Estrany inici del pacte balear

L’inici de la nova legislatura balear, amb el Govern d’esquerres presidit per Francina Armengol i format pel PSOE, Podem i Més per Mallorca —amb suport extern de Més per Menorca i Gent per Formentera— ha estat estrany. Per dos motius. Per una banda, per l’amenaça de ruptura en un grup parlamentari, el de Podem, quan no han passat ni dos mesos de les eleccions i, per l’altra, per l’episodi de la reubicació de Cultura com a direcció general a la Conselleria de Presidència i la no renovació en el Govern de la consellera de Cultura entre 2017 i 2019, Fanny Tur.

Crisi a Podem
No té sort el partit lila a l’hora d’elegir els seus representants al Parlament.  La legislatura passada va perdre successivament quatre dels deu diputats assolits a les eleccions de 2015, que es convertiren en trànsfugues i se n’anaren al grup parlamentari mixt. No s’havia vist mai que una formació minvés en un 40% dels seus escons. Tothom donava per fet –i així ho deien els dirigents del partit— que la cúpula lila aniria molt més en compte a l’hora de confeccionar les llistes electorals de 2019, no fos cas que li tornés a passar igual. Doncs a hores d’ara ja s’arrisca a perdre un dels sis diputats que té, quan tot just acaba de començar la legislatura. 
Podem va fer coalició preelectoral a les Illes amb Esquerra Unida (EU). Per la circumscripció de Menorca el número 2 de la llista al Parlament corresponia a EU. I va sortir elegit. Per tant, aquesta formació assolia, encara que fos subsidiàriament a través de la marca lila, un escó a la Cambra vuit anys després d’haver perdut, el 2011, la seva representació parlamentària. 
Sobtadament, la setmana passada EU acusà la direcció de Podem de no tenir-la present de cap manera a l’hora de negociar amb el PSOE i Més per Mallorca la formació del Govern. I de forma clara amenaçava de rompre l’acord i, per tant, amb la possibilitat que el seu representant se’n vagi al grup parlamentari mixt. Ho feu a través d’una carta enviada a tots els seus militants que Europa Press ha publicat.
En aquesta missiva els dirigents balears de la formació asseguren que “estem intentant reconduir la relació amb Podem” i que procuraran “fer tot el que sigui possible per evitar la ruptura” si bé adverteixen a la militància que “estem en un moment crític”. La raó de l’enfrontament, explica la cúpula, és que el seu diputat per Menorca, Pablo Jiménez, no ha tingut cap càrrec al Govern, de manera que no tenen “visibilitat”. Insisteixen que no volen rompre i que s’estimen més quedar en Podem, “però amb influència política, visibilitat i essent present a l’hora de prendre les decisions i participant-hi”. 
A finals de la setmana passada la crisi no s’havia resolt. Encara hi ha temps per resoldre-la, no debades el Govern haurà de nomenar molts  càrrecs, alguns dels quals corresponen a Podem, que podrien satisfer les ànsies polítiques d’EU. Tanmateix, si no fos així, i a la vista de l’amenaça de ruptura, el seu diputat per Menorca podria ser el primer trànsfuga de la legislatura. 

Cultura i Fanny Tur
La decisió inicial de Francina Armengol de no tenir una conselleria de Cultura va sorprendre molt a Palma. Les critiques aconsellaren la presidenta de rectificar. I decidí que la Conselleria de Presidència fos també de Cultura i Igualtat. No obstant això, la rectificació no ha satisfet ningú. “No és el mateix una Conselleria de Cultura i alguna cosa més que, com ara, una Conselleria de Presidència i algunes coses més, entre les quals hi ha Cultura...”, diu l’escriptor i llibreter Àlex Volney. 
Al mateix temps, ha sorprès en els ambients culturals que no segueixi en el Govern la que ha estat la consellera de Cultura, Participació i Esports, Fanny Tur, perquè la seva gestió ha estat considerada bona en línies generals, a l’àrea cultural, si bé és cert que en un altre àmbit de la seva responsabilitat ha merescut la crítica de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca. El dilluns 8 de juliol Memòria de Mallorca – tal com s’anomena, abreujadament, l’organització esmentada— va emetre un comunicat duríssim contra Tur, a qui acusen, entre més coses, d’un excés de personalisme. Paradoxalment, però, Memòria reconeix que l’última legislatura ha estat “històrica”, quant a recuperació de les restes de republicans víctimes de la repressió franquista. Algunes de les persones consultades que no han volgut ser identificades donen per fet que aquest enfrontament ha estat definitiu perquè Tur no segueixi. Val a dir que en el nou organigrama de l’Executiu de Francina Armengol Memòria Històrica ha estat desvinculada de Cultura –tal com volia Memòria de Mallorca— i que el seu titular ara és el secretari autonòmic Jesús Jurado, de Podem, conseller de Transparència i Participació Ciutadana del Consell de Mallorca entre 2015 i 2019. “Hi ha hagut moltes bregues, al redol de la Memòria Històrica, moltes ganes de figurar i és ben possible que això hagi tingut importància a l’hora d’explicar que Tur no segueixi”, explica Volney, descendent de republicans afusellats i exiliats i que coneix prou bé aquest àmbit. 
Una altra interpretació de la no continuïtat de Tur és més en clau política de partit. Segons va saber aquest setmanari, el PSOE li oferí ser la número tres de la llista socialista al Parlament per Eivissa però ella no acceptà, adduint que sempre ha estat a favor de la unitat de l’esquerra eivissenca i que en uns moments en què els progressistes estaven totalment dividits a l’illa, cosa que al seu parer podria afavorir la dreta –com  en efecte va passar, perquè el PP governa el Consell eivissenc—, se sentia obligada a declinar l’oferiment. Algunes fonts interpreten que això podria haver debilitat la seva posició política davant d’Armengol. 
Sigui com sigui, la seva gestió cultural és considerada en general prou bona. Volney assegura que “ha estat una política d’empenta, molt feinera, decidida i capaç d’unir gent que estava molt separada, ha estat una bona consellera”. La també llibretera Joana Berber no entén “la raó per què no segueixi” Tur al Govern: “A vegades resulta difícil d’entendre allò que decideixen els polítics, almenys per a la gent normal, com jo, és de molt mal comprendre per què fan el que fan”. Des del món editorial, Maria Muntaner, directora de l’editorial Lleonard Muntaner no se sent sorpresa: “No era  una política de partit ni ha actuat al dictat orgànic de ningú i, per tant, des del punt de vista de la lògica dels partits, llevar-se-la de sobre era la conseqüència de la seva actitud”. 
Tots tres coincideixen a afirmar que, més enllà de noms propis, el que seria bo és que totes les institucions tinguessin un full de ruta cultural que, al seu parer, no tenen. “Fa molta falta una feina combinada entre l’ajuntament [es refereix al de Palma], el Consell [de Mallorca] i el Govern”, resumeix Volney.  En altres paraules, hi està d’acord Muntaner: “El que de veres importa és si la gestió en Cultura de les institucions, de totes, respon o no a una planificació ben feta, que persegueixi objectius clars, i la resposta a Balears és que no és així. Aquí ni hi ha planificació ni se l’espera”.