Municipalisme

"La moció de censura és una trampa que ha parat el PP al PSC"

PSC i PP semblen decidits a posar punt nal al govern “pel canvi” de l’Ajuntament de Badalona. Parlem amb l’alcaldessa, Dolors Sabater, sobre com encara la moció de censura presentada. També fa balanç de les victòries i limitacions d’aquests tres anys de mandat de Guanyem —integrat per CUP i Podem—, ERC i ICV-EUiA a la tercera ciutat més poblada del Principat.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

—Ja fa tres anys que està al capdavant de l’alcaldia de Badalona. Com els valora?

—Molt positius. Malgrat les extremes dificultats que pot tenir un govern en minoria que es proposa fer un projecte transformador que posa per davant la transparència i el no clientelisme. També la justícia social i la defensa d’una República catalana plural i diversa i el dret a poder decidir. Tot això és complex, però alhora és apassionant perquè canvia les regles del joc i fa que la ciutat canviï en la manera d’expressarse. La gent s’hi sent molt més partícip.

—Com ha canviat Badalona en aquest temps?

—La ciutat ha canviat. Una de les coses que la gent més expressa és que ha canviat la seva dignitat. La projecció que s’ha fet de la ciutat ha anat en positiu i molt vinculada a la defensa de tot tipus de drets. Badalona, que s’havia expressat en negatiu i com una ciutat conflictiva i que Albiol l’havia representat com una ciutat xenòfoba, racista i on la gent no sabia conviure. Ara hi ha una explosió i som referents per a les ciutats del canvi i el municipalisme transformador en clau Països Catalans. És una ciutat que s’expressa valenta, honesta, innovadora. Canvia, fins i tot, la percepció de la seguretat. Albiol l’havia posat com molt repressiva.

—Moltes persones vinculades a l’esquerra transformadora han parlat de les dificultats que plantegen les institucions per dur a terme les mesures que proposen els ajuntaments pel canvi. S’ha trobat amb aquestes limitacions Dolors Sabater a Badalona?

"El municipalisme és la política de proximitat des d’on la revolució és més possible"

—Bàsicament hi ha limitacions ideològiques i de l’Estat. El municipalisme és la política de proximitat des d’on la revolució és més possible, ja s’ocupa l’statu quo de treure eines al municipalisme perquè no sigui massa agosarat. Hi ha, doncs, limitacions legals que posa l’Estat i ens impedeixen fer coses com limitar el preu dels lloguers. D’altra banda hi ha les limitacions polítiques del fet d’estar en minoria i que l’statu quo al qual estàs molestant et bloquin aquestes mesures. Quan comences a actuar es nota molt que el sistema es defensa.

—A principis de legislatura vostè deia que calia fer canvis en l’estructura de l’administració municipal per poder dur a terme les polítiques que volien. Els han aconseguit fer?

—No. Aquesta és de les coses que més tristesa ens fa no haver-ho aconseguit. Sabem les eines que necessitem per aconseguir-ho, però la minoria política ens ho ha impedit. Necessitàvem passar a un model professional en el qual els càrrecs directius no fossin de confiança política, sinó professionals. Així doncs, passar a un govern amb àmbits de direcció gerencial i tècnica. No hem tingut la majoria per fer-ho. Hi ha bloquejos que són polítics. Si no ho aprova el ple, no ho pots fer. Aquesta governabilitat que pensàvem tenir amb el PSC, i que ens ha ajudat molt als pressupostos previs, no ha sigut suficient per a canvis de calat com aquest.

—Per què era necessari fer aquest canvi?

—Una cosa és la direcció política i l’altra la direcció de la gestió per fer possibles les polítiques. Durant molts anys, això ha estat en mans dels càrrecs eventuals de confiança política. Això propicia un cert clientelisme, perquè la part tècnica està mediatitzada pel tema polític. Ens trobem amb dues situacions nosaltres. Els càrrecs eventuals que es poden contractar són reduïts i al repartiment de cartipàs, on el PSC es posà al costat de C’s i PP, fa que la majoria de càrrecs eventuals vagin a donar suport als grups municipals i no al govern.

