Compensació de la insularitat

L’embolic del REB

A Palma es preveu que hi hagi aviat un acord  amb Madrid amb relació al Règim Especial de Balears, però també hi ha temor que l’acord no sigui com es volia que fos.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Havia de ser la gran bandera de Francina Armengol per a les eleccions de 2019 i se li està convertint en un maldecap. La negociació entre el Govern balear i l’Executiu espanyol per intentar pactar el Règim Especial de Balears (REB) s’ha embolicat força. Malgrat que a Madrid governa el suposat amic d’Armengol, Pedro Sánchez. Ningú dubta que al final hi haurà un pacte polític perquè el REB pugui ser una realitat legislativa —si bé més tard del que a Palma es preveia—, però hi ha una profunda preocupació per la diferència entre el que havia de ser i el que finalment serà.

Aquest dimecres, dia 14 de novembre, el president espanyol, Sánchez, rebia a La Moncloa a la presidenta balear. Segons Armengol Sánchez es va comprometre a aprovar el REB, encara que sigui per Decret Llei, durant el 2019, però no va concretar ni quan ni exactament què es podria aprovar. 

“La negociació no és gens fàcil. La ministra Montero és molt dura i no veu gens bé això de donar respostes particularitzades. Ella creu en les respostes generals, homogènies per a totes les comunitats autònomes, així que no et puc negar que hi hagut reunions que han estat molt, molt difícils. Ara bé, volem ser optimistes. Continuem negociant i no pararem”. Aquest és el punt en què es troben les negociacions entre Palma i Madrid a compte del REB, segons explica a aquest setmanari un col·laborador directe de Francina Armengol.

De segur que la presidenta no pensava, a principi de la legislatura, quan posà en marxa l’estratègia de reivindicació d’un nou REB com a epítom del seu mandat, que les coses se li complicarien tant i tant. Si algú li hagués dit aleshores que a la recta final de la legislatura balear tindria un Govern de l’Estat socialista, del seu suposat amic Pedro Sánchez, i que seria justament ell qui li posaria problemes per assolir el seu REB, no s’ho hauria cregut. És el que passant. 

El REB d’Armengol


El REB és una llei aprovada el 1998 que tenia per objecte canalitzar les inversions extraordinàries de l’Estat cap a Balears en compensació pel cost de la insularitat. Aquest cost fa referència al plus que empreses i ciutadans illencs han de pagar per les mercaderies importades —la immensa majoria—, sobretot a través de la via marítima. Un cost que, si es relaciona amb el preu de les mateixes mercaderies que han de pagar els ciutadans continentals, s’obté la diferència negativa que implica viure a les Illes.

Aquell REB fou aprovat al Parlament balear i més tard al Congrés a instància del Govern del PP, presidit per Jaume Matas. Els socialistes advertiren que “cap Govern [espanyol] no el complirà” encara que s’aprovés a la cambra baixa, i dues dècades després se’ls ha de donar la raó. Ni el del PP de José María Aznar, ni novament el del PSOE de José Luis Rodríguez Zapatero, ni altre pic el conservador de Mariano Rajoy el compliren. És una llei que no ha servit per a res.

Davant d’aquest panorama, gairebé tot d’una després de ser investida el juny de 2015, Armengol desenterrà de l’oblit el REB i es proposà reformar-lo, aprovar-ne una nova formulació i convèncer el Govern Rajoy —així com la seva central federal del PSOE— perquè l’aprovés en el Congrés. Pareixia una missió impossible. Sobretot perquè el seu antecessor, José Ramón Bauzà, ja intentà alguna cosa semblant i hagué d’acabar renunciant-hi. Tanmateix, la política depèn molt —si no en depèn absolutament— de les circumstàncies. I el 2016, quan es va fer la primera reunió entre Palma i Madrid on es parlà del REB, les circumstàncies havien canviat radicalment respecte a poc temps abans: Rajoy no veia amb mals ulls —tot el contrari, més aviat— arribar a un acord important amb un govern autonòmic presidit pel PSOE.

