Lobbisme

Un sopar que ha sortit car

Unes converses de xat demostren com una iniciativa vinculava donacions amb la petició de favors polítics

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Roderich Kiesewetter coneix bé Israel. Al grup parlamentari de la CDU al parlament alemany, Kiesewetter, diputat d'Aalen, a Baden-Wurttemberg, és l'encarregat d'informar sobre Israel i els territoris palestins. Per a ell, la relació d'Alemanya amb Israel és molt important, diu l'home de la CDU. Per això li agrada reunir-se amb polítics i experts per parlar sobre Israel, la política alemanya al Pròxim Orient i l'antisemitisme. I també amb membres de lobbys. Al maig Kiesewetter i cinc parlamentaris més van ser convidats a un sopar del 19 de juny del 2017 al barri berlinès de Dahlem. Després de l'acte estava previst que els convidats fessin donatius als diputats; la vetllada, doncs, havia de servir als polítics, entre altres coses, per presentar-se a potencials patrocinadors.

La persona que els havia convidat era Elio Adler, president de WerteInitiative, una associació judeoalemanya que –si bé aleshores encara no estava fundada formalment, ja treballava com a entitat– havia sorgit de la preocupació per l'augment de l'antisemitisme i tenia la seu a Berlín. Fins fa poc Adler era, a més, el vicepresident de l'associació proisraeliana Nahost Friedensforum ('Fòrum per la Pau al Pròxim Orient'), coneguda en alemany com a Naffo, fundada el 2009.

Fa tres setmanes Der Spiegel va informar sobre les dues associacions i va criticar la seva activitat com a grups de pressió, motiu pel qual el setmanari ha estat atacat durament. Segons els retrets, entre altres, del president del Consell Central dels Jueus i del responsable del govern alemany en matèria d'antisemitisme, l'article estava mal documentat i emprava clixés antisemites. Els mètodes d'aquelles entitats no són qüestionables, deien els crítics. Adler, en resposta a Der Spiegel, s'havia expressat exhaustivament sobre la qüestió i havia desmentit les crítiques als mètodes de les associacions.

Unes converses de xat demostren, tanmateix, que en algunes qüestions clau Adler no va dir tota la veritat sobre aquell sopar. I que va utilitzar mètodes que no haurien de semblar sospitosos només al diputat Kiesewetter. Amb les converses queda clar que el sopar no es tractava d'un "acte privat", com va afirmar Adler més tard, sinó que com a mínim l'impulsaven les dues organitzacions. Adler va enviar la invitació no únicament des d'un compte de correu electrònic de WerteInitiative. A les converses escriu un "nosaltres" i al darrere hi posa entre parèntesis les dues entitats, Naffo i WerteInitiative. Tal com queda palès, l'acte no va ser un fet aïllat. En les converses, Adler escriu que l'any anterior els diputats no havien estès prou de pressa els rebuts dels donatius. Allò, segons Adler, havia desmotivat una mica els assistents.

Més enllà d'aquestes formalitats, però, hi ha el fet que Adler, després d'enviar la invitació, com a mínim va demanar a un convidat que defensés públicament determinades posicions polítiques; i aquesta petició estava relacionada amb el sopar que se celebraria i estava vinculada a la predisposició dels assistents a fer aportacions econòmiques. Això és problemàtic, ja que aquesta mena de donatius d'agraïment o lligats a promeses són il·legals, segons la legislació de partits alemanya. A final de maig, Kiesewetter va rebre per WhatsApp un missatge d'Adler. Adler li deia que informaria possibles patrocinadors "sobre la motivació", en cas que Kiesewetter s'expressés públicament sobre la importància dels jueus alemanys, sobre Israel o sobre WerteInitiative. Així es vinculava la petició de donar un missatge polític amb la previsió d'aconseguir diners.

El lobbista Elio Adler| Twitter Elio Adler

Tres dies més tard Adler li va enviar un altre missatge en què li esmentava un documental sobre antisemitisme que la cadena Arte no havia emès. Seria bo, escrivia Adler, que Kiesewetter hi pogués fer alguna cosa. Kiesewetter va demanar una mica de temps i va fer referència a les vacances. Tot i així, Adler hi va insistir. Estaria bé que Kiesewetter preguntés pel documental a Arte per Twitter. Kiesewetter va accedir a la petició i va fer tres piulades. Però aquell vespre mateix va declinar l'assistència al sopar. Fa dues setmanes Adler encara negava aquestes connexions. És fals, va respondre a Der Spiegel, que en el context d'aquell sopar es demanés a diputats que es posicionessin públicament. "Sí que és veritat que nosaltres, independentment d'aquell acte, en casos concrets cridem l'atenció a representants polítics sobre certs temes i circumstàncies que considerem rellevants".

