El president Carles Puigdemont va demanar la mobilització del ciutadans catalans durant la seua compareixènça, desprès de fer-se pública la sentència del Tribunal Suprem contra el els promotors del referèndum de l’1 d’octubre de 2017, i amb la espasa de Damocles d’una possible extradició davant l’euroordre d’extradició recentment dictada. Tan sols dues hores abans de fer un discurs a la seu del Govern català a Brusel.les, el jutge instructor del cas, Pablo Llarena, dictava una nova euroordre, a més d’activar la ordre Internacional i la nacional. Deixava de banda la resta de polítics catalans exiliats, Toni Comín, Meritxell Serret, Lluís Puig, Marta Rovira, Anna Gabriel i Clara Ponsatí, per als quals encara no ha dictat cap demanda de detenció.
El president Puigdemont va comparèixer a la Delegació del Govern Catalunya, acompanyat per la resta de consellers exiliats a BèlgicaToni Comín, Lluís Puig i la delegada de la Generalitat Meritxell Serret, tots ells amb un semblant seriós denotant la preocupació del moment. Puigdemont va llegir un discurs en català, en castellà i en anglès, que va ser interromput amb aplaudiments pel public present, quan va referir-se a la violència de la policia el dia del referèndum de 2017.
Puigdemont va demanar continuar amb el procès d’independència sense violència i amb la via democràtica, la “via catalana”, va dir. A més d’expressar la seua solidaritat amb els consellers condemnats, va fer referència a les formes de repressió de l’Estat espanyol durant el procès, a l’aplicació del 155 que va fer malbé la economia de les gents i al discurs del Rei, que va significar un punt d’inflexió per a la democràcia al posar-se de part de l’aparell repressiu de l’Estat.
A la demanda judicial, on es parla de la «rebel·lia» del president a l’exili, Llarena alçava la suspensió de Puigdemont i Comín còm a diputats al Parlament de Catalunya, atès que sols el delicte de rebel·lió permet la suspensió dels drets polítics de forma preventiva. El jutge instructor es basa en la sentència condemnatòria del Suprem, que s’ha decantat pel delicte de sedició. El jutge conclou que la publicació de la sentència potencia el risc de fugida de Puigdemont, “per les greus responsabilitats que li cauen a sobre i que el poden impulsar a noves iniciatives per a dificultar la seva captura”.
A més, al mateix document, l’instructor emet a Interpol una nova ordre internacional de detenció, per si el president buscara reforçar la seua fugida refugiant-se en altres països que no formen part de la Unió Europea i que, per tant, no han assumit el compromís de cooperació que regeix a dintre de la Unió”.
A continuació d’aquestes línies es reprodueix la transcripció quasi literal del discurs de Puigdemont:
“Condemnant-los a ells, condemnen a més de dos milions de persones que va fer possible el referèndum d’independència de Catalunya. Ho diem amb més força, no hi ha cap delicte, no hi ha cap crim que evite la voluntat del poble català. Posar urnes no és cap crim. Malgrat les condemnes injustes i tan inhumanes, res no ens apartarà d’aquestes conviccions. Avui queda més reforçada que mai la voluntat de viure en un país veritablement lliure, on hi hagi una veritable de separació de poders, on el cap de l’Estat puguem votar-lo entre tots, on ningú no hagi de témer per l’exercici de les seues llibertats, de poder veure respectada la nostra llengua i la nostra cultura, de poder garantir tindre una vida digna, sense por, sense que et controlen, t’espien i t’amenacen.
Alguns dels ciutadans catalans, empresonats, han vist vulnerats els seus drets polítics de forma irreversible. Oriol Junqueras hauria d’haver estat present als ‘hearings’ dels eurodiputats. La resta, haurien d’haver participat com a diputats i senadors o regidors. Només un abús i una arbitrarietat impròpia d’un Estat de dret els ho ha impedit. I cal prendre nota, no hi ha cap operació de propaganda que puga tapar tanta vergonya. S’obre un nou temps on l’exercici de drets i llibertats fonamentals seran perseguits i qualsevol acció ciutadana, el dret d’expressió i reunió queden laminats per la interpretació restrictiva dels que deurien ser els garants i per la sospita de ser una acció de sedició. Això tindrà conseqüències per a tots els ciutadans en general, no sols pels que defensen la independència. No podem resignar-nos com catalans i europeus, perquè la democràcia europea necessita reforçar-se davant la voracitat autoritària que es reforça al món. Hi ha moltes maneres.
La nostra capacitat de resistència es reforça amb el nostre compromís insubornable de la noviolència. Tenim l’oportunitat de demostrar-ho el 10 de novembre. Res no els espanta més que la voluntat popular. Temen la nostra resposta a les urnes i, per tant, respondrem amb mes força que mai. No acceptem la seua recepta d’empresonament i condemnes i arribarem fins al final, fins a que la resposta siga la llibertat. S’han acostumat a amenaçar al poble de Catalunya de forma impune i ens han amenaçat amb el 155. Això ès posar restriccions a tot un poble sense excepció, limitar recursos econòmics i serveis bàsics. I això és una amenaça també als que no estan per la independència.
Avui, l’Estat espanyol no ha articulat cap resposta de diàleg i de respecte, avui toca mobilitzar-nos sense defallir i sense por. Hem tenir el cap més clar i saber que només hi ha una única sortida possible, i és la democràcia. En un Estat on es condemna als dissidents pacífics, la democràcia està empresonada. Apel·lo a tots els demòcrates, perquè diguen prou, davant de l’arbitrarietat del discurs del 3 d’octubre del Rei d’Espanya i el deteriorament irreversible de la democràcia espanyola. L’Europa que calla covard davant de l’atac de Turquia al poble kurd, és la mateixa que calla davant de la violència de l’Estat a un poble que va anar a votar. Tenim moltes maneres de fer ho amb la iniciativa civil. Ara que ja sabem que l'Estat ni dialoga ni fa justícia, tornem a demostrar al món que hi ha una via catalana”.
