Mobilitzacions

Dues marxes per la llibertat i un mateix fil conductor

Les Marxes per la Llibertat, convocades per quan es publique la sentència, tenen un precedent bastant clar. Es tracta de les marxes homònimes que es van fer el 1976 arreu dels Països Catalans i que van confluir a Poblet, a la Conca de Barberà. Les recordem amb alguns activistes que en van ser protagonistes: Àngel Colom, Josep Guia i Blanca Serra, i analitzem el paral·lelisme entre totes dues.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Era l’estiu de 1976 i el futur es contemplava amb optimisme. Encara no feia un any de la mort del dictador i molts volien irrompre en aquell moment decisiu que va tindre un desenllaç decebedor. «La traïció dels líders», tal com definiria Lluís Maria Xirinacs els pactes de la Transició, no es preveia del tot. Tot estava per fer. Tot era possible. I molts en volien formar part de la construcció d’un futur millor.

Encara amb presos polítics, amb la Generalitat per restablir i amb les llibertats generals per recuperar, la Marxa de la Llibertat era el fruit de la campanya per l’amnistia i per l’Estatut. Sis columnes s’organitzarien des de distints punt del país per confluir a Poblet, a la Conca de Barberà, indret que reforçaria el seu valor simbòlic. Des de l’Empordà, des de l’Alt Urgell, des del Pallars, des de les Terres de l’Ebre, des de Girona i des de Guardamar del Segura eixirien columnes amb un mateix punt de trobada i unes mateixes reivindicacions: llibertat, amnistia i Estatut d’Autonomia. Setmanes des tard se celebrarien dues marxes més amb el mateix esperit a la Catalunya Nord.

«El 1976 era un any d’esclat. Anàvem a guanyar-ho tot», recorda Josep Guia. L’històric dirigent del Partit Socialista d’Alliberament Nacional recorda que aquelles marxes reivindicaven més qüestions que les que formaven l’eslògan. «Volíem la llibertat sexual, la llibertat plena, totes les llibertats que ens havien furtat». Guia va integrar la Columna País Valencià, que va eixir des de Guardamar del Segura i va passar per Elx, Alacant, Alcoi, Ontinyent, Dénia, Sueca, València, Llíria, Sagunt, Borriana, Castelló de la Plana i Vinaròs, última localitat abans d’arribar a Poblet. «Érem la sisena columna, al Principat només en contemplaven cinc», explica tot just abans de recordar, també, que aquella va ser la columna més perseguida per la Guàrdia Civil de totes les que van marxar cap a Poblet.

Àngel Colom, secretari general d’Esquerra Republicana entre 1989 i 1996, també va formar part d’aquelles marxes. «Allò va representar un fenomen de mobilització de base a tot el país. Els joves, que eren la major part dels marxaires, ni tan sols sabien que hi havia un president a l’exili», diu referint-se a Josep Tarradellas, que tornaria a Catalunya un any més tard. «Els joves, que no coneixien ni l’himne dels Segadors, a partir de la Marxa de la Llibertat van prendre consciència, es van empoderar, van sortir del dia a dia i es van conscienciar per, posteriorment, esdevenir regidors i alcaldes de molts pobles de Catalunya».

Hi ha qui troba molts paral·lelismes entre aquelles marxes i les que es faran quan el Tribunal Suprem publique la sentència. Blanca Serra, lingüista i històrica activista independentista, tenia 34 anys quan va participar en la Marxa de 1976. «Aquell context era una mica com el que tenim ara: volíem trencar amb un sistema moribund i buscàvem la manera de generar una ruptura amb el Regne d’Espanya». Però en aquell no hi havia suficients elements de base com per poder trobar aquella oportunitat. Així ho recorda Àngel Colom, que llavors tenia 25 anys i que poc més tard esdevindria dirigent de la Crida a la Solidaritat. «La marxa de 1976 va aconseguir que milers i milers de catalans tinguessin una mínima informació de coses que fins llavors desconeixien. Milers de persones es convertirien en peces clau per establir la cultura democràtica als seus pobles. Van fer sortir molta gent de casa, van fer que molta altra gent abandonés la por. Per tant, la Marxa de 1976 va ser una revolta democràtica des de baix, pacífica i noviolenta. Tot un precedent, una base fonamental del que avui és el país, tal com estem veient ara».