—Una cosa que sí que s’ha tirat endavant han estat els pressupostos participatius. Com els valora?

—Molt positivament. La ciutadania ho ha agraït molt. És cert que fer-ho endarrereix l’execució final dels projectes i fa que, avui dia, molts estiguin a mig fer.

—Hi ha qui critica que els pressupostos participatius acaben destinant-se a pegats i no a polítiques amb projecció de futur. És a dir, que la ciutadania prioritza arreglar els carrers a infraestructures de llarg recorregut...

—Diria que, en el que vam fer nosaltres, és veritat que moltes de les propostes que feia la gent eren coses que ja s’haurien de tenir programades per defecte. Recordo que van premiar molt fer inversions de clavegueram, quan és una cosa molt interna. És cert que, com que partíem d’una recessió molt alta i s’havia retallat moltíssim, la devastació de la ciutat durant els anys del PP fa que sigui tan necessari que hi ha moltes propostes d’aquest tipus. Però també n’hi ha moltes de model de ciutat. La ciutadania proposa i vota molts temes d’equipaments necessaris o de millora de la Serralada de Marina. De totes maneres, crec que de la reflexió que fas, penso que el fet de posar tanta quantitat al pressupost participatiu supera aquest handicap. Ara bé, fa que ens adonem que projectes que no van ser aprovats però que van tenir molts vots, nosaltres els hem de tenir en compte en el disseny de la ciutat. L’altre és la consciència que hi ha coses petites que milloren la vida de moltes persones i que cal fer valdre.

"El signe de la nostra manera d’actuar dona molt valor al fet que els carrers estiguin arreglats."

—Per exemple?

—Les barreres arquitectòniques o fer accessible un carrer. Al carrer d’Albert Llanes, hi hem posat un ascensor. Pot semblar poca cosa, però és un carrer que uneix el barri de Llefià amb la Salut, que la gent fa servir per anar al mercat, però que té escales. Això afecta la vida quotidiana de molta gent que té uns hàbits molt arrelats al barri i no té cotxe per anar a una zona comercial a proveir-se, sinó que va a comprar cada dia al mercat, com persones grans. El signe de la nostra manera d’actuar dona molt valor al fet que els carrers estiguin arreglats.

—Badalona és una ciutat que té alguns barris molt estigmatitzats, què s’ha fet des de l’Ajuntament per pal·liar-ho?

—És un relat que, també des d’un cert lerrouxisme, s’ha potenciat molt. Voler dividir als veïns segons el barri i voler fer creure que hi ha barris molt millor que altres. Afortunadament, la xarxa ciutadana d’entitats supera aquestes barreres, però cal fer molta feina, encara, en aquest sentit. Una de les coses que ha ajudat a trencar això ha estat la transparència. Van ser molt interessants les audiències públiques on vam explicar a cada districte com estava el pressupost i quin nivell d’execució tenia. Així desmuntes alguns relats que no són reals. També és interessant que una de les primeres accions més grans sigui la plaça Roja de Sant Roc. També s’han posat en marxa els consells de participació dels districtes i hem fet moltes accions de les festes de maig als barris. Tot ajuda a trencar la idea que hi ha barris i centre. Hi ha una ciutat sencera i fem polítiques per a la ciutat sencera.

/JORDI PLAY

—Una de les altres polítiques destacades, en la qual altres ajuntaments s’han quedat a mitges, és la transformació de la Guàrdia Urbana. En quin punt està?

