La jugada electoral de Pedro Sánchez era molt arriscada. Només ell i el seu cercle més íntim es mostraven segurs davant la possibilitat d’augmentar amb força els 123 diputats que van aconseguir el 28 d’abril. Llavors, el PSOE va duplicar el PP, segona força, que va quedar totalment enfonsat en 66 diputats. Lluny d’augmentar la diferència o de reforçar el bipartidisme tradicional, la segona convocatòria d’eleccions ha tingut un clar triomfador.
La ultradreta de Vox passa de 24 a 53 diputats i s’aproxima als tres milions d’electors. No era estrany que els seus militants, eufòrics, protagonitzaren actes festius en cadascuna de les seus del partit ultra en què s’ha viscut la nit electoral. Vox serà el tercer partit més votat i es queda a només quatre diputats dels que va obtenir Ciutadans el 28 d’abril. Els d’Albert Rivera, de fet, han estat, amb diferència, el partit més damnificat. Dels 57 escons de l’abril passen, només a 10 parlamentaris, situant-se fins i tot per sota de forces territorials com ara Esquerra Republicana, que obté 13 representants només a Catalunya: tres més que Ciutadans a tot Espanya.
Les enquestes ja vaticinaven un ascens espectacular de Vox. Hi havia qui situava aquesta pujada en la situació viscuda les darreres setmanes a Catalunya, en el context post-sentència, amb aldarulls i manifestacions continuades. També cabia la possibilitat d’un efecte a l’andalusa: que Vox traguera rèdit d’una desmobilització electoral de l’esquerra. Alhora, la incapacitat de Ciutadans per exercir com a desllorigador quan sumava majoria amb el PSOE el passat abril, ha fet abaixar els taronges a la irrellevància parlamentària. Són tres factors que, amb més o menys intensitat, han catapultat la ultradreta.
Però sobretot, qui l’ha catapultada ha estat una repetició electoral que gairebé ningú no ha entès. Pedro Sánchez tenia la garantia de poder formar Govern després dels resultats del 28 d’abril. Els seus 123 diputats, amb els 42 d’Unides Podem feien necessitar els vots d’un partit independentista per desblocar la investidura. Esquerra Republicana es va oferir i va ser la força que més va insistir per liderar aquesta operació que mai no va ser possible. Ara, Sánchez i Iglesias, amb la tímida irrupció d’Íñigo Errejón -tres diputats-, necessitarien el suport de 18 diputats d’altres forces polítiques. El PNB en té set. Partit Regionalista Càntabre, Teruel Existe i Coalición Canaria en sumen quatre. Els altres sis diputats també hauran de procedir d’Esquerra Republicana -13-, de Junts per Catalunya -vuit- o de la CUP, que en té dos. Després del 28 d’abril, Sánchez només necessitava un diputat incòmode per ser investit. Ara, després de la sentència i amb el context molt més tens, aquesta operació serà molt més complicada des de les dues parts.
Per tot això, com que la dreta queda ben lluny dels 176 diputats que donen la majoria absoluta -PP, Vox i Ciutadans en sumen 152- i com que res no fa pensar que els dos principals partits de l’esquerra no canviarà res per teixir una entesa, el futur polític de l’Estat espanyol passarà per una gran coalició entre PSOE i PP... o per unes noves eleccions. El PP, amb una campanya molt més moderada que la de l’anterior primavera, ha sumat 22 diputats, però es queda en 88: un resultat insuficient per a una formació que, fa ara un any i mig, ni en els pitjors malsons hauria imaginat aquest esdevenir.
Podem, que baixa de 42 a 35 diputats, evidencia que al seu darrere té una gran quantitat de votants fidels que mai no fallen. Tampoc en un context propens a la desmobilització.
L’independentisme triomfa a Catalunya
El 28 d’abril, els partits independentistes sumaven 22 diputats del 28 que es trien a Catalunya. Enguany, amb un nou actor, la CUP, els diputats són 23: Junts per Catalunya suma vuit representants, un més que a l’abril, i la CUP irromp amb dos. Una aparició, la de la CUP, que ha entrebancat un creixement d’Esquerra Republicana, que tot i guanyar les eleccions a Catalunya, passa de 15 a 13 diputats. En Comú Podem resisteix l’entrada de la CUP i es manté amb set diputats. Com a la resta de l’Estat, el gran fracassat de la nit és Ciutadans, que passa de cinc a dos diputats. El PSC es manté com a segona força amb 12 diputats catalans. Vox i PP passen d’un a dos representants. L’independentisme, però, es queda amb un resultat curt si atenem expectatives: hi havia qui esperava superar el 50% dels vots al Principat. S’ha quedat a prop, però no ho ha aconseguit.
Errejón no fa créixer Compromís
Com a la resta de l’Estat, Vox ha estat el triomfador al País Valencià, que passa de tres a set dels 32 escons que es trien entre el Sénia i el Segura. El PP puja de set a vuit i el PSOE manté l’embat igualant els 10 diputats. Unides Podem perd un i passa de cinc a quatre. Ciutadans, el gran fracassat, passa de sis a dos. Compromís, però, tampoc no ix ben parat d’aquestes noves eleccions. L’aliança amb Més País, el partit d’Íñigo Errejón, no ha millorat els resultats dels valencianistes, que mantenen l’únic diputat que tenien al Congrés. De fet, el doble de valencians han votat Unides Podem, un partit sense referència valenciana.
Illes Balears, escenari quasi idèntic
La gran novetat que hi ha hagut a les Illes ha estat que l’escó aconseguit per Ciutadans el 28 d’abril ha anat a parar a Vox, que passa d’un a dos representants. El PSOE també en perd un, passant de tres a dos, i se’l queda el PP, que es queda amb dos escons, els mateixos que Unides Podem i Vox.