística és que no sabem com s'inverteixen els diners que es recapten. A la taxa li cal governança participativa i transparència perquè ara mateixa és una manera de traure-li valor al sector turístic sense que haja tingut repercussions positives sobre els veïns. Moltes voltes la taxa turística ha estat utilitzada per a promoció turística, la qual cosa ens situa un cercle viciós. Els diners procedents de la taxa cal que es destine per a instal·lacions ciutadanes, espais públics,...