Parlament

Mocions de censura que són actes preelectorals

La iniciativa de Ciutadans no ha prosperat, tal com estava previst. Tanmateix, Lorena Roldán ha disposat de temps per marcar relat de campanya de cara a les eleccions del 10 de novembre al Congrés dels Diputats i al Senat

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Hi ha jornades parlamentàries que no porten enlloc. Aquest dilluns, la moció de censura presentada per Ciutadans i que proposava a Lorena Roldán com a candidata a la presidència hi arribava sense cap possibilitat d'èxit. De fet, ja va néixer amb aquesta naturalesa, tenint en compte que l'independentisme té majoria absoluta al Parlament. Situats en aquest context, el resultat final ha estat el menys important per als partits i el focus s'ha centrat a disputar relat per a la propera campanya electoral, la del 10 de novembre.

Un acte de campanya col·lectiu en el qual, això sí, Ciutadans comptaria amb més del 50% del temps d'exposició pública, donada la seva condició de partit que presenta la moció. Inés Arrimadas i Albert Rivera, des de la tribuna de convidats, contemplaven com la seva successora començava a picar pedra per aconseguir uns votants que les enquestes semblen allunyar de Ciutadans i acostar al PP i el PSOE.

Per aquest motiu, el xoc entre la portaveu i presidenciable de Ciutadans i el portaveu del PSC Miquel Iceta ha estat el més intens de la jornada. Pedro Sánchez, i per extensió els seus aliats catalans, sap que augmentar la seva força al Parlament depèn, en bona part, del desgast del partit taronja.

El matí, però, començava amb l'encarament dels encarregats de presentar la moció i els representants del Govern. Per part de Ciutadans, Carlos Carrizosa destacava l'excepcionalitat que suposava que es presentés una moció de censura i la batejava com a moció "per la convivència". A parer seu, el Govern de Quim Torra atacava la convivència en tant que, entre altres coses, els partits que li donen suport havien fet "vergonyosos aplaudiments a acusats de terrorisme" durant el Debat de Política General. Després de llegir la cartilla al president de la Generalitat, aprofitava per recriminar a Iceta i els socialistes que no els donessin suport per fer fora del Palau "l'artífex" de tals barbaritats.

"De veritat pot mirar als ulls dels catalans quan vostè està donant suport a les persones que busquen, presumptament, atemptar a Catalunya?", seguia Roldán, insistint a criminalitzar els CDR per després vincular-los com a braç executor del Govern Torra.

La rèplica, que no la feia el president, sinó la portaveu del Govern, Meritxell Budó, i servia per denunciar que s'estava fent un mal ús del mecanisme de la moció de censura: "alguns el que volen és que assistim en seu parlamentària a un acte electoral". Budó anunciava que la seva intervenció i la dels partits independentistes serien breus perquè durant el debat de Política General "es van aprovar 77 propostes de resolució i d'aquestes una quarantena anaven signades pels grups que donen suport al Govern". Finalment, deia als taronges que "l'únic suflé que es comença a dessagnar és el seu, per això actuen a la desesperada. Comencen a ser una mala caricatura de vostès mateixos".

Darrere seu, era el torn de Lorena Roldán, que disposava de temps il·limitat per exposar la seva proposta de govern. Malgrat que anunciava que volia parlar de temes com educació, sanitat o polítiques socials -per ella poc tractats al Parlament-, calia esperar més de mitja hora perquè apareguessin al seu discurs. Quan ho han fet, ha estat sempre, passats per un prisma que situava l'independentisme a l'origen de totes les mancances que calia resoldre. La candidata de Ciutadans recriminava a l'actual president que estava "utilitzant aquest parlament per imposar el pensament únic, per expulsar els demòcrates i recolzar als terroristes", en referència als aplaudiments de suport als detinguts el 23 de setembre que va haver-hi al final de la segona sessió del debat de Política General. "No és la revolució dels somriures, són explosius. No són màrtirs, són presumptes terroristes. Obri els ulls, no són gegants, són molins", li etzibava més endavant en un gir quixotesc.

La tarda ha estat moment per les rèpliques, encara que la primera ha estat per al mateix grup de Ciutadans. Ignacio Martín Blanco s'ha encarregat de reforçar les línies del relat de Roldán en un to més suau. "La majoria del separatisme no és violent, el que és aberrant és que els partits separatistes banalitzin la violència. Això incomoda els votants separatistes", reblava el portaveu taronja.

Darrere seu, era el torn del PSC. El plat fort d'una tarda marcada per la lògica de la cursa electoral a l'Estat espanyol. Miquel Iceta, gat vell i avesat a l'art de l'oració i la ironia, sabria aprofitar l'ocasió. Donant un tomb, rendibilitzava el temps que estava pensat per ser una campanya de lluïment de Ciutadans. "En alguns moments de la seva intervenció, m'ha semblat que més que una moció de censura contra un president de la Generalitat, l'ha presentat contra un diputat que vol ser president de la Generalitat, que sóc jo", encetava el portaveu socialista.