Acte de commemoració de la Marxa de la Llibertat, celebrat el 2016 a Poblet / Agència Catalana de Notícies

 

Passat, present, futur

Hores -o escassos dies- després que el Tribunal Suprem publique la sentència contra els líders independentistes catalans, distintes marxes eixiran des de Girona, Vic (Osona), Berga (Berguedà), Tàrrega (Urgell) i Tarragona per confluir a Barcelona. Cadascuna de les marxes tindrà uns 100 quilòmetres de recorregut, que es faran en tres dies passant per diverses localitats per sumar gent. Encara és una incògnita què es farà en l’arribada a la capital catalana.

El valencià Josep Guia, que llavors tenia 29 anys, està convençut que aquestes marxes seran més contundents que les de 1976. Preguntat per què pot aconseguir ara l’independentisme amb aquestes mobilitzacions, assegura que «tota lluita és positiva per ella mateixa, encara que no s’aconseguesquen els objectius de manera immediata». L’antic dirigent del PSAN també pronostica que la resposta a la sentència, que es preveu multitudinària, podria patir una repressió forta. «Ja l’estan patint els líders polítics i socials encarcerats i quasi sentenciats de forma ignominiosa». Alhora, Guia està segur que les marxes «tindran un gran ressò i seran positives» de cara a Europa.

«Per desgràcia, malgrat que han passat ja 43 anys, els problemes són molt similars», lamenta Àngel Colom. «En aquell moment demanàvem amnistia pels presos polítics i ara també en tenim; reclamàvem un Estatut d’Autonomia com a pas previ per exercir l’autodeterminació i avui en demanem el reconeixement; i llavors demanàvem institucions vertaderament democràtiques quan a hores d’ara, les institucions encara serveixen, en bona part, per reprimir la població». Per aquestes raons, l’exdirigent d’ERC troba «tot el sentit» que les noves marxes reben el mateix nom que les de 1976.

Colom, a diferència de Guia, «vol pensar» que la marxa d’enguany es podrà celebrar sense la persecució policial que van patir en aquell moment. «La por que hi havia en aquella època l’estan intentant restaurar ara, i en part ho estan fent». Al mateix temps, segons Blanca Serra, hi ha una simil·litud que connecta clarament les dues marxes: «la indignació provocada per la baixa qualitat democràtica de l’Estat espanyol». Segons la lingüista, aleshores encara hi havia l'esperança en molta gent que pensava que l’Estat espanyol podia ser reformat. «Ja s’ha vist que l’Estat no té aquesta voluntat».

Blanca Serra també recorda que la marxa a la Catalunya Nord, en què ella va participar, va servir perquè s’integraren en aquella mobilització els que estaven encara exiliats. Alhora, també va significar «el reviscolament dels Països Catalans». «La qüestió de la Catalunya Nord estava, fins llavors, encara estava mig adormida». A aquella columna es va poder afegir Josep Guia, que en aquells moments estava a la Universitat Catalana d'Estiu, sempre celebrada a l'altra banda de l'Albera.

Pel seu compte, Àngel Colom formava part de la Columna Lluís Companys. «Sortia des d’Oliana (Alt Urgell) i passava per la Cerdanya, pel Berguedà i pel Bages» fins arribar a Poblet. L'exdirigent polític recorda l’entrada a Ripoll, població rodejada per la Guàrdia Civil aquell dia. «Ripoll és gran i tenia tots els accessos de carretera, camins, passos i ponts controlats». Colom, amb altres manifestants, «vam arribar al poble de nit travessant el riu Ter fins arribar als Salesians, punt de descans dels marxaires». A les 3 de la matinada i sense saber nadar, algunes monges van poder ajudar-nos per poder-hi entrar.

Josep Guia explica que va ser detingut el 30 de maig d’aquell any a Berga a l’eixida d’un homenatge a mossèn Armengou. Guia, que va restar tancat a la caserna de Berga unes hores, va rebre el suport d'una de les marxes, que passava per la capital del Berguedà. Els membres es van concentrar a la plaça on hi havia la caserna, i on van patir les conseqüències de violència policial.

Imatge de la Marxa de la Llibertat a l'alçada de Berga / Robert Ramos

Les conseqüències de les pròximes Marxes per la Llibertats són encara desconegudes. El que sembla segur és que aquestes marxes seran tan o més recordades que les del 1976. Alguns dels qui hi van poder ser llavors hi tornaran a ser els propers dies, 43 anys més tard però amb un context i unes reivindicacions que molts consideren ben similars.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.