“Encara més li interessava quan dins del PSOE passà tot allò de la rebel·lió contra Pedro Sánchez. Aleshores ens adonàrem que, possiblement, el Govern Rajoy calculava que un acord amb nosaltres podria acostar-li cap a la nova direcció” socialista, diu una altra font de l’Executiu de Palma. Fins i tot, quan Sánchez va renéixer políticament i va esdevenir novament secretari general del PSOE, Rajoy insistí amb el pacte amb Balears. En efecte, a principi d’aquest any, la tesi que es feia córrer a Palma des de la Conselleria d’Hisenda era que Rajoy estava disposat a aprovar el REB com a manera de fer veure al PSOE que podrien col·laborar. Seria una forma de bastir ponts entre les dues formacions. En poques paraules: a Madrid li interessava tàcticament el REB i al Govern d’Armengol tant li era per què. Al cap i a la fi, el que tenia davant era la possibilitat d’obtenir el REB, el seu gran objectiu. Així ho explicà aleshores a aquest setmanari un dels membres del gabinet de la consellera d’Hisenda, Catalina Cladera.

En aquells moments, en el PP balear es donava per fet que hi hauria un REB. Per això, a Madrid es donava molt de protagonisme al nou president de la formació illenca, Biel Company, que es convertí en una mena de fàctic delegat del Govern espanyol als efectes del REB. Tant que sovint feia anuncis que corresponien al Govern Rajoy. Malgrat la incomoditat de l’Executiu Armengol per aquest paper donat de facto a Company, la negociació avançava. L’objectiu era tancar un acord la primavera passada. No fou possible, però encara es mantenia viva la flama de l’esperança que abans de l’estiu hi hagués bones noves.


I, de sobte, la moció de censura contra Rajoy ho canvià tot. Armengol, quan s’ensumà que les coses podien canviar a pitjor, se n’anà a Madrid a donar suport a Sánchez. Cal recordar que no li feu costat a les eleccions internes federals per elegir secretari general ­—optà per Patxi López. Així que va reaccionar i el dia de la moció es retratà amb Sánchez, tots dos molts somrients. Rajoy queia i Pedro Sánchez es convertia en el nou president del Govern espanyol. “Ara podrem assolir un REB molt més important encara”, va avaluar Francina Armengol en públic. Però una cosa és el que es deia en públic i una altra de molt diferent el que passava a la realitat: “És veritat, és probable que el REB hagués estat més fàcil d’assolir amb el Govern de Mariano Rajoy, però les coses ens han vingut així i ara tot és molt més difícil amb María Jesús Montero”, confessa el col·laborador d’Armengol consultat.

La ministra d'Hisenda del Govern espanyol, María José Montero


Cal contextualitzar qui és Montero. Fou consellera d’Hisenda del Govern andalús de Susana Díaz i sempre es mostrà, en el Consell de Política Fiscal i Financera, a favor de la uniformitat fiscal i en contra de les tesis de donar més capacitat recaptatòria a les comunitats autònomes. Quan va ser nomenada ministra per Sánchez, a Palma els socialistes arrufaren el nas. Fonts de la Conselleria d’Hisenda explicaren en aquell moment que “no pinta bé, però volem suposar que amb el transcurs de les setmanes, quan el seu equip hagi aterrat, les coses canviaran”. Han passat cinc mesos i mig i les coses no han canviat gaire. El nerviosisme en el Govern balear és cada cop més evident.

La setmana passada deia la presidenta Armengol que continuen “negociant per assolir un bon REB per als ciutadans de les Illes, res no ha canviat”. Però sí que havia canviat alguna cosa. Poc dies abans, el Diario de Mallorca titulava a tota portada que Madrid “enterra el REB”. Tot i que no ha estat així, tal i com s'ha pogut comprovar amb la reunió entre Sánchez i la presidenta balear, el col·laborador d’Armengol referit reconeix que “els problemes són seriosos i hi ha una sèrie d’aspectes delicats on encara no hi ha acord i, per tant, és comprensible que s’entengui que estan encallades” les negociacions. I és que les posicions de Madrid i Palma no s’han acostat durant els darrers mesos. I aquests aspectes delicats són clau, ja que els illencs reclamen —d’acord amb el document reivindicatiu del REB que s’aprovà a Palma i que compta amb el suport dels partits polítics, sindicats i associacions empresarials, així com d’altres entitats com el Cercle d’Economia— subvencions als transports de mercaderies i un fons d’insularitat que canalitzi fortes inversions extraordinàries de l’Estat, a tall de compensació del cost d’insularitat