—És un dels temes que ens han donat molta projecció i hem estat model de moltes ciutats. Nosaltres vam promoure una transformació de la Guàrdia Urbana, però no sols això. També vam posar el concepte de seguretat en participació ciutadana. Que tothom pogués dir què era i entendre que no és només policia, que també. Per la part de la policia vam debatre les prioritats que havia de tenir. Això va suposar desfer el sistema que teníem i bastir un model on
es prioritza la proximitat i la prevenció planificada. El dispositiu s’organitza territorialment donant servei als districtes. El govern anterior parlava molt que hi havia guàrdies de barri. Però a les cinc de la tarda desapareixien, que és quan hi ha més necessitat. Nosaltres hem creat un concepte de servei públic que no s’articula en funció de posar excel·lència en unes unitats o altres, sinó del servei que estaven prestant. Llavors, sí que es deixa que cada agent escollís a quina unitat vol estar.

—També elimineu els antiavalots...

—Hem donat molta importància a la resolució dels conflictes. Vam eliminar la unitat Omega, que era un antiavalots, i el dia a dia ens demostra que no està justificat tenir-la. El que cal és molta presència dels agents en el dia a dia dels barris per detectar conflictes i resoldre’ls. Això requereix una unitat que té molt èxit, la Unitat d’Atenció Planificada, que moltes vegades actua de paisà. Solucionar els problemes potser vol dir investigar algú. Abans, alguns dispositius d’oci nocturn es controlaven amb antiavalots. Ara, en canvi, hem fet un programa de mediació i un estudi de quins són els hàbits dels joves. A més, hem fet una intervenció que no només passa pel tema repressiu, sinó d’educació en el consum, de millora d’elements de mobiliari urbà...

—Aixà com es tradueix en xifres?

—La percepció de la seguretat, segons el baròmetre, ha millorat moltíssim. També la resolució de delictes. Tot i que continuen mancant-nos efectius. La reforma ha suposat millorar la dotació de la Guàrdia Urbana. S’ha començat, també, a augmentar el nombre d’efectius policials.

—Pot ser que sobti algú que un partit on hi ha la CUP augmenti els efectius policials...

"És un error molt greu que l’esquerra transformadora no entri en temes de seguretat. Ésmassa important per deixar-lo en mans de la dreta"

—En el model de seguretat que estem desenvolupant calen més efectius per donar resposta a les necessitats ciutadanes. En les nostres jornades de seguretat vam fer un diàleg entre Montserrat Tura i David Fernàndez. Vam afrontar aquesta contradicció i hem reivindicat que és un error molt greu que l’esquerra transformadora no entri en temes de seguretat. És un tema massa important per deixar-lo en mans de la dreta. El que cal és tenir relat propi. El nostre model, per exemple, també inclou la mirada feminista i obre una via interessant en el municipalisme transformador.

—Un dels altres objectius que es posaren era la creació d’un parc d’habitatges públics. En quina situació està ara mateix?

—Tenim la dotació pressupostària i la voluntat política. També molta feina feta prèvia. Com que això no havia existit mai en aquest Ajuntament, no hi havia experiència tècnica i jurídica per fer-ho possible. D’obstacles perquè pugui tirar endavant n’hi ha hagut molts. Però no ha de trigar gaire que es puguin comprar els pisos.

—Abans que acabi la legislatura?

—És l’objectiu.

—Com ha estat la relació amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona durant la legislatura?

—L’Ajuntament de Badalona no està al govern, però en moltes línies de treball hem tingut bona cooperació. En temes de mobilitat hem treballat molt bé. En temes de medi ambient hem tingut diferències amb el tema del col·lector de Llevant. En temes més polítics, des del punt de vista del grup pel qual estic representada —CUP Poble Actiu— s’ha sigut molt reivindicatiu amb la remunicipalització de l’aigua. En el tema de gestió del transport públic és cert que des del grup es reclama una no privatització i que a Badalona tenim una empresa que és una cooperativa però que no deixa de ser privada. Aquí, els interessos de ciutat ens han portat a defensar el conveni amb l’empresa. Hi ha una doble mirada sobre tots els temes, la municipal i la política. Aquí hem treballat en les dues línies amb un punt de contradicció.

—Què no s’ha fet bé perquè l’acord d’inici de legislatura amb el PSC ara s’hagi trencat?

