Núñez Feijóo sap que no som ningú

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Un dia qualsevol, Alberto Núñez Feijóo, president d’una comunitat autònoma, Galícia, regida pel Partit Popular, la nineta dels ulls -tampoc no ens escandalitzem: la terra tira- de Mariano Rajoy, fa emprar un d’aquells desdejunis amb periodistes a Madrid dels presidents autonòmics per pixar-se a sobre del País Valencià. Sense venir a compte -o sí, ara veurem-, Feijóo, un dels dirigents millor col·locats per succeir Rajoy, criticava el govern valencià per la seua reivindicació d’un millor finançament i etzibava que Ximo Puig «hauria d’estar agraït» per haver-li condonat, suposadament, 11.000 milions en interessos. Uns dies després, la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaria matisava a València que la quantitat citada per Feijóo corresponia a 11.400 milions d'euros en interessos estalviats (no condonats), corresponents al Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), segons un informe del Ministeri d'Hisenda. Els números, però, són molt sofrits: divendres, el conseller Vicent Soler denunciava en el Parlament que el FLA i unes altres línies de crèdit li han costat als valencians 2.000 milions d'euros en interessos des del 2012. 

El PP valencià respirà gràcies a la intervenció de la vicepresidenta. Puig protestà enèrgicament, per dir-ho així, i uns dies després demanà del govern central la reforma del sistema de finançament sense enfrontar comunitats i sense emprar un president autonòmic per embolicar la troca, en referència a Feijóo. La confrontació entre comunitats és dolenta, sostenia el president valencià. Però en una ofensiva-defensiva sense precedents del Botànic, si em permeten la ironia, Compromís acabà de reblar el clau denunciant que Galícia ha estat la comunitat més beneficiada per Rajoy des que ocupa la Moncloa. Segons els càlculs dels valencianistes, front als 200 milions d'euros d’inversió per habitant en el País Valencià durant el període 2012-2017, Galícia n'hauria rebut 1.200. Afegirem nosaltres que, en qualsevol dels casos, el FLA s'empra per part del govern de Rajoy com un corda que estira a conveniència. Un sistema que seria innecessari, segurament, amb un finançament adequat. I les guerres de xifres no oculten el fons de la qüestió.

Allò substancial no és si el president gallec va improvisar la diatriba, si estava orquestrada amb Moncloa, si responia al context propici generat pel conflicte amb Catalunya per ofegar qualsevol tipus de dissidència territorial o si, simplement, era una estratègia per llançar la pilota cap endavant i ajornar pels segles dels segles el debat sobre el nou model de finançament, una qüestió que preocupa els valencians, els illencs, els murcians, els andalusos i poca cosa més, perquè Catalunya juga en una altra pantalla i la resta de comunitats no volen ni parlar-ne. 

No és aquesta la qüestió. El fet més dolorós és que Feijóo sap que atacar el govern valencià no té conseqüències. No li perjudica -ben al contrari: potser li done vots a casa-, no genera cap conflicte territorial significatiu i sap que a Madrid, amb aquell discurs, tallarà les dues orelles i la cua i farà la volta a la plaça. A més, ara mateix Feijóo té un pes específic a l’Estat que supera el de Ximo Puig i Mónica Oltra junts. I per cert: tampoc no consta que els socialistes gallecs o el BNG hagen posat el crit en el cel per l’atac al govern valencià. No els interessa.

Al País Valencià, mentrestant, s’esquerda el fràgil consens polític i social al voltant del tema del finançament. El PP es va esborrar de la considerable manifestació del passat 18 de novembre, aquella que passà desapercebuda a Espanya -tapada per una protesta extremenya per un millor servei ferroviari-, perquè a Gènova aquestes extravagàncies estan molt mal vistes. I ara, la Confederació Empresarial Valenciana (CEV) ha anunciat que no acudirà a la tímida reivindicació el dia 13, al Ministeri d’Hisenda, per lliurar les 7.000 signatures d’un manifest de la societat civil valenciana. Sembla que amb la reunió mantinguda aquesta setmana pels empresaris valencians amb Soraya Sáenz de Santamaría ja està tot fet. No vull ni pensar quin cas els podia fer la vicepresidenta el dia que es ventilava si Carles Puigdemont acudiria o no al Parlament de Catalunya. 

El resum de tot això és que el País Valencià no és res, en el context estatal. El minut de glòria (estèril) de Compromís votant en contra del concert basc ja ha passat. No se’ns escolta. No som ningú. I això ho sap Feijóo. I per això es permet fer sang. Ho sap ell i ho sabem tots nosaltres.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.

Xavier Aliaga
Xavier Aliaga

Periodista a EL TEMPS i escriptor. Guanyador del premi Andròmina dels Octubre i del Joanot Martorell. És autor de Vides desafinades i El meu nom no és Irina. Amb Les quatre vides de l'oncle Antoine, la darrera novel·la, ha guanyat el Premi Pin i Soler i el de la Crítica dels Escriptors Valencians.