Primer fracàs de Pablo Llarena en el nou intent d’extradir els consellers catalans a l’exili. Aquesta mateixa setmana emetia noves euroordres de detenció contra Clara Ponsatí, Lluís Puig i Toni Comín. Els dos darrers resideixen a Bèlgica mentre que l’exconsellera d’Educació ho fa a Escòcia, on treballa com a professora universitària.
Ha estat, precisament, la justícia britànica la que ha rebutjat tramitar l’euroordre contra Clara Ponsatí. L’acusació de sedició és una desproporció d’acord amb la legislació britànica, segons els tribunals del país on viu. La resposta arribava només dos dies més tard de l’emissió de l’euroordre de detenció. Segons s’ha sabut, la negativa era coneguda a través d’un document que rebia la unitat de cooperació policial europea que depèn del Ministeri espanyol d’Interior.
L’organisme que ha rebutjat aquesta tramitació ha estat l’Agència Nacional Contra la Delinqüència del Regne Unit. Minuts abans, curiosament, s’havia fet públic que s’ajornava la compareixença de Clara Ponsatí davant el jutge britànic el 14 de novembre per resoldre el tràmit. Una resolució que finalment s’ha anticipat contra els interessos del jutge instructor i de la Fiscalia espanyola.
El mateix organisme que ha determinat la «desproporcionalitat» ha demanat més informació sobre l’historial de Ponsatí en matèria delictiva per mirar si cal reconsiderar la decisió. A més, els advocats britànics que han pres la decisió ressalten que en l’euroordre hi ha contradiccions com ara el fet que el delicte de sedició, pel qual la consellera a l’exili és reclamada, només és mencionat dues vegades en l’escrit sense cap claredat. Destaca, entre més coses, que l’escrit de l’instructor inicia el relat dels fets en desembre de 2012, quan Ponsatí no va ser nomenada consellera fins l’estiu de 2017.
La resta d’exiliats
De moment, la vista sobre Carles Puigdemont a Bèlgica s’ha ajornat al 16 de desembre. Els seus advocats confien en una nova negativa de la justícia belga. Prompte, Toni Comín i Lluís Puig, acusats tots dos de malversació i el primer també de sedició, compareixeran també davant la justícia belga per posar-se a la seua disposició i mirar d’evitar la detenció i posterior entrega. Ho faran, segurament, seguint les mateixes passes que el president a l’exili, el primer sobre qui va caure una euroordre de detenció, emesa el mateix dia que el Suprem va publicar la sentència.
Meritxell Serret, acusada només per desobediència, encara no ha rebut cap euroordre. Tampoc Marta Rovira ni Anna Gabriel, totes dues a Suïssa, no han estat reclamades.
En tots els casos, no s’espera que l’euroordre es resolga abans d’uns mesos, pel que el tràmit tornarà a ser llarg, com en les anteriors ocasions.