Una nova edició d’A la recerca del temps perdut arribarà a les llibreries. Proa aprofita que llança per primera vegada el tercer volum de l’obra -que en té un total de set- per publicar els dos primers -que van passar desapercebuts en el seu moment en una edició de butxaca- amb tapa dura i dins de la col·lecció A tot vent. Així Proa reprèn la persecució de l’altra editorial que també vol publicar la traducció completa (Viena Edicions), i que la supera per dos volums. Ja ha publicat el cinquè (La presonera).
La traductora de l’edició de Proa és la també periodista i escriptora Valèria Gaillard, que comença reivindicant l’interès de l’obra de Proust i l’humor d’alguns passatges. «A la recerca del temps perdut -explica- és bàsicament la història d'una vocació per l'escriptura. El protagonista i narrador va descrivint diferents models d'artistes fins que sap sobre què vol escriure i com vol escriure». Al llarg de la monumental obra, el personatge «va creixent, va perdent el temps -visitant, per exemple, els salons de l’aristocràcia i la burgesia-», fins que finalment «se n’adona que està està escrivint sobre la seva pròpia vida tot recreant-la, fent-la una obra d’art».
En aquest tercer volum nou de trinca (El costat de Guermantes), el personatge ja és «un narrador jove que s'ha instal·lat a París i s'enamora de l'aristòcrata de moda, la més viperina, i a través d'ella coneix els salons d’aquesta aristocràcia en decadència». Apunta Gaillard que, al llarg de l’obra, és contínua la comparació -i la contraposició- entre els ambients burgesos i els aristocràtics.
L’autora també defensa que, en contra de la fama d’obra feixuga d’A la recerca del temps perdut, hi ha escenes molt humorístiques. Posa com a exemple una d’aquest tercer volum que narra la visita d’un aristòcrata a l’àvia del personatge, que està agonitzant al llit. Una situació dramàtica que esdevé còmica «perquè l’aristòcrata -assenyala Gaillard- espera que es reconegui l’honor que representa la seva presència a la casa mentre la família va de corcoll perquè la mort de la senyora és imminent».
Pel que fa a la traducció, Gaillard destaca abans de tot que la llengua de Proust «no era un francès refistolat i utilitzava un registre gairebé oral». Precisament la complicació sintàctica de les frases de Proust «amb subordinades i passant d’un tema a l’altre» és la seva manera de reproduir l’oralitat. Fins i tot, recorda la traductora, a Proust se li va acusar «d’utilitzar la llengua de les minyones». En conseqüència, Valèria Gaillard ha fet servir «un model de català molt planer i actual perquè crec que és el més adient».
Un altre dels temes que apareix a El costat de Guermanteses l’Afer Dreyfus, el cas d’antisemitisme que va enfrontar els francesos a finals del segle XIX i començament del XX i que ha estat el tema de l'última pel·lícula de Roman Polanski. Proust era jueu per part de mare i s’hi va posicionar al costat de Dreyfus, el militar que va ser falsament acusat de facilitar informació reservada a Alemanya.
L’editor de Proa per aquesta obra, Jordi Cornudella, va recordar que els dos anteriors volums d’A la recerca del temps perdutes van publicar directament a LaButxaca en un moment que algunes novetats es publicaven directament en format butxaca. Aquest llançament va tenir poc ressò i per això ara Proa ha decidit llançar els tres primers volums en format llibreria, amb tapa dura i dins de la col·lecció A tot vent, que reuneix molts altres clàssics de la literatura universal.