Hi ha altres incongruències en les declaracions d'Adler. Tenen a veure sobretot amb els motius pels quals Kiesewetter no va anar al sopar i amb com es van posar d'acord sobre possibles donatius. Kiesewetter va deixar molt clar a Adler que no volia que es fes cap donatiu directament a la seva persona o a la institució del seu districte. La tarda del 3 de juny del 2017 a les 18.09 va enviar un missatge de WhatsApp al president de WerteInitiative: "El meu suport només serà creïble i sostenible si no accepto cap mena de donatiu de fora del meu districte electoral! Si no, s'acabarà sabent!". Si bé, d'una banda, vol donar a Adler "un suport total per tots els canals", en paraules del mateix Kiesewetter, de l'altra li escriu: "Et comunico que no assistiré al sopar de patrocinadors del 19 de juny". "Em sembla que això és molt més creïble i que em dóna més importància".

Adler va respondre decebut, i poc després va enviar una altra petició. Deia que declinar l'assistència amb aquella justificació posaria els altres participants del món polític en una situació complicada. Li demanava si no podria renunciar a anar-hi per motius d'agenda, que així seria menys problemàtic. El diputat es va deixar convèncer parcialment: "No ho comunicaré als col·legues". I també va exigir: "Però als altres diligents patrocinadors digues-li si us plau el motiu de veritat, perquè seria molt fals fingir problemes d'agenda".

L'endemà del sopar Adler va tornar-se a posar en contacte amb Kiesewetter. Li deia que a tots els assistents la vetllada els havia semblat magnífica. Abans de l'arribada dels altres diputats havia comunicat als patrocinadors que Kiesewetter volia ser invulnerable. Això no obstant, els havia parlat del seu treball i la seva qualitat. Per això, li havien promès donatius per al diputat de la CDU per valor d'uns 6.000 euros. L'endemà va enviar al diputat una relació detallada de patrocinadors i sumes en un arxiu amb el nom: "Dinner Kiesewetter 1.pdf" ('Sopar Kiesewetter 1.pdf'). I demanava a Kiesewetter que supervisés si s'havien efectuat tots els pagaments anunciats. Si no era així, el polític de la CDU havia d'informar-lo i ell s'ocuparia de solucionar-ho.

Kiesewetter es va remetre novament al fet que rebutjava els donatius directes. En la conversa Adler es mostrava estranyat, però es disculpava i parlava d'un malentès. Malgrat tot, més endavant van arribar diners al compte de campanya electoral de Kiesewetter que, segons ell mateix ha informat, va retornar.
Són contradiccions com aquestes les que posen WerteInitiative en una situació sospitosa. Sobretot perquè Adler fa poc havia donat a Der Spiegel una impressió totalment diferent: "Ni Naffo ni WerteInitiative van fer donatius a diputats ni a les seccions locals dels seus partits ni van prometre'ls aportacions econòmiques". Això pot ser cert si filem prim. Però que les activitats de Naffo i WerteInitiative no tinguessin res a veure amb donatius és clarament fals. Igual com afirma Adler, la no assistència de Kiesewetter a l'acte es va deure a "dificultats d'agenda". "El tema dels donatius no el va ni esmentar", va escriure Adler a Der Spiegel. Les converses de xat demostren el contrari.

Imatge del parlament alemany|Bundestag

Les converses posen de manifest sobretot com Alder relaciona hàbilment la disponibilitat de fer donatius amb exigències polítiques. En el mateix missatge de WhatsApp en què informa Kiesewetter sobre els donatius d'uns 6.000 euros, Adler explica un resultat important del sopar: els assistents fan la "petició urgent" que abans de les eleccions parlamentàries alemanyes del 2017 es nomeni un responsable d'antisemitisme a la cancelleria.

Ara sembla que Adler ha entès que no podia mantenir la seva argumentació inicial. Fa dues setmanes es va modificar el passatge decisiu de la "verificació de fets" sobre les informacions de Der Spiegel que hi havia a la pàgina web de WerteInitiative. Ara hi diu: "Els meus records i la reconstrucció per part del senyor Kiesewetter entorn de la seva no assistència al sopar per recollir donatius eren diferents". Per això, segueix el text, s'han eliminat les parts que divergien. "Això, però, no fa canviar gens la nostra valoració dels fets".

Quan aquesta setmana Der Spiegel li ha preguntat novament i de manera exhaustiva per les converses, Adler no ha volgut contestar. Per contra, WerteInitiative ha publicat un comunicat a la pàgina web en què repeteix les acusacions que es tracta d'una campanya i en el qual aprova totalment el comportament de l'entitat. No es diu res de l'acusació concreta de la relació entre donatius i contraprestacions.

Tres dels cinc assistents al sopar mantenen l'afirmació que mai se'ls va demanar que defensessin públicament determinades posicions. Un d'ells escriu que ja no disposa de cap missatge d'aquell període, però afegeix que no es va sentir forçat a defensar aquelles posicions. El cinquè, Jens Spahn, no ha respost.

Traducció d'Arnau Figueres

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.