Tot seguit compareixia l’advocat de Puigdemont, Paul Bekaert, qui va avançar que el procès d’extradició es pot ajornar mesos. L’equip jurídic de Carles Puigdemont ha confirmat que la Fiscalia General de Bèlgica ha rebut la euroordre dictada pel jutge Pablo Llarena demanant la captura, detenció i entrada en presó del president. Malgrat tot, no s’activarà de forma immediata, atès que el jutjat espanyol l’ha enviada sense traduir. A més, es tracta d’un procès molt llarg, de mesos, amb quatre tribunals d’apel·lació i tres de cassació on es pot recórrer a la justícia belga.
En concret, Paul Bekaert explicava que la sentència condemnatòria del Tribunal Suprem no afecta en res al cas d’extradició de Puigdemont a Bèlgica perquè el delicte d’utilització de fons públics no està reconegut com a delicte de corrupció al codi penal belga. Cal dir que, perquè un tribunal belga accepte l'extradició, “els fets han de tindre doble criminalitat, com estableix l’euroordre, és a dir, que estiguen penats tant a Espanya com a Bèlgica, com a primera condició. També es requereix que es posen en perill o es violen els drets humans”, deiar Bekaert.
D’altra banda, si el jutge acceptara l'extradició, “sempre podrem recórrer a un tribunal d’apel·lació o de cassació. I al nostre sistema judicial tenim quatre tribunals d’apel·lació i tres de cassació”, va explicar l’advocat. A més, Bekaert va ser molt contundent quan afirmava que “a la sentència ha quedat provat que s’havien vulnerat els drets de les defenses”. I explicava que és molt incomprensible que “un partit polític puga demanar una condemna per a un altre partit polític en una seu judicial”, en referència a Vox, que exercia com a acusació popular durant el judici. "No es pot utilitzar un tribunal per a fer política”, va afegir.
Així, des de l’equip jurídic de Puigdemont s’explicava que la Fiscalia belga es troba ara amb la feina de traduir la euroordre espanyola en dos idiomes, el que portarà un temps afegit. Deien des de la defensa que no es troben pessimistes davant d’aquesta tercera euroordre, perquè les circumstàncies no han canviat. “No es tracta d’un crim de terrorisme ni de tràfic d’essers humans i Espanya no deuria forçar a altres països, perquè significaria baixar molt els estàndards democràtics si comencem a extradir per motius polítics”, deia l’advocat.
D’altra banda, amb el crit “tothom al carrer”, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) a Brussel·les convocava una concentració de protesta per la sentència condemnatòria del judici al procès, davant de l’ambaixada espanyola el mateix dia de la publicació. “Fem una crida a totes aquelles persones preocupades per la vulneració de drets que ha implicat aquest judici i el perillós precedent que suposa per a la societat europea en general i l’espanyola en particular”.
Eren moltes les veus internacionals, més enllà de Brussel·les, les que mostraven solidaritat amb els presos polítics condemnats. A més dels eurodiputats que ja es van manifestar a favor dels polítics catalans presos i exiliats, Yanis Vaorufakis, qui va ser ministre de finances grec i actual líder d’un moviment federal europeu, va piular a favor dels condemnats:
I have no right to comment on Catalan independence. It is for the Catalans to decide. BUT, the rest of us must rise up against politicians being sentenced to long prison stretches in the heart of Europe for pursuing political agendas mandated by voters https://t.co/kxLAoBznj4
— Yanis Varoufakis (@yanisvaroufakis) October 14, 2019
Al mateix temps, el Consell per la República feia públic un comunicat signat el mateix 14 d’octubre a Waterloo qualificant la sentència de “culminació d’una brutal injustícia” i de “criminalització de l’exercici de drets humans fonamentals i la repressió de la defensa democràtica i pacífica del dret a l’autodeterminació”.
I, per al dia següent de la publicació de les sentències, l'Assemblea Nacional Catalana de Brussel·les convocava també a les 12:30 hores una manifestació que partirà de la plaça Schumann, on es faran parlaments, i conclourà davant de l’ambaixada del Regne d’Espanya, segons el trajecte marcat per la policia belga. L’ANC va afegir al comunicat de premsa que, “atesa la gravetat del moment, no s’ha rebut confirmació d’assistència de cap autoritat ni personalitat catalana a l’exili”.
La convocatòria de protesta de l’Assemblea Nacional Catalana enfront de l’ambaixada espanyola va aplegar a 150 catalans residents a Brussel·les, gent jove la majoria, que cridaven demanant la llibertat dels presos polítics davant de la sentència que els condemna a penes d’entre 12 i vuit anys.
Estudiants, treballadors a les institucions europees i a les oficines de la Generalitat varen manifestar la seua solidaritat amb els nou condemnats pel procès independentista. Mares amb xiquets de bolquers, jovenalla i gent més gran que viu a Brussel·les des de fa 40 anys no volgueren deixar de cridar “independència” a les portes de l'ambaixada.
Un cordó amb 30 policies i tres furgons dels cossos de seguretat belgues van ordenar el tràfic per a que els manifestants pogueren ocupar la meitat del carrer. Sols una hora va durar aquesta concentració amb crits reivindicatius i estelades, i que va acabar cantant els Segadors i anant-se cadascú cap a sa casa de forma pacífica.
Dimarts, a més de la manifestació de l’ANC, també hi haurà una con centració d’un grup d’eurodiputats a les escales del Parlament Europeu, protagonitzant una photo-action per a protestar contra la sentència del Tribunal Suprem.