Ajuntaments

[Interactiu] Els pactes de govern a les vint ciutats més poblades del Principat

El pacte més repetit arreu del Principat és entre el PSC i l'òrbita dels Comuns, mentre que el més inversemblant es produeix a la capital. Ho analitzem amb un mapa interactiu -al final del text- amb un text previ contextualitzant el mapa consistorial de les 20 ciutats més poblades del Principat.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A diferència del paper que els Comuns estan duent a terme a Barcelona amb l’acceptació dels vots de Manuel Valls per retenir l’alcaldia, a Lleida donaran suport al govern republicà de Miquel Pueyo, juntament amb JxCat. I a Tarragona, ciutat dominada pel PSC els darrers 12 anys, es repeteix la fórmula lleidatana, però amb l’afegit de la CUP.  L’alcalde serà el republicà Pau Ricomà

El que semblava impossible a la capital del Principat no ho és, tampoc, en molts altres municipis. I és que, a Vilafranca del Penedès, les línies vermelles dels partits independentistes envers els partits propulsors de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució s’han esfumat. JxCat ha pactat amb els PSC governar-hi conjuntament. Exemples idèntics són els de Molins de Rei (Baix Llobregat) i Lloret de Mar (Selva), on JxCat s’ha avingut amb el PSC per conservar sengles alcaldies.

En aquesta línia, la política municipal ha fet un tomb a l’esquerra a la capital de l’Alt Empordà, Figueres. ERC ocuparà l’alcaldia en consonància amb PSC, CUP i la llista veïnal CFI (Canviem Figueres), fet insòlit. Es trenca, doncs, amb el predomini convergent  a la ciutat dominada per CiU des de 2007.

Al mateix temps, a Sant Cugat del Vallès, ERC dirigirà l'ajuntament acabant amb 32 anys de mandats convergents amb l'ajuda del PSC i la CUP. A desgrat de la CUP, els anticapitalistes han sofert una fort sotrac en els comicis municipals que, a priori, havien de ser el millor terreny per recuperar l’alè. Tot i així, els cupaires també tocaran poder a la ciutat garrafenca de Sitges, ja que formen part del pacte de govern entre la força més votada, ERC, i el SGI (Sitges Grup Independent).

Ens dirigim a la quarta ciutat més gran del Principat, Terrassa. Allà, també es reprodueix un acord de govern entre ERC i un partit de flaire socialista, el partit municipal Tot per Terrassa, de Jordi Ballart. El terrassenc va abandonar el PSC i l'alcaldia que exercia des del 2012 pel suport del seu antic partit a l’aplicació de l’article 155 el 2017. Escau esmentar que l’acord entre el partit de Ballart i ERC ha acabat amb l’hegemonia del PSC de 40 anys al municipi vallenc.

El previsible pacte entre Junts per Catalunya i Esquerra Republicana allà on tots dos partits sumaren majoria absoluta no sempre s’ha complert. Així doncs, l’objectiu de donar una imatge de sintonia entre les dues formacions que comparteixen la governança de l’executiu català, però que competeixen per convertir-se en la força dominant de l'independentisme, ha quedat frustrat. La unió entre els dos partits només s’ha palesat en tres de les grans ciutats. Les més grans, les capitals del Baix Camp i del Bages, Reus Manresa, amb 103.477 i 76.250 habitants respectivament.

D’altra banda, el pacte que promulga per activa i per passiva a nivell estatal el cap de Unides Podem, Pablo Iglesias, entre la seva formació i els socialistes, només ha arribat, fins al moment, a nivell de “govern de cooperació”. Per contra, sí que ha reeixit a la capital del Maresme, Mataró, i a tres localitats del Vallès Occidental: Sabadell, Mollet i Rubí. I al Prat de Llobregat, els Comuns han pactat amb el PSC per seguir amb l’alcaldia que ostenten des de la recuperació de la democràcia.

També al Baix Llobregat, al poble d’Oriol Junqueras, Sant Vicenç dels Horts, el PSC ha pactat amb Ciutadans per desallotjar de l’alcaldia Maite Aymerich, la successora del dirigent republicà empresonat a Soto del Real. El mateix acord es produeix a la localitat dels professors d’institut acusats adoctrinament per, presumptament, criticar les actuacions policials de l’1-O enmig de classe, Sant Andreu de la Barca. En aquest sentit, PSC i C's també  tenien previst un pacte a Blanes, a la Selva, com a Barcelona, afegint els Comuns per prendre a l'independentisme l'alcaldia. En canvi, finalment l'alcalde serà Àngel Canosa, d'Esquerra Republicana, que governarà en minoria amb cinc de 21 regidors per ser la força més votada -tot i que empatada a escons amb PSC i Comuns. La fórmula Barcelona, finalment, no s'ha estès al municipi que va veure néixer Quim Torra. També hi haurà govern en minoria a Premià de Mar. L'exercirà Junts per Catalunya a través de Miquel Àngel Méndez. Es preveia un possible pacte d'ERC amb socialistes i cupaires, si bé no ha fructificat i els postconvergents continuaran governant aquesta ciutat costanera, tal com venen fent des de 2003.