—Hi ha diferents punts de vista. Primer, si haguéssim arribat a un acord de governabilitat molt més estable no hauríem arribat aquí. Però, molt d’això també té a veure amb els moviments que ha fet el PSC al seu espai polític. El tensionament que té a la cerca del seu espai polític propi té a veure amb el que ha fet a escala nacional. La resposta la tenen més ells que jo. Hi ha, però, diferents escenaris. Uns de caire electoralista, que el 2019 situen el PSC en posició de molta feblesa a la ciutat. Una legítima necessitat de l’organització és guanyar espai polític. El PP està en la mateixa situació, Albiol ho ha perdut tot i ho donarà tot per recuperar l’alcaldia. Coincideixen els dos en el fet que necessiten un revulsiu que els doni minuts de pantalla. Articulen un joc polític electoralista per treure’ns del govern. Què fa que ara el PSC s’avingui a pactar amb aquest PP d’extrema dreta i corrupta? Ni ho entenc jo ni gairebé cap dels analistes.

—Hi ha qui diu que es deu al fet que vostès s’han saltat un acord d’inici de legislatura en què es comprometien a mantenir l’Ajuntament neutral en temes nacionals...

"Que el PSC presenti la moció de censura ara és electoralista"

—Això no era un acord d’investidura. L’acord era que ni per activa ni per passiva permetríem que continués governant l’extrema dreta a Badalona. Si el partit socialista hagués tingut 5 regidors i guanyem 4, el senyor Serra hauria sigut alcalde. Una altra cosa eren els intents que el PSC entrés a Govern i un cert acord de governabilitat per desenvolupar polítiques progressistes. Dit això, si realment fos així, no hauria sigut més normal que la moció de censura ens la fessin el mes de novembre, quan podien tenir més incomoditat? No era aquell el moment? Si realment aquest era el motiu, el moment era al novembre de 2017, acabat de passar tot. S’hauria entès. Aquest Ajuntament ha fet una aposta claríssima defensant el dret a decidir de la ciutadania i en contra de la repressió. Per la resta, en aquest Ajuntament no s’ha penjat mai una estelada ni s’ha tret mai l’espanyola. En els símbols hem tingut aquest respecte institucional. Fins i tot, no hem entrat a l’AMI, cosa que dúiem al programa. Crec que l’acció de govern que hem fet ha estat molt inclusiva i no hi ha hagut partidisme. Mai s’ha posat l’Ajuntament a fer campanya per l’independentisme. Ara se’ls veu el llautó. Que el PSC presenti la moció de censura ara és electoralista. És una trampa que els ha posat el PP.

—Vostè va fer una moció de confiança...

—En tot cas, ens hauríem de preguntar què va fer que el PSC deixés de votar els pressupostos.

—Dona per fet que la moció de censura tirarà endavant?

—No, per fet no. Iceta va dir que acceptava els vots d’Albiol, però que no volia que entrés al govern. Albiol va dir que o entraven els 10 regidors o cap. Això deixaria els socialistes governant amb alcalde i dos regidors. Tot fa pensar que el senyor Pastor, un cop investit, intentarà fer govern amb algun grup. Albiol va dir que si sospitava que deixarien entrar a algú al govern que no fos el PP, no els cedirien els vots. Nosaltres estem preparats per a tot. Per alegrar-nos que no passi i perquè si passa puguem fer un traspàs com cal. No farem com el PP que va buidar armaris i calaixos.

—Creu que la fórmula de Guanyem es podrà repetir a les eleccions vinents ara que els comuns tenen una estructura molt més consolidada?

—Hem entès que havíem d’eixamplar les bases i es podia fer de dues maneres. Bé fent que Guanyem creixés en la seva diversitat o bé que es presenti en coalició electoral amb formacions semblants. Hi havia una aposta que les organitzacions de govern ens poguéssim presentar juntes. Només cal veure els suports que estem rebent tant de Podem com la CUP, com els comuns i ERC defensant l’acció de govern.

—Es plantegen que ERC entri a la coalició?

—Es va plantejar, però ERC ja ha dit que mantindrà l’espai propi.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.