Quinze anys després és molt més difícil predir les conseqüències de l’alta participació a Catalunya per diverses raons: per la recent sentència del Tribunal Suprem (TS)als líders del procés, per la intensitat dual en la reacció de l’independentisme, per la resposta policiali per com afectarà això als partits a Catalunya. Previsiblement, segons les enquestes, ERC tornaria a guanyar les eleccions a Catalunya -com a l’abril- i el conjunt de l’independentisme podria superar els partits estatals. El PSC, per la seva banda, podria quedar en segon lloc, segons algunes enquestes, una posició que reforçaria la posició del PSOE a nivell espanyol. Si, en cas contrari, el PSC retrocedís sensiblement com a conseqüència de la sentència o l’actuació policial, els resultats del PSOE se’n ressentirien força.
Tradicionalment, els resultats del PSC a Catalunya eren indicadors d’un bon resultat del PSOE a l’Estat. En aquelles eleccions que Aznar va perdre i Rodríguez Zapatero va guanyar per primer cop, el PSC va aconseguir 21 diputats. A les següents, el 2008, en va obtenir 25 i ZP va tornar a ser president. L’arribada de Rajoy al Govern es produí el 2011, quan el PSC es va quedar en 14 diputats. I en les següents convocatòries el PSC es va enfonsar, amb 8 (2015) i 7 (2016). El passat més d’abril va remuntar lleugerament fins als 12, però la vintena que implicava una victòria còmoda del PSOE queda lluny. El bipartidisme s’ha trencat i la política obliga a pactar i cedir.
Interpretar el CIS.
L’enquesta més fiable de les publicades pel nombre de consultats i la qualitat de les dades -una altra cosa és que s’hagi pogut cuinar interessadament- és la que el CIS (Centre d’Investigacions Sociològiques) va fer pública el 29 d’octubre. Segons aquest estudi demoscòpic, el PSOE tornarà a ser el partit més votat de les eleccions i el que obtindrà més escons (entre 133 i 150), molt per sobre dels diputats del PP (74-81) però, en qualsevol cas, insuficient per governar en solitari. Necessitarà igualment d’Unides Podem (37-45) i és molt possible que no sumi amb Ciutadans (27-35), tot i que les àmplies forquilles del CIS deixen obertes totes les possibilitats. Mas País, el partit d’Errejón, n’obtindria entre 2 i 4 i els partits independentistes sumarien entre 21 i 26 (ERC, entre 16 i 18; JxCat, de 4 a 6 i la CUP, 1 o 2). El PSC -termòmetre de la salut del PSOE- es quedaria en 13 o 14 diputats.
El problema d’aquesta enquesta és que no té en compte ni la sentència ni la reacció popular perquè està feta abans que es confirmessin el global de cent anys de presó per als acusats. L’enquesta del CIS es va realitzar en el període de temps justament anterior a la sentència, concretament entre el 29 de setembre i el 13 d’octubre, un dia abans que el Tribunal Suprem es pronunciés, el 14 d’octubre. Per tant, no reflecteix com ha reaccionat l’electorat a l’esmentada sentència.
Per calcular aproximadament quines conseqüències pot tenir la sentència sobre els resultats d’aquesta enquesta del CIS, és molt útil l’estudi que eldiario.es va fer d’una sèrie històrica d’enquestes per veure com, han reaccionat els votants de la dreta espanyola després dels principals moviments del procès, com les manifestacions de l’11 de setembre; la consulta del 9N de 2014 o el referèndum de l’1 d’octubre. En gairebé tots els casos s’aprecia una repuntada de la intenció de vot a la dreta, de vegades lleu i d’altres vegades més pronunciada. En tres casos concrets (la primera manifestació multitudinària de l’11-S, el 2010; les eleccions autonòmiques del 27 de setembre de 2015 i el referèndum de l’1-O) s’aprecia una pujada més significativa del percentatge de votants de la dreta. Curiosament -o precisament per l’actuació policial el dia del referèndum liderada pel Govern Rajoy (PP)- la pujada posterior al primer d’octubre va ser un pèl més moderada que la que va provocar la primera manifestació milionària d’un 11-S (un 5 per cent); en canvi, la victòria independentista del 27-S (2015) va provocar més reacció de la dreta (al voltant d’un 8 o 9 per cent), tot i que el mes següent es va desinflar i es va quedar també al voltant del 5% de pujada.
La hipòtesi que la reacció catalana a la sentència hagi tingut un benefici per a la dreta d’aproximadament un 5% -un supòsit que ben bé podria ser erroni perquè la reacció policial, en aquest cas, estava liderada pel govern (provisional) de Sánchez- s’ajusta prou als resultats que preveuen les últimes enquestes realitzades, com la d’El Mundo, feta pública abans que la del CIS (25 d’octubre) però realitzada després de la sentència (14 d’octubre): Si PP+C’s+Vox sumen un percentatge del 36,6% en l’enquesta del CIS; en la d’El Mundo del 23 d’octubre, la dreta sumava 42,4%, un 5,8% més.
L’única enquesta que es desvia més d’aquest «tradicional» 5% de «reacció» és l’últimíssima de les publicades per El Mundo, la del passat dijous 31 d’octubre. En aquest cas, el percentatge de vot havia pujat fins al 43,9%, és a dir que la dreta pujaria un 7,3% el seu percentatge respecte les eleccions de l’abril. Aquest ascens, que pràcticament els iguala al percentatge de vots (44,9%) que suma l’esquerra espanyola (PSOE+Unides Podem+Més País), sembla superar la tradicional forquilla de vots de la dreta que reactiva el procés català. Això no vol dir que sigui impossible, sinó que pot haver estat provocat per algun altre fet diferent del procés català. Una explicació possible seria l’exhumació de Franco, que s’hauria produït cinc dies abans de l’enquesta. L'altra, que la cuina de l'enquesta doni uns resultats esbiaixats.
La solució, el 10 de novembre.