Si en 2015 el pacte de les forces “del canvi” va ser la suma entre Comuns i CUP, ara ho és Comuns i ERC a causa de la reculada electoral que ha patit l'esquerra independentista. L’acord de l'esquerra 2.0 en favor del dret a decidir i les polítiques progressistes que anhelava Ernest Maragall per Barcelona s’ha fet realitat a la capital del Baix Llobregat, Sant Feliu. La decisió d’Ada Colau a Barcelona no s’ha estès arreu, ja que a la resta de territoris la dinàmica ha estat ben diferent. Al municipi vallesà de Montcada i Reixac també es durà a terme la versió actualitzada del model progressista.

Un escenari que es repeteix en múltiples ciutats és el dels governs en minoria que es constitueixen en segona volta gràcies a la condició de tenir la llista més votada. És el cas de de Girona, que romandrà en mans de JxCat.

Tot feia pensar que el líder del Partit Popular, Xavier Garcia-Albiol, recuperaria l'alcaldia de Badalona que perdé en 2015, quan el sobiranisme accedí al Govern municipal. En canvi, les converses d'última hora han provocat que l'actual alcalde, Àlex Pastor, mantingui el càrrec. El seu partit, el PSC, va ser la tercera força més votada el 26M: sis regidors, per sota del PP (11) i de la coalició ERC-CUP (set). Els intents perquè Pastor investís Dolors Sabater, que ja va ser alcaldessa, no fructificaren. Pastor volia mantenir l'alcaldia i finalment, contra pronòstic, obtenia el 'sí' de Dolors Sabater, i Badalona en Comú, sumant tots ells 15 regidors, un per sobre de la majoria absoluta. D'aquesta manera, Àlex Pastor mantindrà l'alcaldia en minoria. Sabater ha optat per aquesta opció per "responsabilitat" que Badalona no tornés a mans del polèmic Xavier Garcia-Albiol, bel·ligerant contra l'independentisme i promotor de polítiques contra la immigració. La de Sabater ha estat una decisió difícil, atès que ha mantingut a l'alcaldia el mateix qui fa un any la va fer fora amb els vots d'Albiol.

A la capital del Garraf, el trident independentista no governarà a Vilanova i la Geltrú a causa dels vets entre JxCat i CUP. Així doncs, el PSC governarà en segona volta per haver estat la força més votada.

És curiós com el tripartit que ha defensat Colau per a Barcelona, Comuns+ERC+PSC sí que és una realitat a Castelldefels. Al municipi on tradicionalment el PP és el partit més votat, l’aliança d’esquerres ha impossibilitat, com en 2015, que el Partit Popular, la llista més votada, es faci amb l’alcaldia que va ostentar entre 2011 i 2015. L'alcaldessa continuarà sent la socialista Maria Miranda.

Si bé l’independentisme no ha sortit gaire reforçat de la contesa municipal del 26-M a causa de la pèrdua de la batllia i la diputació de Barcelona, el PSC ha fet resorgir el famós “cinturó roig” que imperà d’ençà la Transició a l’Àrea Metropolitana. Els analistes afirmen que el gavadal de majories absolutes socialistes es deu a l’efecte Pedro Sánchez. Victòries aclaparadores en ciutats de gran importància poblacional, cosa que recorda la tendència electoral dels comicis de 2011, quan l’Àrea Metropolitana es tenyí completament de roig. La segona ciutat més important en nombre d’habitants, L’Hospitalet de Llobregat, ha estat conquerida pel PSC per majoria absoluta. I a Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon ha obtingut la majoria absoluta més àmplia del Principat, tot fent-se seus 17 de 27 regidors. Sembla ser que el roig constitucional revifa i que l’oferta esquerrana no independentista està de moda, sobretot, al Baix Llobregat. Urbs de rellevància poblacional i industrial s’han decantat massivament pel PSC com ara Cornellà, Sant Boi, Esplugues, Viladecans, Gavà i Sant Joan Despí. A la capital del Vallès Oriental, Granollers, el socialista Josep Mayoral ha aconseguit 14 de 25 regidors, i repetirà a l'alcaldia en el que serà el seu cinquè mandat consecutiu.

Sobta com, malgrat que JxCat hagi quedat relegat a un segon pla al Baix Llobregat, els postconvergents han edificat el fortí a Martorell gràcies a la majoria absoluta obtinguda i a la supervivència dels últims reductes a Sant Climent i Begues. Però l'espai no ha obtingut representació local a ciutats cabdals com ara L'Hospitalet de Llobregat, Cornellà, Esplugues, Viladecans, Sant Boi de Llobregat o El Prat de Llobregat.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.