L'excepció ha passat a ser normalitat i la normalitat, excepció. Que els pressupostos són la base de qualsevol govern és quelcom sabut. No obstant això, a Catalunya no se n'aproven des del 2017. El 2018 i el 2019 s'ha viscut amb pressupostos prorrogats. L'actual de la Generalitat tem que aquesta situació es repeteixi el 2020. Després de les primeres reunions amb el PSC, els Comuns i la CUP celebrades aquesta setmana, tot sembla indicar que s'acosta una nova Odissea. El vaixell que piloten Quim Torra i Pere Aragonès, JxCat i ERC, no té, però, gaires números per arribar a la seva particular Ítaca.
Dins el govern, però, hi ha discrepàncies sobre la gravetat o la importància de no tenir pressupostos per al curs 2020. Per part d'ERC, l'aprovació dels comptes és condició imprescindible per tirar endavant amb el govern. A principis de mes, en una entrevista a l'agència ACN, el vicepresident de la Generalitat i responsable del Departament d'Economia, Pere Aragonès, manifestava que "no ens podem permetre el luxe de seguir funcionant l'any 2020 amb pressupostos prorrogats. Si no és possible, caldrà prendre decisions polítiques per fer-ho possible i potser s'haurà de passar per unes eleccions".
A més, en una entrevista a EL TEMPS que sortirà publicada en la revista de la setmana que ve {número 1839}, el Conseller d'Educació, Josep Bargalló, assegura que "no podem tenir un any més de pressupostos prorrogats" i que els pressupostos del 2020 havien de suposar "l'inici de la reversió de les retallades".
Des de Junts per Catalunya, però, treuen ferro a la situació. No només s'oposen a unes possibles eleccions. Carles Puigdemont ha dit aquest dimecres que aquestes "debilitarien" les institucions. També creuen que no seria un daltabaix seguir governant amb pressupostos prorrogats. Així ho ha manifestat aquest mateix dimecres a El Matí de Catalunya Ràdio el nou portaveu del partit al Parlament, Albert Batet.
"Creiem que la majoria que hauria de donar suport als pressupostos és la que va donar validesa a la investidura de Quim Torra", ha manifestat. A més, ha afegit que "volem pressupostos, però no a qualsevol preu. No podem renunciar a objectius nacionals partint dels pressupostos. Ja sabem que és difícil gestionar una pròrroga pressupostària".
Seguint aquest fil, ha reivindicat que s'ha demostrat la capacitat "del govern de sobreviure a les normes pressupostàries" i ha manifestat que un horitzó electoral a l'Estat espanyol pel 10 de novembre podria dificultar "que els partits vulguin arribar a un acord".
Sensacions
Els números que Pere Aragonès ha presentat a les diferents forces polítiques giren entorn de l'objectiu de mantenir el dèficit a zero per esquivar el FLA. A més, plantegen que la despesa computable creixi, com a màxim, un 2,9%. Aquest dimarts, al Consell executiu es va aprovar també un sostre de despesa no financera de 26.952 milions, 2.500 més que el curs passat.
Així, la proposta que Govern ha presentat a grans trets als partits -encara que no s'ha començat a negociar- parteix de la base que, segons s'explica en l'ordre que estableix les normes per l'elaboració dels pressupostos, "les previsions actuals pronostiquen una estabilització del creixement amb un augment estimat del PIB del 2,2% l'any 2019 i de l'1,9% l'any 2020. Entrem, per tant, en una fase més madura del cicle econòmic, en què el creixement de l'economia catalana va convergint cap al seu valor potencial o de llarg termini".
Els primers en passar per la taula d'Aragonès, dimarts al vespre, van ser els diputats de la CUP Vidal Aragonès i Maria Sirvent. En un comunicat fet públic després de la reunió, els anticapitalistes exposaven que "els pressupostos són continuistes, insuficients i no suposen un canvi de tendència als que el Govern de l'any passat". Malgrat que fos nou que els cupaires seguessin a la taula, aquestes afirmacions indicarien que queda lluny un possible suport d'aquesta formació, soci preferent del Govern -com a mínim oficialment. Analitzant els números, la nota detalla que "els augments de despesa que proposa el Govern no semblen possibles si obeeixen els límits de dèficit i de despesa que anuncia el Govern". En cas de constatar-se la crítica de la CUP, això condemnaria al Govern a aplicar retallades, tal com ha hagut de fer aquest any arran de l'incompliment de les bestretes per part de l'Estat espanyol.
Dimecres a la una del migdia ha estat el torn de Catalunya en Comú per trobar-se amb Pere Aragonès. Fonts del partit asseguren haver vist en el partit una major predisposició a generar noves mesures fiscals que permetessin una major recaptació per a la Generalitat de cara a plantejar els pressupostos. Cal recordar que el 2019 aquest va ser un dels principals esculls pels quals els pacte entre la coalició de govern i els comuns no va reeixir. Malgrat que encara veuen la proposta insuficient -i que les negociacions es troben en una fase molt inicial- des de la formació es mostren predisposats a avançar en les negociacions i reclamen que, més enllà de l'IRPF i l'impost de succecions, s'estudïin mesures de fiscalitat ambiental.
Finalment, la tarda de dimecres s'ha celebrat la reunió entre els representants del PSC i el Secretari General de Vicepresidència, Albert Castellanos. Sortint de la reunió, la diputada socialista Alícia Romero afirmava que la primera reunió havia estat bàsicament de "presa de contacte" i ha dit que havien notat "poca concreció". Exposava que el Govern semblava estar obert a parlar amb partits no independentistes i que els socialistes s'asseurien "si hi ha una següent reunió, però no podem obviar que el context polític influeix". A més, ha dit que l'Executiu "hauria de mostrar una política de govern dins la legalitat" i uns pressupostos que apostin "per revertir les retallades".