Iceta, tirava d'hemeroteca per recordar que Inés Arrimadas, l'anterior portaveu de Ciutadans, en el seu dia es va negar a presentar una moció de censura perquè "no surten els números i si presento una moció de censura, els regalo una victòria". I afegia que ells havien "tingut molts minuts de campanya, però el president Torra ha guanyat un debat parlamentari". La seva primera intervenció l'acabava anunciant que s'abstindrien perquè no es volien "afegir a una operació política fracassada. Tampoc a una operació electoral legítima del seu grup que està tocat pels mals resultats a les enquestes".

"Crec que no ha entès el que hem explicat aquest matí, aquí avui ens juguem la llibertat, senyor Iceta", li replicava Roldán que li retreia que trenqués la unitat dels "constitucionalistes", l'advertia que "si diuen no a la moció, diuen sí a Torra" i l'acusava d'haver-se convertit en "els socorristes del procés".

Era llavors quan Iceta treia l'arsenal per recriminar-li que "no digui als catalans que la convivència depèn d'una moció de censura. És la moció de Lorena Roldán, no de la llibertat ni de la convivència, la moció de la fracassada Lorena Roldán". Seguidament, li etzibava que "l'aritmètica s'aprèn abans que la política. Si els haguéssim fet cas, l'alcalde de Barcelona i el president de la Diputació serien independentistes. A veure si aprenem a comptar amb els ditets".

Assenyalant al passat de Roldán i criticant la seva manera de fer, també li preguntava "què haguessin dit vostès si jo hagués anat a la via catalana de 2013? Què ens estaria dient?".

En la mateixa línia, de criticar l'electoralisme de la moció de censura, feia la seva exposició Jéssica Albiach. La portaveu de Catalunya en Comú retreia que "es pot fer oposició sense tanta gesticulació, tant discurs d'odi i sense fer política de terra cremada i telenotícies". A més, acusava Ciutadans de viure en una "pel·lícula de Tarantino". El cineasta és conegut per imprimir a les seves pel·lícules alts graus de violència.

També Vidal Aragonès, portaveu de la CUP, insistia en la idea que la moció era "farsa perquè és electoral i electoralista". A més, assenyalava la moció com la "branca politicoinstitucional de la posició d'Estat que es prepara per a la rèplica a la sentència". Fins i tot el diputat anticapitalista aprofitava el seu parlament per parlar de les eleccions al Congrés dels diputats, anunciant que la CUP hi aniria "per no regalar els nostres vots al PSOE". Roldán li replicava que ells sempre "són coherents, sempre estan del costat del mal".

El PP era l'única formació que donava suport a una moció i, de fet, la demanaven des de feia mesos. "Celebrem que Ciutadans hagi rectificat la seva posició inicial. Pot utilitzar elements de comunicació postmoderna, sí, però no es pot fer servir només cartellets". Enviaven, també, un missatge als independentistes, argumentant que "cap manifestació ni cap vaga canviarà la sentència".

Els darrers torns de paraula eren per als partits de Govern. El portaveu d'Esquerra Republicana criticava que a Ciutadans "els encanta convertir aquest parlament en un plató. No tenen gens de respecte ni a la institució ni als ciutadans". A més, Sergi Sabrià deia a Roldán que "no serà mai presidenta de la Generalitat, perquè això no es guanya a la TV. Aquí es guanya amb 68 diputats i no els té. No són alternativa". Roldán retreia a Sabrià que els acusés de fer servir el parlament com un plató: "vostès que van treure la impressora al Congrés em parlen de xou?". A més, en repetides ocasions, demanava a Sabrià "condemnar el terrorisme" i l'acusava d'"animar els presumptes terroristes perquè els duen a les seves llistes".

Albert Batet, de JxCat, feia la darrera intervenció. El portaveu de Junts per Catalunya demanava respecte a la portaveu de Ciutadans i l'acusava d'utilitzar "el Parlament en benefici propi i partidista per fer un acte de campanya". A més, li recordava que "quan han sigut decisius a Madrid s'han dedicat a votar en contra dels interessos de tots els catalans".

Acabades les intervencions, de viva veu, els diputatsfeien públic el sentit la suma de vots que, com estava previst, tombava la moció de censura. En saber-se els resultats de Ciutadans aplaudien i abraçaven a Lorena Roldán. Havia estat tot un èxit, per a ells eren la gran majoria dels minuts de pantalla. Al final, les batalles s'han de mesurar segons els objectius amb què es plantegen.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.