REB sí, però menys

Oficialment, el Govern illenc es manté impertèrrit. “Continuarem negociant sense cansar-nos”, diu Armengol. “Estam negociant i així seguirem fent-ho”, afegeix Catalina Cladera, consellera d’Hisenda, que és qui du el pes de les negociacions amb Madrid.
Tindrem REB, d’això n’estic segur”, diu el col·laborador de la presidenta consultat. Quan? A Palma ningú s'arrisca a donar una data. "Al llarg de 2019", tal i com ha dit Sánchez. Segons el calendari que ha manejat fins ara el Govern balear, al gener de 2019 hauria d’estar en vigor el REB. No serà així, evidentment.  No obstant, Armengol volia l'anunci de l’acord polític amb el Govern espanyol. Ja el té. Aleshores, quin és el problema?
“El problema és que amb tot el que ha passat, amb el temps excessiu que s’ha allargat la negociació, amb les expectatives que alguns tenien... correm el seriós risc que, s’aprovi el fons del REB que s’aprovi al final, hi hagi gent que consideri que és poc amb relació al que esperava que fos. Objectivament, serà molt més que el no res que hi ha ara, més del que volia assolir el Govern de Bauzà, però n’hi haurà que diran que és massa poca cosa. Per aquí tindrem un problema”, lamenta el col·laborador de la presidenta.

De fet, Jaume Font, el líder de Proposta per les Illes (PI), una de les veus que des fora del Govern insular més han defensat i exigit l’aprovació d’un REB “de bon de veres”, explicava a aquest setmanari la setmana passada que dona per fet que serà un acord de mínims. “En aspectes clau, com el del transport de mercaderies, crec que ja sap (Armengol) que no hi ha res a fer. Ens diuen que això no ho acceptaria la Unió Europea. Idò haver començat per aquí! Si saps que el problema és la UE, negocia amb Madrid perquè li presenti la reivindicació, però si no es fa res segur que no assolirem res, i no s’ha fet”. El líder regionalista lamenta que “la presidenta, a qui en aquest aspecte sempre hem donat suport, es limiti” a intentar pactar “un REB disminuït, molt disminuït sobre les expectatives que hi havia i que eren les que ella generà perquè era el que havia reclamat inicialment. Clar que hi haurà REB, però no serà el que ens havien dit que seria. Ni de bon tros serà el que tota la societat civil reclama, com és el cas de Cercle d’Economia”.

En el seu moment, aquest setmanari ja analitzà que la reivindicació d’un REB que signifiqués per a Balears el mateix tracte diferenciat que tenen les Canàries era impossible. “Sí, era impossible, perquè Canàries és una regió ultraperifèrica i nosaltres no”, diu el col·laborador d’Armengol. “No sé si no hi havia gent que exagerava les expectatives amb la voluntat de després acusar-nos d’assolir poca cosa”, afegeix.

Sense citar-lo, es refereix al PP, que des de setembre passat pitja fort ferm contra Armengol a compte del REB. El seu líder, Biel Company, va tenir notícia de les dificultats en la negociació i des d’aquell moment cada dos per tres ataca per aquest motiu el Govern illenc. “Vostè ens està mentint, no ens diu què està negociant exactament, vostè hauria de pensar que és la presidenta de tots els ciutadans i no pensar només en clau de secretària general del PSIB-PSOE”, deia la setmana passada Company a Armengol. Així i tot, hi afegia: “ens ha tingut i ens té al seu costat per assolir el millor REB”. Una oferta enverinada, segons entén el PSIB, perquè el millor REB a què es refereix Company és el que no es podrà assolir. Armengol n’és conscient, de la jugada: “Per favor, no faci política de partit en aquest tema, que és qüestió d’‘Estat’ per a Balears”, implorava la presidenta en el Parlament el passat 7 de novembre.

El prec de la cap de l’Executiu balear és inútil. Queda mig any per a les eleccions i tot es fa i s’entén en clau electoral. El REB no en serà excepció. El PSOE el considerarà una gran fita assolida pel bé dels ciutadans gràcies a Armengol i l’oposició el trobarà molt poca cosa per culpa seva, perquè segons ells no haurà sabut negociar.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.